Per la Ruta del Ter amb bicicleta (III)

A partir de Ripoll entrem al curs mitjà del Ter on el cabal del riu és aprofitat per un gran nombre de canals que alimenten petites centrals hidroelèctriques i per al reg de conreus i horts. També es poden veure moltes antigues fàbriques tèxtils que havien aprofitat la força de l’aigua però que avui dia o bé estan abandonades o s’han reconvertit per a altres usos.

Aquest és el tram de la ruta més complicat, ja que els plafons explicatius estan en gran part obsolets d’ençà que es va inaugurar la nova autovia entre Vic i Ripoll i per això ens han calgut dues jornades (portades a terme els dies 14 i 23 de setembre) per tal de confeccionar aquesta ressenya escollint, en cada cas, els trams més ciclables o els més propers al riu per la seva bellesa paisatgística, encara que alguns quilòmetres els hem hagut de fer a peu.

Sortim de Ripoll en direcció a la carretera C-17 tot passant sota les vies del tren i creuant el riu Ter que baixa prou ufanós malgrat que ja estem a mitjans de setembre. Seguidament anem cap a l’esquerra tot creuant la colònia d’Agafallops fins al final on prenem un carril, en principi asfaltat, paral·lel a la carretera i que es dirigeix a la colònia Santa Maria on de nou creuem el Ter i passem a frec d’una nova nau industrial adossada a l’antiga fàbrica de llanes de Santa Maria. Anem seguint tan els senyals del camí del Ter com els del GR-210. Anem en direcció a Llaers passant per sobre les vies i creuant la fàbrica per sota un túnel i, encara que ja és avançat el matí, fa un fred que pela.

A l’indret de El Roig prenem els senyals vermells de la ruta ciclista ja que els verds de la variant senderista i que es desvien a mà dreta, acaben en arribar a l’autovia. Després de passar sota un viaducte del tren iniciem l’ascens cap al coll de Maranyic on trobem una cruïlla. La pista de la dreta, poc o gens ciclable, va cap a la Farga de Bebié tot creuant les rieres de Vallfogona i de Llaers, i passant pels masos abandonats de Malveí i Sant Moí. Des de la Farga de Bebié la ruta segueix cap a Montesquiu per un sender molt estret i costerut. Davant de tot això nosaltres recomanem que des del coll de Maranyic s’agafi la pista de l’esquerra la qual, després d’una breu baixada i de creuar la riera de Vallfogona, s’enfila fort cap a Llaers per una pista cimentada.

Per aquesta pista passem just sota el castell de Llaers i a frec del gran mas de la Vila abans d’arribar al coll de Beví, per on traspassem la serra dels Bufadors entrant així a la subcomarca del Bisaura. Després de creuar la riera de la Solana ens enfilem cap a Santa Maria de Besora, on arribem cap al migdia sota un sol i un cel blau que enamora. Ara només ens toca recuperar el curs del Ter llargament perdut, i per això baixem ràpidament per carretera fins a Sant Quirze de Besora.

Des de Sant Quirze anem pel marge esquerre en direcció al Molí de la Foradada des d’on seguim per una pista que va cap a la zona d’acampada del Solà i que ressegueix un meandre des de certa alçada, cosa que ens proporciona bones vistes del riu. Prop d’aquesta zona d’acampada, deixem la pista per prendre un camí carreter a mà dreta que s’acosta al riu i es transforma en un sender estret que hem de fer majoritariament a peu, però la bellesa de l’indret paga la pena.

Al meandre de l’Illa agafem una pista que s’enfila pels contraforts de la serra de Bellmunt en direcció al mas del Collell. Des d’aquest mas anem planejant fins al petit nucli de Saderra, on prenem la carretera que baixa de dret a una rotonda, on deixem a mà dreta la variant senderista (de color verd) que s’enfila i planeja per sobre un gran meandre en direcció a la colònia de Borgonyà, però que sota el turó de Comadebò esdevé extremadament estret i penjat, encara que amb immillorables vistes del riu. Nosaltres optem, però, per la variant ciclista (de color vermell) que no és tan bonica ja que va per una carretera a frec de l’autovia, però per la qual arribem ràpidament a Borgonyà.

Vista del Ter sota el turó de Comadebó

A l’entrada de la colònia enllacem amb el camí verd dels senderistes i tot seguit prenem un camí carreter, que surt a mà dreta i planeja per sota la carretera. Anem a frec d’un canal on es poden veure diverses comportes i algún que altre bernat pescaire vigilant el corrent del riu.

A l’entrada de Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló) desemboquem de nou a la carretera i, tot seguit, arribem a Torelló on el riu Ter surt de l’estreta vall per endinsar-se a la Plana de Vic tot recollint les aigües del riu Ges que, procedent de Vidrà, travessa la serra de Bellmunt. Seguim recte a trobar el carrer Espona pel qual baixem fins a un polígon industrial on, cap a l’esquerra, hi ha un pont sobre el Ter. La variant ciclista baixa al riu just abans del pont i, passant per sota d’aquest, es desplaça per la riba esquerra del Ter fins l’enlairat santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, des d’on es gaudeix d’una bona vista de la Plana de Vic i, fent una línia recta, baixa cap a Manlleu tot passant per la Teuleria i els plans d’Espadamala fins a la resclosa de la Teula on es recupera el curs del riu. Nosaltres, però, agafem la variant senderista que, després de creuar el Ter per sobre el pont, es desplaça per la riba dreta, va més a prop del riu i és quasi del tot ciclable, per la qual cosa la ruta és més agraïda i fresqueta.

El Ter al seu pas per Torelló

Passem per la resclosa i antiga fàbrica de Can Tarrés, a l’altra banda del riu, així com també per les Hortes de Conanglell on hi ha una plantació de pollancres, fins que sortim a una carretera a l’alçada del pont de la Coromina. Anem a l’esquerra per aquesta carretera uns pocs metres i prenem un camí carreter que puja a Vinyoles d’Orís on hi ha un mirador sobre el meandre de la Coromina i des d’on contemplem una bona vista del Montseny i dels cingles de Cabrera-Aiats. A partir d’aquí comencen els problemes…

Mirador a Vinyoles d'Orís

Passem pel costat d’una granja tot seguint els senyals del GR que ens porten, per un camí molt enboscat, a creuar un petit torrent pel seu llit rocós, i després ens enfilem al mas de Can Salvans, des d’on veiem un formós pont de fusta que ens hauria evitat de creuar l’esmentat torrent de mala manera, però que no està gens indicat. Des d’aquí arribem al mas d’Ordeig, a la Farga Lacambra, on hi destaca una impressionant torre quadrada.

Torre del mas d'Ordeig

Des d’aquest mas el camí es desvia per una pista a frec d’unes instal·lacions industrials fins a una passera de ciment que creua la riera de Talamanca, al final de la qual trobem que el camí… desapareix sota una camp de panís!!! Reculem per tal de prendre la carretera vella cap a Sant Hipòlit de Voltregà i el pont de la Gleva des d’on creuem de nou el Ter. A l’altra banda del pont baixem per passar per sota d’aquest i anar pel marge esquerre a tocar d’un canal fins a la resclosa de la Teula (o del Dolcet) on s’inicia el Canal Industrial de Manlleu. Aquí trobem molts plafons informatius sobre la història de les fàbriques i de les infraestructures relacionades amb elles, i és que a Manlleu es troba l’important Museu Industrial del Ter, ubicat a l’antiga fàbrica de cotó de Can Sanglas.

Creuem Manlleu pel preciós Passeig del Ter on tenim l’oportunitat de contemplar una gran varietat d’aus aquàtiques, entre les quals destaquen l’agró, el bernat pescaire i el martinet blanc.

En aquest passeig, sota l’ombra d’uns bons arbres, posem el punt final al tercer tram de la ruta, i on aprofitem per menjar-nos els entrepans del dinar, regats amb unes ben merescudes coca-coles, després d’haver fet un recorregut d’uns 60 Km.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 14 i 23.09.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.