dimecres, 18 de desembre de 2013

Rasos de Tubau des de Puigbó

15.12.13  La serra prepirinenca dels Rasos de Tubau s’aixeca entre el Berguedà, al sud, amb caients suaus i prats, vessant per on s’estèn el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, i el Ripollès, al nord, per on presenta una llarga cinglera que cau estimbada cap a la vall de Gombrèn.

Avui volem pujar-hi pel vessant nord, amb l’al·licient de pujar directament la cinglera pel Grau de Llet, un camí mig perdut que finalment no vàrem saber trobar; tot i així va sortir una excursió prou interessant. Però anem per parts. Ens arribem per la C-17 fins a Campdevànol, on seguim a l’esquerra per la GI-401 fins a Gombrèn. Des d’aquesta població continuem a l’esquerra per una pista asfaltada en direcció al veïnat de El Cortal, passat el qual anem seguint les indicacions a les cases de la Canal i Puigbó. Més amunt la pista es bifurca en direcció a cadascuna d’aquestes cases; seguim a la dreta per una pista ja de terra fins arribar a l’entrada del gran mas de Puigbó, on aparquem els cotxes al costat de l’església de Sant Martí de Puigbó (s.XVIII), un xic abandonada i bastant coberta per l’heura. Més enllà hi ha les restes del castell de Puigbó, amb una torre, i de la primitiva església romànica del segle XII, de la qual es conserva l’absis i part del mur nord.

Iniciant l'excursió en direcció als cingles de Tubau

Des del mas de Puigbó (1150 m), que deixem a l’esquerra, comencem a caminar en direcció sud-oest per una pista que poc després es bifurca; seguim a l’esquerra (senyals grocs) en lleugera baixada fins la propera collada de Puigbó (1140 m). Comencem a pujar i després d’una llaçada la pista es torna a bifurcar; a l’esquerra (senyals grocs), per on retornarem, la pista puja per la carena de les Girades.

Un racó glaçat a la baga de Tubau

Nosaltres seguim cap a la dreta (senyals blancs i verds) per la baga de Tubau en direcció oest, tot travessant algun torrent glaçat i sense guanyar pràcticament altitud fins a la collada de Palomera (1180 m), travessada per una pista que és l’antic camí ramader que pujava, des del coll de Merolla, als prats pirinencs.

Collada de Palomera

En aquest coll sembla que surt un sender que porta al peu del cingle per on puja el Grau de Llet, però nosaltres no el sabem trobar. Decidim fer aquest grau de baixada, esperant trobar el seu inici de retorn del cim, i per això seguim ara, cap a l’esquerra i en direcció est, l’esmentat camí ramader, tot flanquejant per sota els cingles de Tubau. Arribem així a l’indret de les Girades (1270 m) (pal indicador de la xarxa de senders Itinerànnia), per on arriba per l’esquerra la pista que haviem deixat prop de la collada de Puigbó.

Hem fet una llarga llaçada per la baga de Tubau; tanmateix, l’itinerari ens ofereix una bona visió dels cingles i hem anat guanyant alçada. Continuem pel camí ramader, que ara puja més fort, per on passem a tocar del Faig Gros, arbre monumental a l’esquerra de la pista, i poc després guanyem la carena al coll del Faig General (1386 m) (amb un altre pal indicador d’Itinerànnia), a l’extrem oriental dels cingles de Tubau, des d’on girem a la dreta per anar seguint la llarga carena en direcció oest amb unes vistes magnífiques del Pirineu oriental.

Observant el Pirineu des de la carena

Anem remuntant els rasos de Tubau tot seguint un corriol un xic desdibuixat; tanmateix, l’orientació és evident. Més endavant vorejem pel nord una petita elevació de la carena i arribem a una collada on hi ha la bassa de Corrubí (1471 m), gairebé tota glaçada.

Bassa de Corrubí

Des d’aquí iniciem la pujada final al cim. Hem de grimpar sense dificultats per un curt tram de roca (alguna guia l’anomena “petit Grau de Llet”), superat el qual, més que seguir el corriol, ens anem decantant cap a la part culminant de la carena. Arribem així al Pedró de Tubau (1543 m), amb un vèrtex geodèsic i un petit oratori dedicat a Sant Marc.

Al cim del Pedró de Tubau

Al cim gaudim, en aquest dia tan clar, d’una gran panoràmica en totes direccions: cap al nord, cims pirinencs (Taga, Balandrau, els Torreneules, Puigmal, Puigllançada, Penyes Altes de Moixeró) i prepirinencs (Sant Amanç, la Cubil, Pedra Picada); cap a l’oest, la serra de Catllaràs i el Cogulló d’Estela; cap a l’est, la serra de Cabrera, Puigsacalm, el Mont i Bassegoda; i cap al sud, el Montseny, la Mola i Montserrat. Uns metres sota el cim, al vessant nord, hi ha la balconada del Morro d’Ullà, nom que rep la cinglera que es despenja del Pedró de Tubau.

Menjem a la vora del cim, arrecerats al vessant sud, i després retornem al coll de la bassa de Corrubí, per on sembla que arriba, superant la cinglera, el Grau de Llet.

Cercant el Grau de Llet

Tanmateix, ni abans per baix ni ara per dalt el sabem trobar (aquí cal encertar-lo de ple, doncs baixar pel punt equivocat del cingle podria ser perillós), així que retornem per la carena fins al coll del Faig General i d’aquí, pel camí ramader, a les Girades. En aquest punt deixem el camí ramader i seguim a la dreta per la pedregosa pista que baixa per la carena de les Girades, per on arribem ràpidament a la collada de Puigbó i d’aquí al mas de Puigbó, on aprofitem per apropar-nos a la torre del castell i les restes de l’esglèsia romànica.

Arribant al mas de Puigbó

Torre del castell de Puigbó

La lluna sobre Sant Amanç

Malgrat no haver trobat el Grau de Llet (potser no som prou espabilats...) hem gaudit, en aquesta darrera excursió de la tardor, d’un bonic itinerari per indrets solitaris i espectaculars miradors.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.12.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Anna Torres i Ferran Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada