27.12.19 L’ascensió a la Creu de Matagalls des del coll de
Bordoriol constitueix l’accés més senzill i fácil a aquest cim del Montseny, ideal
per estirar les cames després d’aquestes jornades nadalenques. Es tracta d’un
itinerari d’uns 11 Km de recorregut (anada i tornada) i 610 m de desnivell, un
xic superior a les rutes per Collformic i Sant Marçal, però tanmateix més
costerudes. Des del coll de Bordoriol el desnivell és constant i moderat, amb un llarg tram de pista forestal, tancada als vehicles,
fins al coll Pregon, i d’aquí per sender evident fins al cim.
Ens arribem per la C-17 fins a l’àrea de les 4
carreteres, i d’aquí continuem cap a Seva i Viladrau. Des d’aquesta població,
cal seguir en direcció a Arbúcies uns 2 Km fins agafar a mà dreta la carretera de
Santa Fe del Montseny. Als 3 Km arribem a l’ampla collada de Bordoriol (uns 4
Km abans de Sant Marçal), on deixem el cotxe en un aparcament habilitat, al
costat d’una caseta d’informació del Parc Natural, avui tancada però amb un
plafó informatiu que explica molt bé la nostra ruta d’avui.
Preparats per sortir del coll de Bordoriol
Situats al coll de Bordoriol (1089 m), sortim per
l’esquerra de l’esmentada caseta d’informació, per una pista que puja suau
entre alzines i roures, amb indicacions del sender SL-C 82 que no deixarem fins
al coll Pregon. Als 300 m deixem a la dreta un corriol que mena a la propera font
de Pastors (hi anirem a la tornada) i passem poc després pel corral de la Vila, vistosa construcció
de planta rectangular i teulada a un sol vessant
Passem vora el corral de la Vila
Arribem poc després al coll
de Joan (1137 m), amb un petit oratori dedicat a Sant Francesc d’Assís (no el
podem veure, doncs el vidre que el protegeix està totalment entelat), erigit amb
motiu de l’Aplec de Matagalls de 1976. Des d’aquí tenim una bona vista del
vessant nord del Matagalls, amb la creu del cim.
Coll de Joan, amb el vessant nord del Matagalls
Oratori de Sant Francesc
Al coll de Joan surt un ramal a la dreta que mena,
per l’obaga, a la font de Llops. La nostra pista continua a l’esquerra de la
carena per la solana. Més endavant fa una gran llaçada, amb vistes als
Castellets de les Agudes, i recupera la carena al coll Sabènia de Baix (1260
m), on gaudim d’una extensa vista del Pirineu.
Vistes del Pirineu al coll Sabènia de Baix
Continuem cap a l’immediat coll Sabènia de Dalt (1277 m), amb un plafó informatiu sobre "la fusta morta del bosc, font de vida". A partir d'aquí ens endinsem plenament en la fageda.
Coll Sabènia de Dalt
Més amunt deixem a la dreta, en un revolt de la pista, un camí
que mena a la font de Mosquits (des d’on es pot pujar també al coll Pregon per
un sender molt costerut), i continuem pujant per la pista, amb algun tram
planer, entre faigs i alguns avets.
Anem pujant per la pista...
...encatifada per les fulles dels faigs
La pista descriu un gran arc per l’obaga del
Matagalls i un bon tros més endavant passem pel costat d’un petit clot, a
l’entorn del qual la pista fa un revolt tancat. Sembla ser que aquest clot era utilitzat
antigament com a pou de gel quan s’hi feia alguna congesta.
Revolt de la pista amb el clot on es recollia la neu
En aquest indret,
situat tot just uns metres per sota del coll Pregon, deixem la pista (pal
indicador) per pujar a l’esquerra i arribar tot seguit al coll Pregon (1532 m),
un gran prat herbat on hi conflueixen per l’esquerra el camí que puja de Sant
Marçal, i de front el que ho fa des de Sant Bernat.
Pugem cap a l'immediat coll Pregon
A l'ample i herbat coll Pregon
Al bell mig del prat hi ha un pedró, erigit durant
l’Aplec de Matagalls de 1975, que commemora la figura del músic Pau Casals, "missatger
de la pau arreu del món", amb uns versos de Felip Graugés. En aquest acollidor indret
aprofitem per fer una ganyipada abans d’iniciar la pujada final al cim.
Monòlit dedicat a Pau Casals
Sortim del coll Pregon cap a la dreta, d’esquena al camí
d’arribada, pel sender GR 5-2, provinent de Sant Marçal. Anem guanyant alçada
enmig de la fageda fins a sortir al collet de l’Home Mort (1639 m), al límit
del bosc, amb vistes, cap al sud-oest, als cingles de Bertí i de Gallifa, a Sant
Llorenç del Munt i a Montserrat, avui uns illots que emergeixen d’un mar de
boira.
Anem pujant cap al collet de l'Home Mort
Al collet de l'Home Mort, sobre un mar de boira
Seguim amunt per un tram rocós i no triguem en
arribar a la carena cimera, amb el Matagalls ben proper, tot i que ens prenem
el nostre temps per gaudir de les vistes que tenim a banda i banda, així com de
l’abrupte vessant nord.
El darrer tram de pujada al Matagalls
Vista al nord sobre el Canigó
Tram rocós de la carena, amb les Agudes
i el Turó de l'Home
Arribem finalment a la Creu de Matagalls (1697 m), el
tercer cim del Montseny però un mirador de primer ordre, amb vistes que
s’estenen des del mar (hi albirem algun vaixell) fins al Pirineu i Prepirineu,
del Montsec al Canigó.
Arribant a la Creu de Matagalls
Fotocim
Al voltant de la Creu de Matagalls hi ha un altar
(s’hi celebren aquí els esmentats aplecs) i diverses plaques commemoratives,
dedicades al pare Claret (el primer renovador de la creu), a Jacint Verdaguer
(amb versos del seu poema La Creu del Montseny)
i a mossèn Jaume Oliveras, qui va fer per primer cop, i va inspirar posteriorment,
la popular travessa Matagalls-Montserrat.
Després d’una bona estona al cim, retornem pel mateix camí al collet de l'Home Mort, al coll Pregon i a la pista de
Bordoriol, per on anem baixant fins a l’asolellat coll Sabènia de Dalt, on
decidim fer el dinar de campanya, encarats a les Agudes. Tots coincidim en que
no podriem trobar avui un restaurant millor.
Baixem cap al collet de l'Home Mort...
...i tornem a passar pel coll Pregon
Al coll Sabènia de Dalt, amb vistes a les Agudes
Continuem la baixada, tot passant altre cop pel coll
Sabènia de Baix, el coll de Joan i el corral de la Vila, fins que, ja molt a
prop del coll de Bordoriol, agafem, ara a mà esquerra, el trencall que mena tot
seguit a la font de Pastors. Segons indica un pedró commemoratiu, fou arranjada
en ocasió de l’Aplec de Matagalls de 2002 i dedicada a mossèn Cinto Verdaguer
en el centenari de la seva mort, amb uns versos de Felip Graugés.
Font de Pastors, dedicada a Jacint Verdaguer
Retornem a la pista i arribem tot seguit al coll de
Bordoriol, punt final d’aquesta aprofitada i agraïda excursió, la darrera de
l’any, pels paisatges i les vistes sempre espectaculars del Montseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada