Ruta arqueològica de Céllecs

7.11.15  Entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius, dins el Parc de la Serralada Litoral, es troba tot un seguit de monuments megalítics (dòlmens, roques foradades, pedres singulars) datats entre el Neolític Final (2500 aC) i el Calcolític o Edat del Coure (1800 aC). Aquests megàlits es troben localitzats a la denominada Zona Arqueològica de Céllecs, on també hi ha les restes d’un poblat ibèric, i als encontorns del mas de Can Planes, vora la Roca del Vallès. El sender PR-C 36 Ruta Prehistòrica transcorre per aquests dos sectors, que també es troben senyalitzats pels senders locals SL-C 136 (de Can Gol a Céllecs), i SL-C 137 (de Sant Bartomeu a Can Planes); creiem que es tracta d’una senyalització excessiva, doncs el PR ja fa aquesta funció.

El vessant occidental de la muntanya de Céllecs

Nosaltres farem avui un itinerari a l’entorn de la muntanya de Céllecs, una de les unitats, juntament amb Sant Mateu i la Conreria, que conformen el Parc de la Serralada Litoral. Ens acostarem, des de Can Gol, als diferents megàlits d’aquest sector (dòlmen de Can Gol II, Roca Foradada de Can Gol, Pedra de les Orenetes, Pedra de les Creus, Plat del Molí, dòlmen de Céllecs), així com a les restes de l’esmentat poblat ibèric, situat al capdamunt del turó de Céllecs, i continuarem cap al Turó Rodó i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, des d’on iniciarem el retorn a Can Gol. Deixem per a més endavant la visita al sector de Can Planes (dòlmen de Can Planes, Roca Foradada de Can Planes, Pedra de l’Escorpí), que complementarem amb la del Bosc Màgic d’Òrrius.

Des de la Roca del Vallès (sortida AP-7) seguim per la BV-5001 en direcció a Vilanova del Vallès, i als 2 Km girem a l’esquerra per entrar a la urbanització La Pineda (indicador de Ruta Prehistòrica). Pujem pels costeruts carrers de la Pedra de les Orenetes i de la Ruta Prehistòrica fins que aquest acaba en una petita placeta circular, al capdamunt del turó de Can Gol, on aparquem el cotxe.

Situats al turó de Can Gol (209 m), ens trobem al costat del primer monument del dia, el dòlmen de Can Gol I, però cal dir que costa molt de veure’l i encara més de fotografiar, doncs es troba dins un jardí particular i, malgrat haver unes escales de pedra que ens apropen al filat de la propietat, la visió, amb la llosa de capçalera en primer terme, és molt precària degut a la molta vegetació que l’envolta; tampoc n’hi ha, al contrari dels altres megàlits, cap plafó informatiu. Penjem una foto d’un altre blog, feta a l’interior de la propietat, on es pot observar un llarg corredor amb la mateixa amplada que la cambra funerària, tret característic de les anomenades “galeries catalanes”; aquí la cambra conserva la llosa de capçalera però hi manquen les de la coberta.

Dòlmen de Can Gol I

(elcaudelabici-joan.blogspot.com)

Baixem pel carrer per on hem vingut, encarats a la muntanya de Céllecs, i girem després a la dreta per pujar pel carrer de la Roca Foradada, amb senyals dels esmentats senders PR-C 36 i SL-C 136. Seguim per un camí de terra fins arribar a una petita clariana amb desviacions al dòlmen de Can Gol II (esquerra) i la Roca Foradada (dreta). Anem primer a l’esquerra, seguint les traces d’un corriol que s’endinsa al bosc fins que als 100 m trobem el dolmen de Can Gol II, petita construcció que només conserva tres de les quatre lloses que formaven la cambra sepulcral, i on també hi manca la llosa de la coberta.

Dòlmen de Can Gol II

De nou a la clariana, anem cap a l’altre costat per un camí ben definit que en altres 100 m ens apropa a la Roca Foradada de Can Gol. Es tracta d’un bloc granític on s’ha buidat l’interior formant una cavitat artificial d’uns 2,40 m d’amplada per 1,60 m de fondària i 1,30 m d’alçada, amb l’entrada lleugerament apuntada a la part superior. A l’exterior hi ha dues lloses que es podrien haver utilitzat per tapar l’entrada. Les roques buidades artificialment són uns megàlits atípics, i només se’n coneixen vuit a tot Catalunya. Sembla que la seva funció era també la d’una cambra sepulcral, encara que alguns autors apunten a altres funcions (rebost, forn i, fins i tot, presó).

Roca Foradada de Can Gol

Retornem al camí principal, per on avancem uns 500 m fins trobar a mà dreta l’indicador del camí que mena en 200 m a la Pedra de les Orenetes, un gran bloc de granit que forma una balma i altres petites cavitats. La roca té una gran quantitat d’alvèols i escletxes d’erosió, i en la cara orientada a l’est hi havia (parlem en passat) tot un conjunt de pintures rupestres, les úniques sobre granit de Catalunya, fins a un total de 32 figures. Ara sembla que moltes han desaparegut o bé s’han malmès; nosaltres només hem pogut veure amb claredat una figura humana, al costat d’una altra menys definida.

Pedra de les Orenetes

Restes de pintures rupestres sobre el granit

La pedra des de l'altre costat, amb el forat que la travessa

De nou a l’itinerari senyalitzat, continuem en lleugera pujada uns 160 m fins que trobem, uns metres a l’esquerra, la Pedra de les Creus, una roca de granit amb nombroses creus gravades a la part superior. La majoria d’aquestes creus són clarament medievals, però alguns arqueòlegs situen altres a la prehistòria, doncs la creu s’utilitzava com a signe antropomòrfic. També hi ha les paraules ROCA i AÑO, així com alguns números, que semblen indicar una senyalització cadastral del s. XVIII.

Pedra de les Creus

A partir d’aquí el camí comença a pujar més decidit. Continuem endavant i als 600 m trobem, a la dreta del camí, el Plat del Molí, també conegut com a Plat del Rei i Molí del Gegant, roca granítica que presenta a la part superior una cavitat en forma de cassola, així com un regueró de desguàs. Hi ha qui ho considera una plataforma per a sacrificis, mentre que altres creuen que es tractaria d’un molí manual.

Plat del Molí

Seguim amunt per un corriol pedregós fins al dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro (335 m). Es tracta d’una construcció del tipus de “galeria catalana” que conserva la llosa de capçalera, dues de laterals, dues de més petites que devien pertànyer a la galeria i una gran llosa de coberta.

Dòlmen de Céllecs

Continuem en direcció sud-est i poc després anem a sortir a un camí-pista, per on el panorama s’obre al Montseny i la plana del Vallès. El sender marcat no triga, però, en deixar aquesta pista, que continua recte en direcció a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, per pujar a la dreta per una mena de trialera molt erosionada. Al final de la pujada desemboquem a una altra pista, més ampla que l’anterior, que per l’esquerra també mena a Sant Bartomeu; nosaltres, sempre pel PR, seguim a la dreta per pujar primer cap als turons de Céllecs i arribar després a l’ermita en un itinerari en forma de “U”. Per la pista voregem per l’esquerra el turó de Mataró, on hi ha una torre de guaita, i poc després arribem al mirador de Céllecs, en una petita raconada a la dreta de la pista, amb vistes a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. Aquest mirador es troba situat sobre una de les zones d’escalada de Céllecs, i és un bon indret per parar i prendre un mos.

Més endavant, quan la pista voreja per la dreta el turó de Céllecs o del Castell, un estret corriol que surt a mà esquerra (pal indicador) ens permet arribar-nos a les restes del poblat ibèric de Céllecs (532 m), situat gairebé al capdamunt del turó i molt amagat entre la vegetació. Aquest poblat, ocupat des del Bronze Final (s. VII aC), va arribar a constituïr un oppidum o poblat emmurallat (s. III-II aC). El seu precari estat de conservació i la molta vegetació que l’envolta només ens permet fer un petit tomb entre enderrocs, restes de la muralla i algunes estances.

Restes de muralla i estances del poblat ibèric de Céllecs

Retornem a la pista per continuar carenejant. Baixem uns pocs metres fins a l’immediat coll entre el turó de Céllecs i el turó Rodó, d’on surt a l’esquerra un camí que porta en un parell de minuts a la zona d'escalada de la Placa de Céllecs, i acabem de pujar per la pista al turó Rodó (535 m), punt culminant de la muntanya de Céllecs, on hi ha instal·lada una grossa antena de comunicacions i amb un vèrtex geodèsic a la roca cimera.

Al cim del Turó Rodó

Del cim baixem per l’altre costat, seguint la pista en direcció sud. Anem perdent alçada amb diverses llaçades i un bon tros més avall continuem per un camí planer, en direcció est, fins a desembocar a una ampla pista, vora el mas de Can Tarascó (376 m), per on transcorren els senders GR 92 i Ruta del Meridià Verd. Amb senyals, doncs, de tres senders, seguim aquesta pista, molt planera, en direcció nord, vorejant per sota el vessant oriental de la muntanya de Céllecs, on hi podem observar afloraments rocosos com l’esmentada Placa de Céllecs.

El sector d'escalada de la Placa de Céllecs

Passem pel costat de l’extensa propietat del mas Céllecs, a la dreta de la pista, i uns 800 m després arribem a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (396 m), senzilla construcció romànica (s. XII) d’una nau, amb absis semicircular, portal adovellat i campanar d’espadanya (d’orígen més modern); adossada a l’església hi ha l’antiga casa de l’ermità. El conjunt es troba situat al costat de la carretera de la Roca a Òrrius, vora el coll de Sant Bartomeu.

Sant Bartomeu de Cabanyes

La Ruta Prehistòrica travessa la carretera i continua en direcció nord cap als megàlits de Can Planes i la Roca del Vallès, que com hem dit els deixem per a una altra jornada en no disposar d’un segon cotxe a l’esmentada població. Per iniciar el retorn, cal agafar la pista que surt pel costat de Sant Bartomeu en direcció oest (pocs metres més amunt hi surt una altra en la mateixa direcció, que és la que puja després cap als turons de Céllecs); la nostra pista es bifurca tot seguit i continuem a l’esquerra, tot planejant al llarg d’uns 600 m fins a entroncar amb el PR en el punt d’on puja la trialera. Ara ja només cal desfer l’itinerari d’anada, tot passant altre cop pel dòlmen de Céllecs i el Plat del Molí, però sense agafar ara cap altra desviació, fins que retrobem els carrers de la urbanització.

Ha estat un interessant circuit arqueològic d’uns 11 Km de recorregut i 400 m de desnivell. Hi tornarem més endavant per a completar la ruta.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 7.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.