23.07.14 La serra de Madres és un
massís de morfologia arrodonida situat entre les comarques nord-catalanes del
Capcir i el Conflent, i els departaments francesos de l’Arièja (comarca del
Donasà) i l’Aude, al cor del batòlit granític de Querigut. Els cims més elevats
són el Roc de Madres (2469 m), el Roc Negre (2459 m) i el pic de Bernat
Salvatge (2423 m), al sector central del massís. Avui farem un bonic itinerari
circular que enllaça tots aquests cims de relleus suaus, amb un curt però
espectacular tram de cresta entre el Roc de Madres i el Roc Negre, fàcil i ben
senyalitzat.
Cresta entre el Roc de Madres i el Roc Negre,
a la capçalera de la coma de Pontells
Des de la Cerdanya anem en direcció a Sallagosa, per continuar per la carretera N-116 cap al coll de la Perxa i Montlluís, i seguir després per la D-118, en direcció a la Llagona, el coll de la Quillana i, ja dins el Capcir, cap a Els Angles, que deixem a l’esquerra, el pantà de Matamala i Formiguera. A l’entrada d’aquesta població continuem a la dreta per una carretera més estreta que porta a Vilanova de Formiguera i Ral (Real); entre les dues poblacions surt, a mà dreta, una pista, apta millor per a tot-terrenys i vehicles alts, que en uns 5 Km arriba al coll de Censà (Sansa), on aparquem el cotxe.
Coll de Censà
Al coll de Censà (1775 m) hi arriben ni més ni menys que 6 pistes (caldria veure si això és un récord Guiness): la de Ral (per on hem vingut); la que porta als Clots de la Falguera (que seguirem una estona a l’inici); la que porta als Estanyols (per on retornarem) i a les pastures de Pinosell; la que baixa a Censà, al Conflent; la que va al coll de Creu, i encara una altra que baixa directament a Vilanova de Formiguera.
Sortim del coll de Censà per
la pista dels Clots de la Falguera, a l'esquerra de la que hem vingut, amb marques
grogues i vermelles del Tour du Capcir i pal indicador (al refugi de Becet i Esposolla). Anem seguint aquesta pista, que va
enfilant-se amb diversos revolts, fins que, aproximadament als 20 minuts, la
deixem per un corriol que surt a mà dreta (fites i creu pintada en un arbre
indicant que sortim del GR). El sender puja fort entre el bosc fins a sortir al
carener que forma el contrafort de l’emboscat puig d’Esquena d’Ase, i s’acaba
perdent entre clarianes i molts arbres caiguts (degut en gran part a la
tempesta de vent de gener del 2009), que hem d’anar sortejant. Encara que
podriem vorejar el cim per l’esquerra, acabem per arribar, dins el bosc, al que
ens sembla el punt culminant del puig d’Esquena d’Ase (2006 m), on tenim una
primera visió de la coma de Pontells, per on baixarem a la
tornada, així com del pic de la Pelada, a l'altre costat d'aquesta extensa coma.
Baixem uns metres a un ampli
coll i continuem per la carena, sense camí definit però evident, amb l’única
dificultat d’haver de seguir esquivant més arbres caiguts, fins arribar a una
clariana on s’aixeca, a la dreta, el Roc Cosconer (2132 m), un amuntegament de
rocs granítics abocat a la coma de Pontells.
Panorama vora el Roc Cosconer
La carena continua cap al Serrat de l’Ós, rere el qual s’aixeca el Roc de Madres. Anem ara seguint un camí més definit que aviat surt del
bosc i comença a pujar fort, entre matollar, fins assolir el Cap del Serrat de
l’Ós (2359 m), el primer cim pròpiament dit de la jornada.
Pujant pel Serrat de l'Ós
Arribant al Cap del Serrat de l'Ós
Al cim, amb el Roc de Madres al capdamunt de la suau carena
Continuem per la carena, ara ja esclarissada i molt planera, i travessem tot seguit l’ampli coll dels Gavatxos, des d'on veiem, penjat sobre els drets caients de la coma de Pontells, el petit estany de l’Ós.
Coll dels Gavatxos
Estany de l'Ós, sobre la coma de Pontells
Cap al nord, i ja dins de territori occità, tenim a l'abast el proper pic de Bernat Salvatge, cap a on ens dirigim en primer lloc. Vorejem per l'esquerra un avantcim del Roc de Madres i deixem de moment la carena principal per decantar-nos cap al
coll de Malpàs, que separa aquests dos cims.
Ens dirigim cap al coll de Malpàs i el pic de Bernat Salvatge
Arribant al coll de Malpàs
Un cop al coll, des d’on podem veure la capçalera de la
coma de la Balmeta amb l’escarpada agulla del Salt del Burro, una curta pujada
final per un arrodonit vessant ens permet assolir el pic de Bernat Salvatge
(2423 m) (2:50 h), el tercer cim del massís, que domina un extens panorama
sobre la comarca del Donasà.
Coma de la Balmeta i agulla del Salt del Burro, des del coll
Al pic de Bernat Salvatge
Retornem al coll de Malpàs
per iniciar una altra curta pujada, ara en direcció sud, fins al Roc de Madres (2469 m) (3:05
h), el punt culminant del massís, amb una cabana-bivac de pedra seca al bell
cim. Des d’aquí es domina bona part de l’Alt Conflent, el Canigó, l’Aude i les
Corberes.
Una altra visió de la coma de la Balmeta i el Salt del Burro
pujant cap al Roc de Madres
Arribant al Roc de Madres
La cabana-bivac del cim
La carena entre el Roc de Madres i el Serrat de l'Ós
La coma de Pontells des del Roc de Madres
Vora el cim trobem les marques d’una variant del Tour du Capcir que gairebé ja no deixarem fins a tornar al coll de
Censà. Així, guiats pel GR, seguim cap a l’est per la carena, que aviat es
converteix en una escarpada i divertida cresta; de fet, aquest és el tram més
ben senyalitzat de tot l’itinerari.
Continuem cap al Roc Negre
El camí passa entre blocs granítics de
diorita (la seva tonalitat fosca és la que dóna nom al Roc Negre) i baixa després
a la dreta per una petita canal fins a la bretxa del Clos Tort, des d’on remuntem, ara per l'esquerra de la cresta i sense més
dificultats, fins al cim del Roc Negre (2459 m) (3:30 h), el segon més elevat d’aquesta
serralada.
Passem pel costat de grans blocs granítics
Baixem a la bretxa del Clos Tort
Travessem una cornisa
A la sortida de la brexa
Pujem per l'altre costat de la cresta cap al Roc Negre
Al cim del Roc Negre, amb la resta de la trilogia:
el Roc de Madres (esquerra) i el pic de Bernat Salvatge
Des del Roc Negre el GR
continua a l’est fins a un proper coll, des d’on comença a baixar pel vessant
sud del cim. Nosaltres davallem directament per aquest vessant fins a retrobar el
GR, per on acabem de baixar al Clot Rodó, on la carena esdevé un gran altiplà,
entre la vall de Noedes a l’esquerra, i la coma de
Pontells, a la dreta.
Baixant cap al Clot Rodó; més enllà, el Pla dels Gorgs
El sender es decanta cap al vessant de Noedes, i gaudim
d’una enlairada vista sobre l’ample i rectangular Gorg Estelat i el petit i
arrodonit Gorg Blau.
Gorg Estelat de Noedes i el petit Gorg Blau
Vorejem tot seguit un turonet i arribem a la font de la
Perdiu, que raja gairebé a ras de terra, situada a l’inici del Pla dels Gorgs.
Font de la Perdiu
Deixem aquí el GR per acostar-nos en cinc minuts al petit refugi lliure de
Noedes (2300 m) (4:10 h), propietat del CAF (10 places en dues lliteres,
xemeneia i taula), i des d’on tenim una magnífica vista sobre el Gorg Negre
d’Évol, amb l’emboscat Mont Coronat i el massís del Canigó al darrere. La
situació d’aquest refugi, sobre un esperó de la carena que separa les valls de Noedes i d’Évol,
permet una visió gairebé simultània d’ambdues valls i els seus estanys.
El refugi de Noedes, lleig però ben arranjat per dins
Gorg Negre d'Évol, amb el Mont Coronat i el Canigó
Diu la llegenda que aquests estanys són les restes del
diluvi universal i que la població de Noedes fou fundada pel mateix Noé quan va
amarar l’arca en aquell indret. Tradicionalment els gorgs d’Évol i de Noedes
han estat uns indrets màgics i misteriosos, recers de fades; hom diu que si es
remouen les seves aigües es poden desfermar terribles tempestes...
Retornats a la font de la Perdiu, hi ha la
possibilitat de completar la volta a la serra de Madres pel Pla dels Gorgs, el
Roc dels Gorgs (2352 m), el coll de Passaduc i el pic de la Pelada (2370 m),
des d’on es torna al coll de Passaduc per baixar cap a les pastures de Pinosell
i els Estanyols. Aquest tram ja l’haviem fet el juliol de 2011, pujant
aleshores per la coma de Pontells, i ho deixem aquí apuntat com una opció més completa
si el temps i la forma física acompanyen.
Des de la font de la Perdiu
reprenem el Tour du Capcir, que deixa
el Pla dels Gorgs per iniciar una llarga baixada per la bonica coma de Pontells, indret on pasturen diversos ramats de vaques i cavalls.
Travessem el Pla dels Gorgs en direcció a la coma de Pontells
...i comencem la llarga baixada per aquesta coma
El sender,
primer entre matolls de bàlec i neret, i després per bosc, creua diversos cops
el torrent de la coma de Pontells (que més avall forma la riera de Cabrils); el
pas dels ramats i els rierols que hi conflueixen fa que alguns trams d’aquest
sender estiguin mullats i enfangats, i cal anar buscant amb paciència el millor
pas entre les pedres. Travessem algunes clarianes al peu dels cims del Serrat
de l’Ós i el Roc Cosconer, que hem pujat a l’anada, i poc després arribem al
Pla de Grill (1910 m), una altra zona de pastures amb una cabana.
El camí, ben marcat, passa per sota el Roc Cosconer
Arribant al Pla de Grill
Girem a la dreta
per creuar el torrent i seguim davallant, ara ja molt suau, fins a sortir a la
pista de Pinosell al coll de Censà. Tanmateix, abans de continuar
a la dreta per retornar al coll, seguim la pista uns 200 m a l’esquerra per
apropar-nos a l’indret dels Estanyols (1792 m) (6:10 h), dos petits estanys
enmig del bosc, frequentats sovint per pescadors, amb el refugi del
mateix nom a la vora (12 places; reserves a la Maison
du Capcir de la Llagona).
Un dels Estanyols (el més proper al refugi)
Refugi dels Estanyols
A partir d’aquí ja només ens resta una passejada de
poc més d’un quilòmetre per la planera pista (els Estanyols i el coll de Censà
estan gairebé a la mateixa alçada), amb vistes a la capçalera de la vall de
Cabrils (Garrotxes del Conflent) fins arribar al coll de Censà (6:30 h), punt
final d’aquest bell circuit per la serra de Madres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada