22.11.17 La Roca de Sant Martí és un dels
nombrosos monòlits que es drecen a l’indret montserratí de la Plantació, a l’ombra
dels Gorros i les Magdalenes. Es tracta d’una agulla modesta, eclipsada per la
veïna Roca de Sant Cugat, però a la seva aresta sud els cèlebres germans Masó
hi van obrir una via prou interesant: la Magical
Mystery Tour.
Traçat de la via Magical Mystery Tour
Ressenya extreta de el col.leccionista de vies
Arribar a peu de via ja és tota una
excursió, car hem de deixar el cotxe a la Vinyanova i continuar a peu per la
pista en direcció a Collbató. Passat un camp d’oliveres, prenem un camí
carreter, a l’esquerra i marcat en blau, que ens mena al Clot de la Mònica i des
d’aquí ja ens enfilem pel sender conegut com a “Camí de l’Artiga”, tot deixant
el serrat d’en Muntaner a ponent i passant sota la formosa placa oest del
serrat de la Pastereta on ressonen noms de vies d’altíssima dificultat com Anoiram, Stargate, el Kraken o Viatge Apatxe.
Passem de llarg, lògicament, i
continuem l’ascens fins a un marcat pas entre roques on trobem, a mà dreta, el
camí que s’enfila a Sant Joan. Nosaltres, però, seguim recte en suau baixada. Aviat
se’ns uneix, per l’esquerra, el corriol de sortida de la ferrada de les Dames.
Ara anem pel fons ombrívol del barranc fins que trobem una gran fita que ens
indica l’entrada a la canal dels Llorers per on hem de pujar i fer els primers
trams equipats amb unes grapes molt torçades. El peu de la via està a mà
esquerra assenyalat amb les lletres MMT gravades a la roca. Aquí iniciem el
nostre particular “tour”.
Inici del primer llarg
Com que el primer llarg és “de
tràmit”, en Pau me’l deixa fer a mi. Malgrat que la tirada està qualificada de
IV grau i que està molt ben assegurada amb quatre parabolts, jo vaig amb molt
de compte i munto la primera reunió al bosquet penjat que hi ha al damunt.
Assegurant des del peu de la via
El segon llarg també és un pur tràmit,
però la sortida és dolentíssima ja que és un desplom molt acusat. Per poder
penjar els estreps del primer parabolt hem de refregar-nos l’esquena contra un
escarransit arbret com si fossim l’ós Baloo de la Selva. Superat aquest “mal
pas”, la dificultat minva moltíssim.
Inici del segon llarg
Així arribem a un nou bosquet suspès
on es troba la segona reunió. Aquí comença la veritable escalada, i per a començar
el tercer llarg no es veu ni un parabolt, i això que l’inici del llarg està
qualificat de IV+.
Progressant pel tercer llarg
Quan en Pau arriba a un pitó clavat
sota una panxeta de roca, el sol comença a il·luminar la part alta de l’esperó
i, de sobte, es veuen brillar una colla de xapes que ens indiquen la
continuació de la via, la qual, després d’un flanqueig ascendent a la dreta,
segueix amunt per la vertical placa, que jo supero amb un parell de passos en A0
abans d’assolir el cim del contrafort on es troba la tercera reunió.
Superant la vertical placa
Des de l’esmentat cim, ens cal fer un
canvi de reunió per tal de situar-la el més a prop possible de la base de
l’autèntica Roca de Sant Martí. Aquí s’inicia la quarta tirada que és, en
opinió de tothom, la més bonica de la via car es tracta d’un llarg flanqueig
ascendent a la dreta a través d’una placa força vertical però farcida de
generosos forats... sort d’això! En un pas, però, a mi em cal tirar d’A0 per a
superar-lo amb garanties.
Inici del quart llarg
Flanquejant a través de la dreta placa
Delicat flanqueig d’entrada a la quarta reunió
A la quarta reunió
Després d’un flanqueig força aeri
arribem a la quarta reunió, penjada a mig aire de la canal dels Llorers i damunt
una pobra savina entaforada al peu d’un diedre per on s’inicia la cinquena i
darrera tirada.
Sortint de la reunió pel diedre
Assegurant des de la quarta reunió
Mentre asseguro al company, em fixo en
una sargantana que, curiosa i desinvolta, em mira a mi i a les cordes
alternativament... com a ella no li fan falta! Quan em toca pujar a mi, em
trobo a mitja tirada al peu d’un petit desplom, on me’n recordo de la
sargantana i penso: «que bé m’aniria ara un xic de la seva desinvoltura». En
fi... A0 i amunt! Així arribo a la cinquena i darrera reunió, situada just sota
el cim de l’agulla, on ens fem la fotocim de rigor.
Fotocim
Per baixar cal continuar cap al nord i
desgrimpar uns metres fins a la bretxa que separa les agulles de Sant Martí i
de Sant Cugat i continuem el descens a frec de l’agulla dels Col·leccionistes
per una dreturera canal, tant que en un punt hi ha fins i tot una corda fixa. Així arribem de nou al peu de la via i
retornem a la Vinyanova seguint el mateix camí de l’anada... tota una altra
excursió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada