19.07.16 Ara que ens trobem en
plena canícula, ve de gust fer activitats a la vora del mar, per això després
d’un bon bany hem anat a fer la cèlebre via ferrada de la Cala del Molí,
situada en un esperó granític de la Costa Brava entre les poblacions de Sant
Feliu de Guíxols i s’Agaró.
El sector de la Cala del Molí per on passa el
segon tram de la ferrada, des del camí d'accés
Aquesta via ferrada,
equipada per l’Albert Gironès, es va inaugurar l’any 2002 i només va estar inicialment
operativa fins al 2005, moment en què es va haver de tancar per raons de
seguretat. Anys després, l’Albert Gironès i el seu fill la van tornar a
reequipar i l’any 2013 es va reobrir, amb algunes modificacions sobre el traçat
original.
Aquesta es una via
ferrada bàsicament de recorregut horitzontal, de moderada dificultat (amb dues
escapatòries), d’uns 480 metres de recorregut, i que es mou entre els 5 i els
20 metres sobre la superfície del mar i en això rau la seva bellesa i
espectacularitat.
El darrer tram de la ferrada al sector de la Cala Alga,
molt concorregut en cap de setmana, des del camí de ronda
Per a accedir-hi cal
anar des del port de Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Sant Pol fins
que, a l’alçada de l’hotel Hipócrates, seguim a la dreta pel carrer Sicilia, on
tot seguit aparquem el vehicle. Al mateix carrer s’obre el Mirador de les Triadores, d’on surt a l’esquerra el Camí de Ronda (amb marques vermelles i
blanques corresponents al GR 92), que seguim en baixada per un tram d’escales, i
que deixem poc més avall per entrar, a mà dreta, al sender d’accés a la via
ferrada on hi ha un plafó informatiu. Aviat trobem un cable d’acer que ens
assegura el descens a l’inici de la via.
Hem escollit fer aquesta
ferrada a la tarda quan la major part del recorregut està ja a l’ombra; així
ens estalviem un xic la rigurosa calor de l’estiu i, a més, en el nostre cas i
per ser dia laborable, no hi trobarem ningú a la via. Així comencem tot flanquejant
a pocs metres de la superfície del mar, tot progressant gràcies a unes baranes
i uns pedals que no són de ferro sinó d’acer inoxidable per tal d’evitar la
corrosió que provoca l’ambient marí. Aquest primer tram és fàcil encara que
desploma en un punt.
Així arribem a l’extrem
del penyal on trobem una passera de fusta i, seguidament, el primer dels cinc
ponts tibetants que anirem trobant al llarg del recorregut. Una lleugera brisa
del sud agita les aigües color turquesa que tenim just als nostres peus, mentre
passem amb precaució per damunt dels cables del pont.
El primer pont
A l’altra banda del pont
ja entrem de ple a la Cala del Molí. La via ferrada es dedica a contornejar el
perímetre de la seva tortuosa geografia, esculpida en un bonic granit rosat, a
través de trams de flanqueig, trams que pugen i baixen, i un altre tibetà.
Entrada al segon pont
Després de rodejar un
petit penyal entrem en la part més interna de la cala on ens espera un tram
molt vertical que, o bé es pot pujar per les grapes directament, o bé es poden
combinar grapes i roca i així aprofitar també les preses naturals d’un diedre.
Podem escollir pujar pel diedre...
... o bé per les grapes
Al final d’aquest tram
trobem la primera escapatòria de la via, just abans de creuar el tercer pont
tibetà, el més llarg del trajecte.
El tercer pont
Un cop a l’altra banda,
un tram, primer ascendent i després descendent, on a més de les grapes també
podem trobar cadenes, ens deixa en una bretxa on hi ha una segona escapatòria
de la ferrada, gràcies a la qual hom pot estalviar-se el tram més dur del
recorregut. Nosaltres, però, no ens el volem perdre i per això continuem en
franc descens per una placa força desplomada que ens obliga a tirar de braços.
Els companys ens fan una foto des del camí d'accés
Arribant a l’extrem de
l’esperó, la via puja i el rodeja. Seguidament es disposa a vorejar una estreta
llengua de mar anomenada “Es Fisjorn”, el qual creuem a través d’un quart pont
tibetà, també força llarg.
El quart pont
Havent acabat de
envoltar aquest esperó, deixem la Cala del Molí i entrem al sector de la Cala
Alga, que s’inicia amb una placa molt llisa per la qual anem flanquejant fins a
situar-nos en una bretxa on la ferrada guanya alçada i segueix flanquejant.
Flanqueig pel sector de la Cala Alga
Així arribem a l’entrada
del cinquè i darrer pont tibetà, el més curt de tots però amb només un trist
cable per creuar-lo. Un cop a l’altra banda la via puja a guanyar la cresta de
l’esperó.
El cinquè i darrer pont
Pujant a la cresta de l'esperó
A la cresta aprofitem
per relaxar-nos i gaudir de les bones vistes de la costa a la llum del
capvespre que ens ofereix tan privilegiat mirador, car la via ja toca el seu
final quan, baixant de l’esmentada cresta, ens situem de nou al punt d’inici.
Ha estat una ferrada
molt diferent de les que estem acostumats a fer, i on l’ambient marí posa un
impressionant contrapunt a les verticals i desplomades parets granítiques
d’aquesta via tan peculiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada