Les tines de la vall del Flequer

19.06.16  Passejada matinal per la vall del Flequer, al Bages, entre el Pont de Vilomara i Rocafort, on es troba una de les més grans concentracions de tines de la comarca (hi ha altres grups destacats a Mura, Talamanca i Rocafort). Les tines són unes singulars construccions de planta circular, generalment agrupades, fetes amb pedra seca lligada amb morter, amb el sostre de teula o bé de pedra seca, i situades al costat d’antigues vinyes. Un senzill i curt itinerari senyalitzat per la vall del Flequer, d’uns 8,5 Km i 220 m de desnivell, ens permetrà descobrir aquest sorprenent patrimoni arquitectònic, únic al món, mentre anem trobant tot un seguit de plafons informatius, dels quals n’hem extret la següent informació:

A mitjans del segle XIX una gran part de la comarca del Bages estava ocupada pel conreu de vinyes, sobretot en el sector de Rocafort. El fet de que moltes d'aquestes vinyes estiguessin allunyades dels nuclis de població, va provocar que es construïssin tines i barraques de pedra seca a les pròpies vinyes per transformar directament el raïm en vi. Sembla ser que el vi resultant es destinava en gran part, mitjançant una destilació posterior, a l'elaboració d'aiguardent per ser exportat a Amèrica. Tanmateix, amb l'arribada de la fil·loxera a Catalunya, les vinyes del Bages van iniciar una inexorable davallada, i en l'actualitat moltes d'elles es troben ocupades pel bosc, un fet que potser ha ajudat a la conservació de les tines.

Tines del Ricardo, entre el bosc i el torrent del Flequer

L'interior de les tines està dividit en dues parts. La part superior, on hi ha l'obertura per on entrava la verema, està construida amb pedra seca i morter. La part baixa té la paret recoberta amb rajoles vidriades i, a la base, una gran pedra foradada, anomenada boixa, per on sortia el líquid. Entre les dues parts es veu l'encaix on hi anava una plataforma de fusta on es xafava el raïm; al sostre hi solia haver una biga de fusta per penjar una corda i agafar-se en fer la xafada. Algunes tines tenen una barraca adossada, que pot ser compartida, on hi ha la sortida de les boixes. També es poden veure restes d'antigues premses al costat d'algunes tines, o bé a l'interior de les barraques. Per construïr totes aquestes tines s'aprofitava el desnivell del terreny, per poder portar a peu pla la verema fins a la part superior i recollir el vi a la part inferior.

Plafó informatiu de les tines del Bleda

Per accedir a la vall del Flequer, cal anar de Manresa al Pont de Vilomara, i seguir en direcció a Rocafort per la BV-1124 fins que, al cap de 4 Km, agafem a la dreta la desviació a Can Oristrell (pal indicador a les tines del Flequer); tot seguit, passat el primer revolt, trobem un aparcament habilitat per a uns 10 vehicles, en el punt on s'inicia el sender local SL C-52 (senyals blancs i verds).

Comencem a caminar per la pista, amb un primer tram de ciment, que va resseguint en suau pujada la vall del Flequer. Deixem tot seguit a l’esquerra l’accés a Can Oristrell, i poc més endavant, en una altra bifurcació, deixem també a l’esquerra la pista que mena al mas del Flequer, per on retornarem després, i seguim a la dreta, en baixada, fins a trobar un corriol a mà esquerra que porta a les tines del Bleda. Aquest conjunt, amagat dins el bosc, està format per dues tines amb dues barraques a la part inferior. A la part superior del recinte podem veure la pedra que feia de base a una premsa utilizada en la verema.

Tines del Bleda

Barraca de vinya

Continuem baixant, i poc després passem pel costat d'una barraca de vinya, a la dreta del camí. Creuem el torrent, iniciem la pujada per l'altre vessant i tot seguit trobem una desviació a l'esquerra que duu a les tines del Tosques. Es tracta d'un conjunt de quatre tines encarades cap al llit del torrent, cadascuna amb la seva barraca a la base. A l'interior d'aquestes barraques, tres de les quals són de grans dimensions, hi podem veure les boixes lligades amb morter.

Tines del Tosques

Interior d'una de les barraques, amb la seva boixa

El nivell superior de les tines del Tosques

Interior d'una de les tines, amb rajoles vidriades

Retornem al camí principal, que es va fent més estret a mesura que ens endinsem en l'obaga de la serra de Puig Gili. Mentre avancem per un bosc frondós podem veure, al vessant contrari, diverses barraques de vinya. Més endavant, a ran de terra, trobem un dipòsit de vinya o xupet, que els pagesos utilitzaven sobretot per elaborar un fungicida anomenat brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç diluïts en aigua que prevenia les malalties dels ceps.

El corriol comença a baixar i no triguem en arribar a les tines de l'Escudelleta, espectacular conjunt format per onze tines i set barraques situades a la vora del torrent, en un recinte comú que devia tenir una gran activitat durant la verema. A la part superior hi destaca una gran barraca adossada a un grup de tres tines, dins la qual es troben les tres boques d'entrada, així com les restes de la base de pedra d'una premsa fixa.

Tines de l'Escudelleta, envoltades de bosc

Aspecte parcial de les tines des del torrent

Restes d'una premsa a la barraca principal

Interior d'una altra barraca, comuna a dues tines

Al nivell superior de les tines de l'Escudelleta

El sender travessa el torrent per enllaçar poc després amb la pista que hem deixat a l'inici i que per l’esquerra retorna a l'aparcament, però nosaltres seguim cap a la dreta per anar a les properes tines del Ricardo, situades també a tocar del torrent. Aquest grup està format per sis tines i dues barraques. Al nivell superior hi trobem una de les barraques, separada, amb restes d'una premsa al seu interior; també hi podem veure, en la llinda d'una tina, les marques que devien indicar les càrregues que hi entraven. Al nivell inferior hi ha l'altra barraca, amb el sostre de volta de canó, compartida per dues tines, les úniques del grup amb les boixes protegides.

Tines del Ricardo, al costat del torrent

Al nivell superior, amb la barraca on es prensava el raïm

Interior de l'esmentada barraca, amb la base de la premsa

Continuem per la pista en direcció al mas del Flequer (pal indicador), tot pujant i deixant el torrent enclotat. Anem trobant diverses tines, començant per un grup de dues tines a l'esquerra, sense sostre i amb una barraca comú on es veuen les boixes; a continuació una tina solitària amb les ruïnes de la barraca que protegia la boixa, i, més enllà, una altra tina, sense sostre i ocupada per la vegetació.

Una de les tines del camí del Flequer

... amb el seu corresponent plafó informatiu

En una cruïlla, deixem el ramal de l'esquerra i seguim recte, tot travessant un cadenat, per la pista d'accés al mas del Flequer, que es troba enlairat uns metres per sobre el camí. Un cop situats a l'era d'aquest gran mas, deshabitat i tancat però en bon estat, hi trobem tres tines, una sense sostre, mentre que les altres dues, cobertes amb teules i pedra seca respectivament, encara conserven la biga de fusta amb la corda de subjecció i les proteccions exteriors de les boixes.

Arribem al mas del Flequer

Restes d'una cisterna amb una de les tines al fons

Les tines adossades del mas del Flequer

Entre les edificacions ens fixem en les boniques flors de la montserratina (Centranthus ruber), també anomenada herba de Sant Jordi, de la família de les valerianes, que fou cultivada com a planta ornamental.

Flors de montserratina

Va ser en aquest indret quan el juny de 1949 un escamot antifranquista, comandat per Marcel·lí Massana i del qual també hi formava part el llegendari Ramón Vila, àlies Caracremada, segrestà el propietari del mas, Pere Fontfreda (regidor franquista de l’ajuntament de Barcelona) i altres ostatges, pels quals van cobrar un rescat de 100.000 pts. Aquell grup de maquis aconseguí burlar la persecució de la guàrdia civil i va continuar la seva desigual lluita per la llibertat.

Iniciem el retorn cap a les tines del Ricardo i continuem per la mateixa pista, tot seguint l'itinerari senyalitzat per l'altre vessant de la vall, en un paisatge més obert que ens permet tenir, per la banda del torrent, enlairades i fotogèniques vistes sobre les tines de l'Escudelleta i del Tosques.

Tines de l'Escudelleta, des del camí de tornada

Tines del Tosques, des del mateix camí

Passem a tocar d'una altra barraca, a la dreta de la pista, i poc després retrobem, a mà esquerra, la desviació inicial a les tines del Bleda. A partir d'aquí continuem pel mateix tram de pista de l'anada fins arribar de nou a l'aparcament de Can Oristrell, on donem per finalitzat aquest itinerari per les tines i barraques de vinya de la vall del Flequer, un patrimoni singular de la vida rural que cal preservar i admirar.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 19.06.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester i Pau.