Tosa d'Alp pel clot de Fontllebrera

13.10.13  A la carena que separa l’Alt Berguedà de la Baixa Cerdanya, entre el Puigllançada i el Moixeró, la popular Tosa d’Alp (2536 m), és una muntanya molt urbanitzada per les instal·lacions de les estacions d’esquí de la Masella (al vessant nord), la Molina i coll de Pal (al vessant est), amb tot un seguit de remuntadors i un telecabina que arriben prop del cim, punt on hi conflueixen els municipis d’Alp, Urús, Das i Bagà (per això també ha rebut històricament el nom de Pedró dels Quatre Batlles), i vora el qual hi ha el refugi Niu de l’Àliga i una gran antena de comunicacions.

Molt freqüentada, doncs, per aquests vessants (sobre tot pel coll de Pal i el telecabina esmentat), és per l’oest, des de coll de Jou (ja sigui des de Gréixer, al Berguedà, o des d’Urús, a la Cerdanya), on podem gaudir d’una ascensió més autèntica i bastant solitària, sense passar per cap infraestructura fins al refugi i l’immediat cim.

Nosaltrem farem aquesta excursió des de la Cerdanya, per un itinerari perfectament senyalitzat (PR C-126 i GR 150-1), pel clot de Fontllebrera i el coll de Jou. Amb aquesta intenció ens arribem al poble d’Urús, per continuar amb cotxe per la carretera local que mena a Sant Grau; tot sortint del poble, trobem a mà esquerra la cabalosa Font Freda i seguim un parell de quilòmetres fins a una cruïlla a mà esquerra, on hi ha el cementiri del poble i d’on surten dues pistes. La primera, estreta i transitable  per a tot-terrenys o cotxes alts, mena en 2 Km al coll Jovell, per on passa el PR C-126. La segona, més ampla i apta per a tota mena de vehicles, porta en una distància similar al refugi de la Pleta dels Ordiassos, des d’on podem enllaçar més amunt amb l’esmentat PR.

Coll Jovell

enim així dos punts de partida que s’ajunten a la Font Llebrera. Nosaltres agafem avui la primera opció, sortint del coll Jovell (1510 m), per començar a seguir el PR C-126 que puja del mateix poble d’Urús. Ens endinsem al bosc, travessem un parell de traus a la roca, i amb diverses pujades i baixades, gairebé sense guanyar alçada, arribem a la sorgència de la Font Llebrera (1550 m) (25 min), on enllacem amb la pista que ve de la pleta dels Ordiassos i que hem anat veient a l’altre costat de la vall.

La segona opció, que potser és més recomanable perquè el desnivell és més regular, surt del refugi de la Pleta dels Ordiassos (1450 m), des d’on seguim la pista, barrada a partir d’aquí, en direcció al refugi dels Cortals d’en Vidal. Ben aviat, després d’un revolt, surt a mà esquerra una altra pista que seguirem fins al planell de la Font Llebrera, on haurem trigat, si fa no fa, el mateix que l’anterior opció.

Una de les sorgències de la Font Llebrera

Des de la Font Llebrera continuem per la pista, ara més aviat camí carreter, en pendent moderat i paral·lels al llit sec del torrent, que anirem creuant diversos cops fins arribar al Clot de Fontllebrera (1800 m), petita esplanada on hi conflueixen diverses torrenteres.

Contrafrots del serrat de les Pedrusques, amb la Tosa d'Alp al fons

A partir d’aquí anem pujant, ja més fort i en mig d’un bosc de pi negre, per un sender ben marcat que va fent llaçades fins assolir el coll de Jou (2017 m) (1:30 h), a la carena entre el Moixeró (a l’oest, per la dreta) i la Tosa (a l’est, per l’esquerra) que ressegueix el sender GR 150-1.

Arribant al coll de Jou

Coll de Jou, amb la Roca del Llamp

Deixem doncs el PR, que baixa per l’altre costat cap a la vall de Gréixer, on acaba el seu recorregut al refugi Rebost, per anar seguint, a partir d’ara, les marques del GR i també del circuit Cavalls del Vent (punts taronja) en direcció a la Tosa.

Anem vorejant, encara per bosc i pel vessant cerdà, per sota la Roca del Llamp, fins a sortir al bonic replà herbat de la Pleta del Llamp (2170 m), amb bones vistes sobre el Pedraforca i les Penyes Altes de Moixeró, i també sobre els escarpats cingles calcaris de les Muntanyetes, abocats a la vall de Gréixer.

Serra d'Ensija, Pedraforca i Penyes Altes del Moixeró

Pleta del Llamp i cingles de les Muntanyetes

La Tosa vora el Puig de la Canal Freda

Des d’aquí ens enfilem fort fins a passar a frec del Puig de la Canal Freda (2331 m), des d’on ja podem veure el doble cim de la Tosa i la teulada del refugi, mentre a sota nostre tenim el pregon barranc del torrent de les Planes, que baixa directament de la Tosa fins al clot de Fontllebrera; també hi podem veure, a l’altre costat del barranc, algunes boques de les antigues mines de manganès que s’hi explotaven al voltant de la Tosa (deixem per a una propera ocasió una visita detallada al conjunt d’aquestes antigues explotacions mineres).

Avançant cap al Puig de la Mena

Davallem uns metres fins al coll de la Vall i tornem a enfilar-nos per flanquejar per l’esquerra el Puig de la Mena (2414 m) fins arribar al coll de la Mena (2405 m), on creuem l’antiga pista que connectava totes aquestes mines. Continuem pujant fort, entre pedregar, fins assolir l’altiplà on es troba el refugi Niu de l’Àliga (2520 m), entre els dos cims.

Arribant al refugi. A sota, l'antiga pista, amb els puigs de la Mena
i Canal Freda, i la barrancada que baixa al Clot de Fontllebrera

Girem a l’esquerra per atenyer tot seguit el cim nord o Tosa d’Alp (2537 m) (3:15 h), amb una esplèndida vista de la Cerdanya i de tota la carena per on hem pujat. Abans de reposar forces al refugi, pujem també al cim sud o Tosa de Bagà, amb bones vistes sobre l’Alt Berguedà, i des d’on també veiem, sota nostre, les ruïnes d’una barraca de miners a l’indret de la font de la Mena.

Al cim de la Tosa d'Alp

Refugi Niu de l'Àliga

La gana apreta i com que va fent un vent fresquet, encara que el dia és magnífic, aprofitem per fer un mos arrecerats dins el refugi, mentre gaudim d’una magnífica vista a través dels seus grans finestrals. Podriem completar l’excursió seguint per la Tosa de Das i els Rasos d’Urús fins a l’aparcament de les pistes d’esquí de Comaoriola, des d’on una pista baixa cap al coll Jovell. Tanmateix, pensem que la baixada s’allargaria massa (ho deixem apuntat com una possibilitat, caldrà que un altre dia hi pujem per aquí), i retornem pel mateix itinerari, tornant a gaudir del seu traçat per la carena i el clot de Fontllebrera fins al punt de partida.

Ara toca gaudir de la baixada

De nou els cingles de les Muntanyetes, a la Pleta del Llamp

Ha estat una magnífica i bastant solitària excursió: en tot el dia ens hem creuat amb mitja dotzena de corredors de muntanya, i un parell de motoristes que han deixat les seves roderes al GR i al PR (no creiem que això estigui permès), però cap excursionista “dels clàssics” (sembla que som una espècie a extingir…).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat reaitzada el dia 13.10.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.