dijous, 26 de setembre de 2013

Els Empedrats i Cap de la Boixassa

21.09.13  Dins la xarxa de senders del Parc Natural Cadí-Moixeró, el traçat del sender PR C-125, al vessant meridional, entre les serres de la Moixa i Moixeró i la vall del Bastareny, estableix un bonic i senzill circuit que, des del veïnat de l’Hostalet, puja cap al nord per l’ombrívol i engorjat camí dels Empedrats fins al refugi Sant Jordi, continua fins al Pas de la Boixassa (on es pot aprofitar per pujar al Cap de la Boixassa), i retorna pel vessant sud, tot passant pel coll de la Pelosa, fins al punt de partida.

Ens arribem per l’Eix del Llobregat a la vila de Bagà, avui plena d’animació per ser el punt d’inici i arribada de l’exigent cursa de muntanya Ultra Trail Cavalls del Vent, només per a escollits (100 Km de recorregut i 6600 m de desnivell positiu). De la part alta del poble seguim en direcció a Gisclareny per una pista asfaltada que va resseguint el riu Bastareny fins que al cap de 2 Km la deixem per agafar a la dreta una pista de terra (pal indicador a la font de l’Adou o del Bastareny) que seguirem altres 2 Km fins a la casa de colònies de Cal Cerdanyola (Aula de Natura La Salle), al petit nucli del veïnat de l’Hostalet, al costat de la qual hi ha la Font Nostra amb dos brolladors. El camí surt tot just d’aquí, passat el pont sobre el torrent del Forat, però, degut al gran nombre de vehicles aparcats (l’esmentada prova passa per aquí, i també avui hi ha caçadors), hem de continuar un xic més endavant fins que podem deixar els cotxes a l’alçada de les ruïnes de l’antic molí del Forat.

Iniciant l'excursió al molí del Forat

Tornem al veïnat de l’Hostalet (916 m) i, ja sense creuar el pont sobre el torrent del Forat (si no és per agafar aigua a la Font Nostra), deixem la pista per seguir el sender PR C-125 pel camí dels Empedrats, que fins al refugi Sant Jordi segueix el traçat de l’antic camí ral que entrava a la Cerdanya pel coll de Pendís, i que estava empedrat en els trams de més pendent (d’aquí el nom). Comencem a resseguir el marge dret del torrent del Forat (també anomenat dels Empedrats i, més amunt, del Pendís), i passem tot seguit vora l’antic mas de l’Hostalet (s. XVI), actualment en procés de rehabilitació, que feia d’hostal del camí ral i que ha donat nom a aquest veïnat.

Més amunt creuem a l’altra riba pel pont dels Empedrats, i poc després deixem de moment el nostre camí per seguir a l’esquerra (pal indicador) per un corriol que en fort però curt pendent mena al Bullidor de la Llet, que avui trobem eixut, doncs es tracta d’una sorgència intermitent que només brolla a través de la roca calcària a la primavera o en època de pluges; el seu nom li ve del color blanc de l’aigua (quan brolla) degut a la forta pressió amb la que surt.

Retornem al camí, que aviat s’engorja entre altes cingleres. Passem per un tram del camí alçat sobre el torrent per un contrafort de pedra i anem progressant per l’engorjat dels Empedrats, on el torrent fa bonics salts i tolls (hi destaca un salt en forma de cua de cavall), mentre el travessem diversos cops a gual per damunt de pedres.

Entrant a l'engorjat





Cingleres al capdamunt dels Empedrats

Més amunt passem, enlairats per la riba dreta del torrent, per l’Estret d’Escriu, on es formen més tolls i petits salts. A partir d’aquí el paisatge s’obre i no triguem en passar per la Font d’Escriu, a la dreta del camí. Seguim pujant pel bosc fins arribar als prats de la Font del Faig, sota mateix del refugi Sant Jordi, on hi trobem una derivació de l’auténtica font mitjançant un tub i un dipòsit de goma (una manera prosaica però pràctica de tenir aigua vora el refugi). El nostre sender continua cap a l’esquerra, vora les ruïnes de l’antic Hostal del Faig (un altre dels hostals del camí ral), però el deixem de moment per acabar de pujar fins al refugi Sant Jordi (1570 m), propietat de la FEEC, guardat i amb 44 places, on avui hi ha un dels controls de l’esmentada cursa dels Cavalls del Vent.

Refugi Sant Jordi

Després de fer un mos vora el refugi, baixem a retrobar el PR, per on passem tot seguit per la veritable Font del Faig, sota una roca i a la vora d’un gran pollancre (el nom de la font prové de l’antic hostal).

Font del Faig

Paret amb preses d'escalada vora la Font del Faig

El sender va guanyant alçada i no triga en creuar la cinglera per l’escletxa del Pas de Galligans (1625 m) (que no s’ha de confondre amb el coll de Galligans, situat més amunt i a l’oest); a l’altre costat veiem la capçalera de la vall de Galligans, que tanca la cinglera sobre la que s’alça el Cap de la Boixassa. Abans de continuar, ens apropem, per un corriol a l’esquerra, al caire del cingle per tenir també una bona vista sobre l’entorn del refugi Sant Jordi i els contraforts de la serra de Moixeró.

Cap de la Boixassa des del Pas de Galligans

Cim de Moixeró des de la cinglera del Pas de Galligans

Retornem al Pas de Galligans per anar revoltant la part superior d’aquesta vall, per on no triguem en desembocar al camí que per la dreta ve del coll de Galligans (i per on continua cap als colls de Vimboca i Pendís). 

Camí ran de la cinglera de la Boixassa

Seguim cap a l’esquerra, avançant sota les parets verticals dels cingles de la Boixassa i travessant alguna tartera fins guanyar la carena al Pas de la Boixassa (1750 m), ample i acollidor coll amb molt bones vistes.

Al Pas de la Boixassa

Pujant entre boixos al Cap de la Boixassa

Des d’aquí, mentre alguns de nosaltres es queden al coll per dinar, que ja és hora, altres ens enfilem carena amunt en direcció nord-oest per un sender ben definit entre boixos (origen del topònim Boixassa) fins assolir, en una forta però curta pujada final, el cim del Cap de la Boixassa (1825 m) (15 minuts des del coll). L’esforç ha valgut la pena, doncs des d’aquest cim, encinglerat al nord i a l’oest, gaudim d’una gran panoràmica de l’Alt Berguedà, amb muntanyes com la Serra d’Ensija, el Pedraforca, el Puig Terrers, la Roca de la Moixa, el cim de Moixeró, les Penyes Altes, la Tosa d’Alp i el Puigllançada; i també cap al nord, a través del coll de Vimboca, de muntanyes cerdanes com la Tosa Plana, la Muga i la Carbassa.

Fotocim 1
Al fons, el Pedraforca i l'inici del Cadí al Puig Terrers

Fotocim 2
Al fons, el coll de Vimboca i muntanyes de la Cerdanya

Iniciant la llarga baixada pel vessant sud

Retornem al Pas de la Boixassa, on ara ens toca dinar a nosaltres, per iniciar després el descens en direcció sud per l’ample esquenall de la Boixassa, per on el sender baixa en llaçades entre més boixos fins que arribem al coll de la Pelosa (1420 m), on hi arriba una pista. Continuem recte per un corriol que baixa de nou a la pista, la qual seguim uns pocs metres per agafar a mà esquerra, tot just passada la petita bassa de Cal Quim, un corriol que s’endinsa al bosc per flanquejar la capçalera del torrent de Cal Quim i que després emprèn una llarga baixada, enclotat i ombrívol, fins a desembocar a la pista de l’inici, entre el veïnat de l’Hostalet i el molí del Forat.

Punt final a la Font Nostra

Abans d’anar cap als cotxes, decidim seguir uns metres a l’esquerra fins a la Font Nostra per refrescar-nos i omplir les eixutes cantimplores, doncs la calor ha apretat en el vessant sud de l’itinerari, mentre veiem com els participants de la cursa enfilen, alguns amb cara de patiment, la pujada cap al refugi Sant Jordi pels Empedrats (Ufff !!!). Nosaltres, a un altre nivell, ens donem per molt satisfets amb aquesta magnífica excursió de 900 m de desnivell i 5.30 h de marxa efectiva (comptant la pujada al Cap de la Boixassa). Fins una altra !!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 21.09.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia i Ferran Guillén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada