dilluns, 11 de desembre de 2017

Les Escletxes de Papiol

26.11.17  Curta però interessant matinal pels trams més transitables de les Escletxes de Papiol, al Baix Llobregat. El turó on es troben aquestes escletxes és un antic escull de corall que conté nombrosos fòssils marins (algues, ostres, eriçons, etc.) originat al miocè, quan aquí hi havia mar, i situat damunt d’argiles continentals; les escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris sobre els materials més plàstics de la seva base, fet que donà lloc a aquestes fractures, seguint aquell axioma geològic (i que pot ser extensible a altres àmbits) de que tot allò que no es deforma, es trenca.

Aquestes escletxes, amb parets de 10 a 20 m d’alçada, travessen el turó de nord a sud i es distribueixen principalment d’est a oest, amb algunes unions entre elles gràcies a altres fractures perpendiculars. A la zona més oriental del turó, a la dreta de la primera escletxa que hom veu des de l’actual camí d’accés, hi havia altres esquerdes que van desaparèixer a mitjans del segle passat per l’explotació d’una pedrera que extreia la roca calcària per fer ciment.

La primera de les escletxes, al sector més oriental

Durant els anys 1952-53 són explorades i topografiades per membres del GES del Club Muntanyenc Barcelonès; la topografia d’Oscar Andrés mostra amb línia discontinua les escletxes ja desaparegudes i l’autor calcula un antic recorregut total de 640 m que actualment ha quedat reduït a uns 300 m.

Topografia d'Oscar Andrés (1953), orientada al nord

L’any 1987, Xavier Badiella, del SIS del Centre Excursionista de Terrassa, realitza una altra topografia que assigna alguns noms a les principals esquerdes.

Topografia de Xavier Badiella (1987), orientada a l'est

D’acord amb aquestes dues topografies, nosaltres hem trobat transitables set escletxes, que en la nostra descripció numerem, sense més pretensió que l’orientativa, de l’Escletxa 1 a l’Escletxa 7, tot seguint un ordre d’est a oest.

Ens apropem a les Escletxes per l’autopista AP-2 fins a la sortida de Molins de Rei i continuem per la N-340 i després per la C-1413 en direcció a Rubi fins a la cruïlla amb la carretera que mena al nucli de El Papiol. A l’entrada del poble la mateixa carretera es converteix en Av. Generalitat, per on continuem fins al capdamunt de la població, on trobem una petita rotonda; seguim pel carrer del Carme fins que al final de les cases trobem a mà esquerra una gran esplanada on aparquem el cotxe, al costat d’una bòbila que explota les argiles de la zona.

Al costat d’un cartell informatiu, agafem en direcció nord un camí ample per on, després de pujar uns metres, passem pel costat d’una torre elèctrica. Poc després deixem a l’esquerra un corriol, per on continuarem després, i arribem tot seguit a una esplanada on s’obre la primera i més coneguda de les escletxes, que nosaltres anomenem Escletxa 1, a la dreta de la qual, segons hem arribat, s’obrien les altres escletxes desaparegudes.

Abans d’entrar al seu interior, pugem a la dreta per un corriol que ens situa al capdamunt de la seva paret oriental, amb bones vistes sobre Montserrat i el proper castell de Papiol, situat sobre un altre bloc rocallós que es va separar del grup principal.

Pugem al capdamunt de la primera escletxa

El castell i la població del Papiol

Retornem a l’esplanada i entrem a l’Escletxa 1, entre parets d’uns 15 m d’alçada a banda i banda on s’hi han traçat nombroses vies d’escalada, curtes però d’alta dificultat (5c, 6a, 6b). Cal dir que en ser la primera de les escletxes (i molts cops l’única) que veu molta gent, sovint és citada erròniament com la Rambla, quan aquesta es troba situada molt més a l’oest, gairebé al final del nostre recorregut. Aquesta “falsa Rambla”, curta i ampla, és una escletxa més interessant per a la pràctica de l’escalada en les seves dues parets que pel seu recorregut espeleològic, motiu pel qual no se li ha assignat cap nom en concret ni senyalitzat cap punt d’entrada i sortida en la topografia d’Oscar Andrés.

Escletxa 1


Sortim de l’Escletxa 1 en lleugera pujada per l’accés nord i girem tot seguit a l’esquerra amb una fàcil grimpada per la roca fins a situar-nos a l’entrada nord de l’Escletxa 2 (punt H de la topografia esmentada), molt més estreta que l’anterior i que es desenvolupa en paral·lel a aquesta. Primer hem de despenjar-nos uns metres per la roca, amb precaució però sense gaires dificultats (una altra cosa seria remuntar per aquí), fins que, arribats al fons, el recorregut va planer entre estretes parets fins a la sortida (punt G), on trobem un petit bloc encastat just a la nostra alçada que hem de superar ja sigui per sota, tot arrossegant-nos, o bé per dalt, tot fent oposició entre les dues parets.

Entrada nord de l'Escletxa 2



Ens trobem altra cop a la zona de l’esplanada. Seguim vorejant les parets calcàries en la mateixa direcció i girem tot seguit a la dreta en el punt on s’obre la següent escletxa; abans, però, pujem dalt de la roca per situar-nos sobre aquesta massa calcària, per on transcorren les escletxes que després visitarem. Estem una bona estona caminant per aquest sector, tenint sempre cura d’anar mirant per on trepitgem, doncs anem travessant per diversos llocs els esvorancs d’aquestes escletxes.

Al capdamunt d'una de les escletxes

Retornem al punt anterior i just a la nostra dreta (a l’esquerra si venim de l’aparcament) s’obre l’Escletxa 3 (punt F), anomenada Zig Zag en la topografia de Xavier Badiella. Fem un curt recorregut d’anada i tornada per aquesta escletxa estreta i sinuosa, tal com indica el seu nom, mentre tenim al damunt diversos blocs encastats entre les parets, que confiem seguiran ben ferms al seu lloc.

Escletxa 3, la Zig Zag


Des del capdamunt de l'escletxa

Tornem al punt d’entrada i seguim per un corriol, senyalitzat amb punts blaus, en direcció a la torre elèctrica per on hem passat abans; sense arribar-hi, girem tot seguit a la dreta per començar a baixar cap al sector occidental de les escletxes, més proper al poble. No triguem en trobar a la dreta l’entrada a l’Escletxa 4. Baixem uns metres fins a un racó relativament ample on sembla que tot just l’escletxa s’acabi; cal seguir, però, a l’esquerra per un estret forat a ran de terra, per on ens hem d’arrossegar de costat, fins aconseguir sortir a un eixamplament (punt D) on l’escletxa es bifurca.

Primera part de l'Escletxa 4

Entrant al pas estret

Deixem de moment l’escletxa de l’esquerra, i seguim recte per la que considerem la continuacio de l’Escletxa 4, anomenada la Mariana, tot passant per sota de més blocs encastats, fins que l’estretor ens impedeix de continuar.

Continuació de l'Escletxa 4, la Mariana


Retornem a l’anterior punt D i seguim ara per l’Escletxa 5, tot despenjant-nos fàcilment uns metres. Més endavant trobem una esquerda transversal que connecta amb l’Escletxa 6 (l’autèntica Rambla); no val la pena intentar arribar per aquí, doncs ho farem després per la seva entrada principal. El tram més transitable de l’Escletxa 5 acaba poc més endavant, en una zona estreta on trobem, entre algunes deixalles, un llibre de signatures dins un vell túpper de plàstic.

Baixem a l'Escletxa 5



Refem el camí fins a l‘Escletxa 4, per on superem altre cop el pas estret i tornem a sortir al camí principal. Per aquest camí, veiem poc després, a la dreta, una petita entrada, rere un altre bloc encastat, que acaba tot seguit en un petit pou; creiem que correspon al desenvolupament de la mateixa Escletxa 5.

Al petit pou de l'Escletxa 5

Seguim pel camí i als dos minuts entrem a la dreta (punt A) per veure les dues darreres escletxes, que s’obren tot seguit a banda i banda. Continuem primer recte per entrar a l’ampla Escletxa 6, anomenada la Rambla, que és l’altre sector on hi ha vies d’escalada i muntatges per a pràctiques d’espeleologia, doncs la seva amplada ho permet. Travessem aquesta escletxa, on al bell mig, vora la paret occidental, es dreça un gran lledoner, i sense sortir per l’altre costat (punt C) retornem a la seva entrada sud (punt A).

Entrada a les escletxes 6 (dreta) i 7 (esquerra)

Escletxa 6, la Rambla

Un gran lledoner al mig de l'escletxa


A continuació ens enfilem a la dreta (a l’esquerra si venim pel camí) per superar un bloc que dóna entrada a l’Escletxa 7, anomenada la Figuera, amb un primer tram paral·lel a l’anterior, que és la part més fàcilment transitable.

Entrada a l'Escletxa 7, la Figuera



Tanmateix, la continuació obliga a una grimpada un xic complicada; els més agossarats del nostre grup superen aquest pas, després del qual l’escletxa va canviant de direcció, de nord cap a sud, tot formant una “U”, fins que hom pot arribar al capdamunt.

Sortint per la continuació de l'Escletxa 7

Els altres membres del grup reculem fins al camí, des d’on també podem accedir a la part superior de la roca on s’obren les escletxes de la Figuera i la Rambla.

Després d’explorar aquesta zona, ja només ens cal seguir baixant pel corriol un parell de minuts fins a sortir al carrer d’accés a les Escletxes, que seguim a l’esquerra uns 200 m fins a l‘aparcament.

El castell del Papiol, sobre un gran bloc calcari

Completem aquesta ruta per les Escletxes amb la visita exterior del castell del Papiol, d’origen medieval (s. X-XII), bastit sobre un espectacular bloc de calcàries esculloses que va lliscar del grup principal de les escletxes. Un bon punt final a la nostra espeleo-passejada d’avui.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.11.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari