31.10.15 Després d’haver fet un parell d’excursions
pel massís del Montnegre (itineraris pel Montnegre carener i per la vall d’Olzinelles), ja tocava fer una per la serra del Corredor, l’altra unitat
que engloba el Parc Natural del Montnegre
i el Corredor, situat en plena Serralada Litoral, entre el Montseny i el
Maresme. Com en els casos anteriors, aprofitarem un sender local del Parc, en
aquest cas el SL-C 80, per fer un petit itinerari circular on visitarem el dolmen
de Ca l’Arenes, descobert i arranjat fa pocs anys, i el santuari del Corredor,
situat pràcticament al cim de la serra, en un bell entorn.
El boscós cim del Corrredor, on s'aixeca el santuari
Cal dir que en aquesta ressenya trobareu
fotos de dues excursions diferents, doncs en la primera les condicions de llum
no eren massa bones (però sí per a les fonts del Ferro i del Grèvol) i a més
vam deixar de visitar, per manca d’indicacions, el pou de glaç de Can Bosc i la
pedrera de les Roques de Mataró; en la segona, amb bona llum, vam completar la
visita a aquests indrets.
Fem l’aproximació per l’autopista AP-7 fins a
la sortida de Cardedeu, i seguim per la C-35 en direcció a Llinars i després
per la B-510 en direcció a Dosrius. Als 2 Km, al coll de Can Bordoi, ens
desviem a l’esquerra per entrar al Parc
del Montnegre i el Corredor per una pista asfaltada. En 2 Km més, deixem a
la dreta la urbanització del Far i continuem a l’esquerra per una pista de
terra que, tot passant per la masia-restaurant de Can Guinart i l’església de
Sant Andreu del Far, ens apropa en altres 2 Km al gran mas de Can Bosc, on hi
ha un punt d’informació del Parc; seguim encara uns metres amunt per la pista
fins a l’àrea de aparcament, on deixem el cotxe (la pista continua uns 3 Km fins
al santuari del Corredor). En aquest punt comença l’itinerari profusament
senyalitzat amb estaques del sender SL-C 80.
Des de l’aparcament de Can Bosc (460 m), el
gran mas que ens ha quedat uns pocs metres avall i que veurem millor a la
tornada, comencem a caminar inicialment en direcció nord per un corriol ben
marcat, per on voregem un prat i ens endinsem al bosc. Als cinc minuts podem
veure a l’esquerra, a escassos 15 m del camí, les baranes de ferro que delimiten
el pou de glaç de Can Bosc, construcció cilíndrica del s. XVIII que aprofita el
desnivell del terreny. Les dimensions d’aquest pou, que no conserva la teulada,
són d’uns 20 m de diàmetre i 6-7 m de fondària; l’aigua de la propera font del
Ferro es canalitzava fins aquí, on a l’hivern es glaçava de forma natural.
Pou de glaç de Can Bosc
Reprenem el camí principal i en altres cinc minuts,
en un revolt a l’esquerra, passem per la font del Ferro, sota el camí, entre un
vern i un lledoner, en un indret delimitat per murs de pedra, i on les
ressenyes consultades indiquen que brolla un doll d’aigua fresca, però que avui
trobem eixuta.
Font del Ferro
Tot seguit arribem a una bifurcació, i seguim a la dreta, tot
vorejant uns camps. Més endavant ens endinsem al bosc per on anem pujant fins a
sortir a una pista, enfront de l’entrada a la propietat de Can Miloca; des
d’aquí tenim una bona vista del Montseny, així com del cim del Corredor, on hi podem veure el campanar del santuari.
El Montseny des dels prats de Can Miloca
Seguim a la dreta uns pocs metres per aquesta
pista, que més endavant desemboca amb la que puja al santuari del Corredor; la
nostra ruta, però, la deixa tot seguit per fer una marrada cap al dolmen de Ca
l’Arenes. Prenem a tal efecte un corriol a l’esquerra, per on comencem a baixar
entre un bosc de pins i alzines, primer en direcció est i després nord; més
endavant creuem un fondal i continuem a l’altre costat en lleugera pujada fins
arribar a una esplanada, al costat d’una cruïlla de camins, on es troba,
novament redreçat, el dolmen de Ca l’Arenes (411 m).
Dolmen de Ca l'Arenes
Aquest dolmen,
descobert l’any 1997 i excavat i restaurat els anys 2006 i 2007, data del
Neolític Final (3000-2500 aC) i havia constituït un important lloc d’enterrament
col·lectiu. Conserva
algunes lloses del corredor d’accés, mentre que la cambra funerària està
formada per la llosa de capçalera, dues de laterals a cada costat, dos muntants
a l’entrada que servien per recolzar la llosa que tancava la cambra, i dues
grans lloses planes a la coberta. També hi podem veure el cercle exterior de
pedres o cròmlec que ajudava a
sostenir el túmul o cairn (barreja de
terra i pedruscall) que acostumava a recobrir els sepulcres megalítics.
Des de l’esmentada cruïlla continuem a la
dreta, en direcció sud-est, per un camí ample que més endavant desemboca a una
pista, provinent per la dreta de la masia de Ca l’Arenes, i que seguim amunt, a
l’esquerra, en direcció nord-est, avançant per un bosc de grosses alzines. Anem
guanyant alçada i poc després podem veure, a l’esquerra del camí, un curiós
exemplar de pi amb el tronc cargolat.
Pi cargolat a la vora del camí
En una nova bifurcació seguim a la dreta,
ara també amb el sender SL-C 72 que ve de l’altra direcció, i tot seguit creuem
la capçalera del Sot del Fangar, en un racó fresc i humit. Poc després deixem
el camí ample per tombar a la dreta per un corriol que mena a la pedrera de les
Roques del Pare Jaume, antiga explotació de granit i sauló.
Roques del Pare Jaume
Pugem uns metres
fins a l’altiplà boscós del Corredor, per on planegem en direcció sud-est, i
poc més enllà arribem a la gran esplanada on s’aixeca el santuari del Corredor
(633 m).
Arribant al santuari del Corredor
L’església, dedicada a la Mare de Déu dels
Socors, és d’estil gòtic tardà (s.XVI), amb planta de creu llatina i un retaule
a la capçalera d’estil plateresc, també del s.XVI; però l’element que més hi
destaca, visible des de molts indrets, és el massís campanar-torre amb merlets
i gàrgoles cantoneres amb forma de canó. L’església es troba adossada a una
casa de masovers, avui restaurant. Un mur envolta el recinte, que alberga també
una font amb safareig, un pou, una gran columna aïllada (que sembla aguantava
un antic embigat) i una petita edificació on hi ha un altre punt d’informació
del Parc.
L'esglèsia amb el seu característic campanar de torre
Iniciem el retorn per l’altre costat de la
vall, per on anirem seguint, a més del sender SL-C 80, el GR 92. Creuem la
pista d’accés al santuari i agafem un corriol que baixa suau en direcció
sud-oest i paral·lel a l’esmentada pista. Per aquest corriol, arranjat amb tot
un seguit d’esglaons de fusta, arribem més avall a un encreuament on, deixant
de moment la ruta, seguim a l’esquerra per anar a la pedrera de les Roques de
Mataró, malgrat que no hi ha cap indicador i que el camí es va tancant
(conseqüència de la manca d’indicacions); tanmateix, podem arribar en tres
minuts escassos a una paret de roca, amb
senyals d’explotació, que voregem per pujar a l’esquerra per una canaleta que
mena a uns esglaons de granit, un dels testimonis visibles (altres indrets han
estat coberts per la vegetació) de l’antiga activitat d’aquesta pedrera, on hi havien
arribat a treballar, a mitjans dels s. XX, una cinquantena de picapedrers.
Roques de Mataró
Reprenem el camí i més avall trobem a
l’esquerra dos trencalls consecutius i senyalitzats. En el primer, un corriol baixa
en un dret però curt pendent, habilitat amb esglaons de fusta, cap a l’indret
obac i enclotat on es troba la font del Grèvol, arranjada l’any 1998 per l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró,
segons hi consta en una ceràmica. La font, envoltada, com el seu nom indica,
per diversos exemplars de grèvol, regalima avui una “quintaessència” del líquid
element; antigament era molt freqüentada pels picapedrers de les Roques de
Mataró.
Font del Grèvol
Pugem altre cop al camí i tot seguit agafem
el segon trencall, aquest cop per anar a un proper mirador de fusta,
extraplomat i encarat a sectors de la costa del Maresme i a la muntanya del
Montalt.
Ampli mirador orientat al Maresme
Tornem a la cruïlla i seguim baixant fins a
l’Àrea d’Esplai del Corredor (523 m), que deixem a la dreta, i continuem a
l’esquerra per un corriol que s’endinsa al bosc. Arribem a un camí més ample,
que seguim a la dreta, i poc després passem pel costat de l’edifici de serveis
de l’àrea d’acampada juvenil de El Solell del Corredor. El nostre camí continua
en direcció oest, i més endavant retroba la pista del santuari, que va
resseguint en paral·lel uns 500 m per un carener on predominen les alzines
sureres; després s’adreça al sud-oest fins que abandona la carena per començar
a baixar per la baga, en direcció nord-oest, fins al coll de l’Argila. Aquí
deixem el GR 92, que continua recte, i seguim cap a la dreta, ja a les envistes
de la gran masia de can Bosc (460 m).
Can Bosc
Aquesta masia (s.XVI), antiga residència
d’estiu dels comtes de Bell-lloc, està formada per un cos principal amb quatre
plantes i teulada a quatre vessants. Adossades al voltant hi ha diverses
masoveries i tot un conjunt de basses i abeuradors que recullen l’aigua de la
font de Can Bosc.
Una de les basses de Can Bosc
Des d’aquí ja només cal seguir amunt una breu
estona, tot deixant la masia a l’esquerra, per arribar tot seguit a
l’aparcament de Can Bosc, on finalitzem aquest itinerari circular pel Corredor,
de 9,5 Km de recorregut i unes 3.30 h de marxa efectiva, sense comptar les
nombroses parades efectuades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada