dissabte, 19 de juliol de 2014

De Llívia a Coma Morera, amb bicicleta

12.07.14  Com ja va sent tradició per aquestes dates, les Isabels fem un petit recorregut per la comarca de la Cerdanya. Aquest cop ens hem proposat pujar al Coma Morera, petit cim situat a la carena que puja al Puigmal des de la collada de Toses. La pujada, però, la fem des de Llívia (1200 m) d’on sortim cap a les vuit del matí tot passant pel parc de Sant Guillem. Després de creuar l’ufanós riu Segre per una passera de ciment, prenem un carrer de la urbanització Llívia Park i quan aquest es converteix en pista anem en suau pujada a través del Pla de Forques. El dia està un xic ennuvolat i fa fresqueta, però confiem en que s’acabarà aixecant.


Per aquesta pista superem la serra de Llogaia i anem a sortir a la carretera D-30 a l’alçada del mas de Concellabre, carretera que prenem a mà dreta en direcció a Càldegues tot passant a frec de l’ermita romànica de Sant Romà.

Sant Romà de Càldegues

Des d’aquí anem cap al poble d’Ix per tal de creuar la carretera N-116 i agafar el GR 36 el qual va seguint el riu de Nèrbols per una pista, al final de la qual es converteix en estret sender que creua el riu i s’endinsa en uns camps seguint un rec que creuem un parell de vegades.


Oceja

Així d’aquesta manera arribem de nou a una pista que ens condueix a l’entrada d’Oceja… i tota aquesta volta la fem per no trepitjar gaire l’asfalt! Després de creuar el nucli d’Oceja baixem a creuar el riu de la Vanera per un pont des del qual iniciem l’ascens al Coma Morera per una pista, asfaltada però plena de sots, qualificada com a route forestière. Després de rodejar el càmping El Pailles, ràpidament comencem a guanyar alçada pel damunt d’Oceja, on destaca el gran edifici de l’hospital pediàtric La Perle Cerdane, tot fent llaçades a través de l’àmplia carena de la serra dels Lladres.



A la darrera corba trobem el mirador del Camp d’en Vista, situat a 1540 metres d’alçada on, a més d’una bona vista sobre el massís del Carlit, hi ha una àrea de pícnic, una font i una taula d’orientació. Aquí és on ens esperen, des fa força estona, els companys Ventura i Anna els quals avui ens fan d’equip de suport i ànim… coses que, més endavant, ens faran molta falta!

Font del mirador del Camp d'en Vista


Després d’aquest petit descans continuem l’ascens per la pista, que un xic més enllà es bifurca: la pista de la dreta puja al Coma Morera  pel bosc de l’Orri d’Andreu, i la de l’esquerra, que és la que prenem, és més curta però més costeruda i passa pel refugi de la Jaça de les Corones, on ens espera l’equip de suport, tot flanquejant el vessant nord-oriental de la serra dels Lladres sota l’ombra dels pins, cosa que s’agraeix ja que el sol comença a lluir amb força.



Al refugi de la Jaça de les Corones, a 1892 metres d’alçada, ens retrobem amb els companys i aprofitem per fer un petit mos i a treure’ns un xic de roba perquè comença a fer força calor. Al mateix temps també arriben tot un grup de ciclistes uniformats.

Refugi de la Jaça de les Corones

Després d’aquest breu descans seguim pujant per la pista, que poc després s’uneix amb la que ve del Bosc de l’Orri d’Andreu i per la qual baixarem per a variar un xic el recorregut. Després de fer algunes llaçades per a superar els darrers metres de desnivell, ja tenim vistes de la carena principal a la qual ens dirigim, presidida pel Pla de Gorrablanc, la Tossa del Pas dels Lladres i el Puigmal mig embolcallat pels núvols d’evolució; de fet, sobre el massís del Carlit ja està plovent.



Amb un darrer esforç ens plantem sobre la carena secundària que es dirigeix de dret cap al cim de Coma Morera, a 2209 metres d’alçada, al qual arribem prop de la una del migdia… els pobres membres de l’equip de suport, però, ja no sabien on posar-se ja que al cim fa un vent fred força desagradable. Portem, de moment, uns 25 Km de recorregut i un desnivell de més de 1000 m.

Al cim de Coma Morera

Després de fer les fotos de rigor, el Ventura i l’Anna ens informen que l’equip de ciclistes que hem trobat a la Jaça de les Corones ha seguit per la pista, carena enllà, en direcció al Pla de Gorrablanc… quina enveja! Nosaltres com ja n’hem tingut prou, iniciem el llarguíssim descens per la variant del Bosc de l’Orri d’Andreu, ben abrigades ja que, malgrat que encara fa sol, també fa un fred que pela. Mentre baixem de dret cap al parc d’Oceja, l’equip de suport aprofita per a visitar el refugi de l’Orri d’Andreu, situat a uns 100 m de la pista.

Refugi de l'Orri d'Andreu

Ens retrobem tots per darrer cop al parc d’Oceja on hi ha un petit estany amb molts cignes. Les Isabels, però, no perdem gaire els temps ja que encara hem de refer el camí cap a Llívia.

A l'estany d'Oceja

Arribant a Llívia pel camí d'Ur

El camí de retorn el fem per Palau de Cerdanya, Age, Puigcerdà (tot passant per l’estany) i, pel Camí dels Enamorats, anem cap a Ur i, per pista, arribem de nou a Llívia després d’un recorregut total d’uns 58 Km i 1200 m de desnivell acumulat. Si voleu veure el track del recorregut, cliqueu aquí.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 12.07.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada