dilluns, 30 de desembre de 2019

Agulla de l'Arbret, via Aresta Brucs

26.12.19  Des que a principis d’aquest mes de desembre vam escalar la Filigrana, que ens vam quedar amb les ganes de pujar també a la Mitra, més coneguda com l’Agulla de l’Arbret, ja que aquell dia el pas d’una perturbació ens ho va impedir. Per això avui hi tornem amb la intenció de pujar-la per l’Aresta Brucs, una via clàssica oberta per Joan Cerdà, Jordi Riera i Eduard Auqué l’any 1957, amb una dificultat màxima de IV+.

La Filigrana i l’Agulla de l’Arbret des del camí d’Agulles

Ressenya de la via Aresta Brucs

Així que de nou sortim de l’aparcament de Can Maçana tot seguint les marques del GR 172 i, passat el coll de Guirló, marxem pel PR C-78 en direcció al refugi Vicenç Barbé. Quan arribem al pas de les Portelles suggereixo que, per a variar, podriem acostar-nos a la base de l’Agulla de l’Arbret pel camí marcat en vermell de la Travessa d’Agulles, i en Pau em diu que és millor que hi anem pel mateix camí que vam fer per acostar-nos a la Filigrana.

Així que, prop del refugi, prenem el corriol que s’enfila per la canal que s’obre entre la Miranda de les Boïgues i l’Esquelet, deixem a mà dreta la base de la Filigrana i continuem pujant fins a la bretxa que separa l’Agulla de l’Arbret de la Bessona Inferior, on retrobem les marques vermelles de la Travessa d’Agulles, avui molt concorreguda per grups d’excursionistes que volen fer un racó pels canelons de Sant Esteve. Aquí està el peu de la nostra via.

Preparant el material

Mentre preparem el material per a l’escalada, jo m’adono que avui no porto la càmera! Hauré de fer fotos amb el mòbil... amb la poca gràcia que em fa això perquè no tinc manera d’assegurar-lo en cas de caiguda. Així comença en Pau pujant per la polida i glaçada placa en direcció al vistós forat on està la primera reunió. Diuen que és IV+ però a mi els primers metres de la via em semblen molt difícils!

Els difícils primers metres de la tirada

Progressant per la glaçada placa

Arribant a la primera reunió

El forat de la primera reunió

Inici del segon llarg

Com no duem ressenya, en Pau no està segur de si el segon llarg surt per la dreta o per l’esquerra del forat, però com a la dreta es veu un vistós parabolt... cap allà que va. Quan em toca pujar a mi, intento sortir de la reunió en lliure, però no puc i això que diuen que és IV. M’agafo de la cinta i amb prou feines supero el primer pas en A0... i diuen que és IV! Després em fixo que enlloc de xapes hi ha una sèrie de barretes d’acer recargolades en sí mateixes, i també em fixo que en Pau ha passat de llarg una reunió penjada d’aquesta placa.

Vista de les Agulles des de la segona reunió

Quan arribo a la segona reunió, situada en una còmoda repisa just sota el cim, en Pau em comenta, com qui no vol la cosa, que s’ha equivocat i que hem fet la segona tirada d’una via que porta per nom Om Mani Padme Hum, un famós mantra budista, i que “picava” una mica més... amb raó els passos de IV+ em costaven tant de superar! També m’informa que les barretes d’acer recargolades s’anomenen “químics”.

Ressenya amb la “variant” que hem fet

La darrera tirada és molt curta (15m) i “fàcil” (III grau), però està neta d’assegurances i, en aquesta alçada, això fa una mica de por. Així arribo a una esplanada, sota el veritable cim, on es troba la darrera reunió situada al peu del tronc sec de l’arbret, una alzina que va donar nom a aquesta agulla i que, sembla ser, va morir a inicis del 2013.

Inici de la darrera tirada

Arribant al final de la via

Darrera reunió al costat del tronc sec de l’arbret

Com que no porto la càmera, no penso en fer-nos la clàssica fotocim. Així que, des de la mateixa reunió, preparem el primer dels dos ràpels que farem per la cara est de l’agulla.

Primer ràpel de descens

Al final del segon ràpel arribem a una canal per la qual baixem fins a la bretxa on recollim les motxilles i emprenem el retorn, tot passant pel peu de la via Om Mani Padme Hum des d’on veiem el primer llarg gràcies als seus curiosos “químics”. Aquí en Pau proposa tornar a Can Maçana pel camí de la Travessa d’Agulles marcat en vermell, i jo hi estic d’acord perquè és un camí que vaig fer fa molt de temps però ja ni me’n recordo...

Comencem planejant sota el fil de la carena que separa els vessants sud i nord, i als pocs metres prenem un corriol que puja a un mirador amb vistes a la cara oest de l’Agulla de l’Arbret. Aquí aprofitem a fer-nos la “fotocim” i també anem fins al caire del cingle per observar la portentosa paret nord de la Miranda dels Ossos.

Fotocim amb l’Agulla de l’Arbret

Paret nord de la Miranda dels Ossos

Després de delectar-nos amb tan extraordinàries vistes, retornem al camí marcat que, a partir d’aquí, es complica amb passos equipats amb cordes que superen canals descarnades i claps de roca despullada... sort que no ens hi em aproximat a la via per aquest camí!


Passos equipats a la Travessa d’Agulles

Malgrat les dificultats, el camí ens va oferint diverses panonàmiques de la regió d’Agulles i en Pau em va recitant el nom dels monòlits més destacats: la Saca Gran, l’Agulla dels Espeleòlegs, les Bessones, el Martell, la Boteruda del Gra, la Bola de la Partió...

Arribant al Pas de les Portelles

Així arribem de nou al Pas de les Portelles on retrobem el camí del refugi d’Agulles i tanquem el cercle que hem fet per a completar la darrera escalada d’aquest any.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 26.12.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada