dimecres, 18 de setembre de 2013

Pic dels Pedrons i mines de Pimorent

31.08.13  Situat a la capçalera del riu Arièja, entre l’occitana coma dels Pedrons i la població andorrana del Pas de la Casa, el pic dels Pedrons (2715 m) és un bon mirador sobre l’esmentada capçalera, així com dels veins pics de Fontnegra. La suau carena nord, que acaba però en una aèria cresta final, permet una fàcil i agraïda ascensió, ja sigui des del Pas de la Casa (ideal a l’hivern per pujar-hi amb raquetes de neu) o millor encara, a l’estiu, des del coll de Pimorent, tot passant per les antigues instal·lacions de les mines de ferro de Pimorent.

Així, des de l’aparcament del coll de Pimorent (1915 m), on hem arribat des de la Cerdanya per la vall de Querol, comencem a caminar per la pista, inicialment asfaltada, que porta directament a les esmentades mines. Anem avançant per una ampla carena, entre les instal·lacions de l’estació d’esquí de Porté-Pimorent, a l’esquerra, i la vall de l’Arièja, a la dreta.



Deixem més endavant, a l’esquerra, el ramal que porta al telecadira de la Mina, i continuem per la pista principal, la qual poc després gira cap a la dreta (a l’indret on hi ha un pedró en recordança a dues victimes d’una allau l’any 1954) per revoltar les estribacions del pic de la Mina i arribar tot seguit a les edificacions abandonades de les mines de ferro de Pimorent (2101 m) (1 h), abocades sobre la vall de Baladrar (nom que rep la part baixa de la coma dels Pedrons) i la carretera del coll de Pimorent al Pas de la Casa. 



Aquest conjunt miner està format per dos grans edificis, que mostren ja un avançat estat de deteriorament, units per una galeria (on sembla que hi havia l’entrada a una mina subterrània), enfront dels quals hi ha un altre de més petit. Als pisos superiors hi havia els dormitoris, i a la planta baixa, tal com podem veure des de l’exterior, serveis com dutxes, vestuaris, calderes de calefacció, cuines, etc. També hi ha restes de l’estació superior del telefèric, adossada al primer edifici, així com d’una torre intermitja, més avall, mentre que l’estació inferior fou derruida per fer una zona d’aparcament al costat de la carretera. L’explotació del mineral, sobre tot de magnetita, es feia majoritàriament a cel obert, encara que també hi havia algunes galeries subterrànies de curt recorregut.

Des de les mines continuem per un sender que va planejant fins al rec de Baladrar; abans d’arribar-hi, passem pel costat de la boca d’entrada d’una de les mines, amb escombreres a la vora, mentre comencen a asomar enfront nostre el pic dels Pedrons i els pics de Fontnegra.

Pics de Fontnegra (esquerra) i pic dels Pedrons

Deixem a l’esquerra l’entrada a la coma dels Pedrons i creuem el torrent; un cop a l’altre costat anem pujant lleugerament en direcció nord-oest a través de pastures, tot allunyant-nos un xic de la vertical del cim, per anar a buscar la part baixa de la carena.


Un cop hi som, l’anem remuntant per un pendent moderat i aviat veiem, a la nostra dreta, el Pas de la Casa, que com sempre bull d’activitat, mentre a l’esquerra tenim la solitaria coma dels Pedrons (ambdós vessants contrasten fortament).

El Pas de la Casa, a un  costat de la carena...

...i la solitaria Coma dels Pedrons, a l'altre

Pics d'Envalira (esquerra) i estany de les Abelletes

Pic dels Pedrons, des de l'avantcim

Més amunt el pendent es redreça fins a un avantcim (2668 m), des d’on baixem uns pocs metres per a situar-nos a la base de la cresta final del pic dels Pedrons, aèria però sense complicacions a l’estiu (a l’hivern dependrà de l’estat de la neu), on hi ha instal·lat un cable de seguretat que pot ser útil en cas de trobar la pedra o els líquens mullats, però que en sec no és necessari.

Iniciant la pujada per la cresta


Anem pujant sense dificultats per aquesta cresta, abocada a un costat a la coma dels Pedrons, i a l’altre al planell de la Portella de les Valletes que puja del Pas de la Casa, tot evitant algun obstacle per la dreta, fins que assolim la punta més alta del pic dels Pedrons (2715 m) (3 h).

Al cim del pic dels Pedrons; enfront, els pics de Fontnegra

Pics de Fontnegra i coma dels Pedrons

Des del cim tenim un gran panorama: en primer terme, cap al sud, les escarpades arestes i canals dels pics de Fontnegra, força més alts, que tanquen la coma dels Pedrons, on hi veiem l’estany del mateix nom; també hi podem veure en aquest sector, més a l’est, els pics de Fontfreda, Valleta i Puntes de la Vinyola, així com el veí pic de la Mina; també cap a l’est hi distingim, més allunyats, el Puigpedrós de Lanós, el Coma d’Or i el Carlit, així com el pic d’Auriol, sobre la vall de l’Arièja; cap a l’oest, els pics d’Envalira, i cap al nord un bon grapat de muntanyes andorranes, com l’Alt del Cubil, Comapedrosa, Tristaina, Cabaneta, cercle de Siscar, etc.

Pic de la Mina, pic de Fontfreda (darrera) i estany dels Pedrons

Fotocim

Iniciant el retorn per la cresta

Vista de les mines i escombreres de Pimorent

Després d’una bona estona en aquest solitari cim (no hi veurem ningú més avui), retornem pel mateix itinerari fins al rec de Baladrar, des d’on continuem per un sender que passa, més amunt de les edificacions de les mines de Pimorent, per algunes de les explotacions a cel obert del mineral de ferro (la Isabel, com a bona geòloga, agafa diverses mostres).

Instal·lacions de les mines des de les escombreres

Passat aquest sector, el sender baixa a trobar la pista de les mines, a l’indret on hi ha el pedró en memòria a les víctimes d’una allau, des d’on retornem sense cap més novetat al coll de Pimorent.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 31.08.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada