dilluns, 28 de juliol de 2014

Tossa Plana de Lles, per l'antic rec

16.07.14  Ja fa algun temps que voliem fer aquesta variant de pujada a la Tossa Plana de Lles que va seguint un antic rec, però sempre el mal temps ens ho havia impedit. Avui sembla que la meteorologia ens serà benigna i per això enfilem, des de Martinet, la carretera d’accés a l’estació d’esquí de fons de Cap de Rec. Un cop passades les instal·lacions de l’estació, seguim per la pista un parell de quilòmetres amunt fins que aquesta fa un pronunciat gir a l’esquerra i és en aquest lloc on deixem el cotxe aparcat, al costat de l’entrada d’una pista secundària barrada a la circulació amb una cadena.

Comencem a caminar per aquesta pista, que arriba al proper Clot de Sassà (2085 m), tot passant a frec de les restes de la que havia estat una cabana de fusta de la qual només en queden les pilones de pedra que l’aïllaven del terra.


Restes de l'antiga cabana del Clot de Sassà

Un cop creuat el riu anem per l’ampla esplanada d’aquest clot, tot decantant-nos a l’esquerra per tal de pujar per un prat en pendent amb la gespa amarada de rosada i on trobem algunes fites. Al final d’aquesta rampa s’inicia un corriol entre el bosc marcat amb fites i tènues marques de pintura de color blau cel. Per l’interior d’aquest bosc anem veient les petites flors de la rèvola (Stellaria holostea).


Rèvola

Per aquest camí superem una gropa al capdamunt de la qual anem en flanqueig entre un laberint de boles granítiques, tot dirigint-nos cap al NW en suau pujada fins que trobem les restes d’un canal (o rec) que antigament portava l’aigua procedent del riu de la Muga. A partir d’aquest moment aquest canal, delimitat per petits murs de pedra, ens servirà de fil conductor fins a l’esmentat riu, a vegades per dins del canal o bé pel seus marges, quan els arbres caiguts ens impedeixen seguir-lo pel seu interior.


Per l'antic rec

El canal supera un primer esglaó de roca i al capdamunt trobem un petit riuet i una zona d’aiguamolls. Acte seguit hem de superar un segon esglaó un xic més alt.


Un cop hem superat aquest segon esglaó, ens anem decantant cap a la dreta per tal de recuperar el traçat del canal, marcat amb fites, i que seguim sense dificultats tot i que, de vegades, els arbres que creixen al seu interior ens impedeixen el pas. Tot seguit sortim del bosc i anem flanquejant per un terreny més obert amb molt bona vista sobre la gran muntanya de la Carbassa, mentre que a sota nostre s’endevina la profunda vall de la Llosa.


Un cop passada aquesta esplanada tornem a entrar al bosc, moment en que se’ns uneix per la dreta la ruta núm. 26 de la Xarxa de Senders de Cerdanya, procedent del refugi de Cap de Rec, una altra manera d’arribar fins aquí un xic més llarga i amb més desnivell a guanyar, però amb el camí més ben marcat. A partir d’aquí aquest camí per l’antic rec està molt més ben definit i conservat, encara que trobem un petit tram del camí esllavissat.



Aviat arribem sota la gran coma que tanca els cims de la Tossa Plana de Lles, la Tosseta de Vallcivera, la Mugueta i la Muga, i on es troben els estanys de la Muga. Creuem el riu de la Muga, en el punt on sembla que es captava l’aigua que baixava pel rec. Des d’aquí veiem com el riu de la Muga es precipita cap a la vall de la Llosa.

Creuant el riu de la Muga

Vall de la Muga, amb el pic de la Carbassa al fons

A l’altra banda del riu iniciem l’ascens pel costat dret de la coma en direcció als estanys de la Muga. Encara hem de superar un parell d’esglaons herbats fins que arribem a l’estany Gran de la Muga (2560 m), al peu del cim de la Muga.


Pujant cap als estanys amb els únics excursionistes
que trobem en aquest sector; a l'esquerra, la Tossa Plana

Estany Gran de la Muga

Des d’aquest estany surt en direcció nord un sender d’inclinació pronunciada que guanya el coll de la Muga, des d’on es pot ascendir a la Muga i, per la carena, seguir per la Mugueta, la Tosseta de Vallcivera i el coll de la Portelleta, que dóna accés a la Tossa Plana. La temptació de pujar per aquí és gran, però el temps i els núvols que van sortint ens fan decidir per assegurar l’objectiu de la Tossa Plana, així que des d’aquest estany anem cap a l’esquerra a buscar la vertical del pas de la Portelleta; quan estem a certa alçada veiem, a sota nostre, l’estany Petit de la Muga.

Passant sobre l'estany Petit de la Muga

Havent travessat un curt tram de tartera, girem a la dreta i pujem per fàcil pendent herbat al coll de la Portelleta (2761 m), fronterer amb Andorra, des d’on seguim la carena cap a l’esquerra en direcció a la propera Tossa Plana de Lles. Els núvols comencen a elevar-se amb certa energia, però no són amenaçadors… de moment.

Pujant cap a la Portelleta

Al coll de la Portelleta, sobre l'andorrana vall del riu Madriu

Iniciant des del coll la pujada final a la Tossa Plana

Per aquesta carena anem tenint una esplèndida vista sobre l’andorrana vall del riu Madriu i també sobre la coma per on hem pujat, amb els estanys de la Muga.

Progressant per la carena; al darrera, la Tosseta de Vallcivera

Estanys i cim de la Muga (a l'esquerra); al fons, la Carbassa

Vorejem per l’esquerra un curt tram rocós i, ja al capdamunt de la carena, assolim l’altiplà on es troba el cim de la Tossa Plana de Lles (2916 m), sostre comarcal de la Baixa Cerdanya (el Carlit ho és de tota la Cerdanya en sentit ampli), i també sostre de la parròquia andorrana de les Escaldes-Engordany, encara que els mapes andorrans, on l’anomenen pic de la Portelleta, li atorguen una altitud de només 2905 m (caldria realitzar un congrés de topògrafs per aclarir el tema).

Al cim de la Tossa Plana de Lles

Enmig d’aquest paisatge un xic desolat, encara es troben, malgrat tot, algunes petites plantes entre les quals destaquen els miosotis (Myosotis alpestris) amb les seves floretes de color blau cel.

Miosotis

Després de fer les pertinents fotos i un petit mos, baixem ràpidament ja que les boires comencen a cobrir els cims i ens espera un llarg descens de 800 m de desnivell pel vessant sud de la Tossa Plana fins a la pista de Cap de Rec pel camí assenyalat amb el núm. 19 de l’esmentada xarxa de senders cerdans.

Iniciant la baixada pel vessant sud

Anem travessant diversos replans, el darrer i més grans dels quals és el Pla de les Someres, on pasturen diversos ramats de cavalls i vaques, lloc on aprofitem per a dinar mentre el cel es segueix ennuvolant.

Travessant un dels replans, amb vistes
al Tossal Bovinar (esquerra) i al pic de Coma Extremera

Arribant al Pla de les Someres

El camí acaba desembocant a l’esmentada pista, a l’alçada del refugi del Pradell, que cap a la dreta es dirigeix cap a les Pollineres i els estanys de la Pera.

Arribem a la pista de Cap de Rec, vora el refugi del Pradell

Ara ja només ens cal seguir a l’esquerra per aquesta pista, en direcció a Cap de Rec, durant un parell de quilòmetres, gairebé sense desnivell, fins que tornem al punt de partida. Ha estat una bonica i recomanable excursió circular a la Tossa Plana de Lles, de 5 h de marxa efectiva i uns 900 m de desnivell, i que fàcilment es podria allargar, si el temps ho permet, als cims de la Muga, la Mugueta i la Tosseta de Vallcivera en un espectacular itinerari de carena.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 16.07.14 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada