divendres, 29 de juliol de 2016

Via ferrada de la Cala del Molí

19.07.16  Ara que ens trobem en plena canícula, ve de gust fer activitats a la vora del mar, per això després d’un bon bany hem anat a fer la cèlebre via ferrada de la Cala del Molí, situada en un esperó granític de la Costa Brava entre les poblacions de Sant Feliu de Guíxols i s’Agaró.

El sector de la Cala del Molí per on passa el
segon tram de la ferrada, des del camí d'accés

Aquesta via ferrada, equipada per l’Albert Gironès, es va inaugurar l’any 2002 i només va estar inicialment operativa fins al 2005, moment en què es va haver de tancar per raons de seguretat. Anys després, l’Albert Gironès i el seu fill la van tornar a reequipar i l’any 2013 es va reobrir, amb algunes modificacions sobre el traçat original.


Aquesta es una via ferrada bàsicament de recorregut horitzontal, de moderada dificultat (amb dues escapatòries), d’uns 480 metres de recorregut, i que es mou entre els 5 i els 20 metres sobre la superfície del mar i en això rau la seva bellesa i espectacularitat.

El darrer tram de la ferrada al sector de la Cala Alga,
molt concorregut en cap de setmana, des del camí de ronda

Per a accedir-hi cal anar des del port de Sant Feliu de Guíxols per la carretera de Sant Pol fins que, a l’alçada de l’hotel Hipócrates, seguim a la dreta pel carrer Sicilia, on tot seguit aparquem el vehicle. Al mateix carrer s’obre el Mirador de les Triadores, d’on surt a l’esquerra el Camí de Ronda (amb marques vermelles i blanques corresponents al GR 92), que seguim en baixada per un tram d’escales, i que deixem poc més avall per entrar, a mà dreta, al sender d’accés a la via ferrada on hi ha un plafó informatiu. Aviat trobem un cable d’acer que ens assegura el descens a l’inici de la via.


Hem escollit fer aquesta ferrada a la tarda quan la major part del recorregut està ja a l’ombra; així ens estalviem un xic la rigurosa calor de l’estiu i, a més, en el nostre cas i per ser dia laborable, no hi trobarem ningú a la via. Així comencem tot flanquejant a pocs metres de la superfície del mar, tot progressant gràcies a unes baranes i uns pedals que no són de ferro sinó d’acer inoxidable per tal d’evitar la corrosió que provoca l’ambient marí. Aquest primer tram és fàcil encara que desploma en un punt.



Així arribem a l’extrem del penyal on trobem una passera de fusta i, seguidament, el primer dels cinc ponts tibetants que anirem trobant al llarg del recorregut. Una lleugera brisa del sud agita les aigües color turquesa que tenim just als nostres peus, mentre passem amb precaució per damunt dels cables del pont.

El primer pont

A l’altra banda del pont ja entrem de ple a la Cala del Molí. La via ferrada es dedica a contornejar el perímetre de la seva tortuosa geografia, esculpida en un bonic granit rosat, a través de trams de flanqueig, trams que pugen i baixen, i un altre tibetà.

Entrada al segon pont


Després de rodejar un petit penyal entrem en la part més interna de la cala on ens espera un tram molt vertical que, o bé es pot pujar per les grapes directament, o bé es poden combinar grapes i roca i així aprofitar també les preses naturals d’un diedre.

Podem escollir pujar pel diedre...

... o bé per les grapes

Al final d’aquest tram trobem la primera escapatòria de la via, just abans de creuar el tercer pont tibetà, el més llarg del trajecte.

El tercer pont

Un cop a l’altra banda, un tram, primer ascendent i després descendent, on a més de les grapes també podem trobar cadenes, ens deixa en una bretxa on hi ha una segona escapatòria de la ferrada, gràcies a la qual hom pot estalviar-se el tram més dur del recorregut. Nosaltres, però, no ens el volem perdre i per això continuem en franc descens per una placa força desplomada que ens obliga a tirar de braços.



Els companys ens fan una foto des del camí d'accés

Arribant a l’extrem de l’esperó, la via puja i el rodeja. Seguidament es disposa a vorejar una estreta llengua de mar anomenada “Es Fisjorn”, el qual creuem a través d’un quart pont tibetà, també força llarg.


El quart pont

Havent acabat de envoltar aquest esperó, deixem la Cala del Molí i entrem al sector de la Cala Alga, que s’inicia amb una placa molt llisa per la qual anem flanquejant fins a situar-nos en una bretxa on la ferrada guanya alçada i segueix flanquejant.



Flanqueig pel sector de la Cala Alga

Així arribem a l’entrada del cinquè i darrer pont tibetà, el més curt de tots però amb només un trist cable per creuar-lo. Un cop a l’altra banda la via puja a guanyar la cresta de l’esperó.

El cinquè i darrer pont

Pujant a la cresta de l'esperó

A la cresta aprofitem per relaxar-nos i gaudir de les bones vistes de la costa a la llum del capvespre que ens ofereix tan privilegiat mirador, car la via ja toca el seu final quan, baixant de l’esmentada cresta, ens situem de nou al punt d’inici.

Ha estat una ferrada molt diferent de les que estem acostumats a fer, i on l’ambient marí posa un impressionant contrapunt a les verticals i desplomades parets granítiques d’aquesta via tan peculiar.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.07.16 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada