La Talaia Gran, via Cervera-Raúl

26.03.19  La Talaia de Montserrat és un conjunt d’esveltes agulles situades al bell mig del coll del Migdia, entre les gegantines parets de Sant Jeroni (a llevant) i Ecos (a ponent). Si la contemplem des del pla de Bages, la Talaia sembla una mà, i el seu cim, la Talaia Gran, és com un dit que apunta al cel.

La Talaia, entre Sant Jeroni i els Ecos, 

vista des de Sant Esteve de Marganell

Per pujar a aquest dificil cim, escollim el seu recorregut més “assequible”: la via Cervera-Raúl, una clàssica entre les clàssiques, oberta l’any 1960 a l’aresta sud i que encara conserva molt del material original... i això, segons com, fa una mica de basarda.

Recorregut de la via Cervera-Raúl a la Talaia Gran

Ressenya de la via Cervera-Raúl

Per arribar al peu de la via, sortim ben aviat a tocar del monestir de Santa Cecília i ens enfilem a buscar el GR 172 que prenem en direcció a Can Maçana. Després de rodejar el serrat de Sant Jeroni ja ens encarem a la canal de la Font del Llum on hi destaca la Talaia al seu capdamunt.

La Talaia des del camí de Can Maçana

Un cop ens situem en la vertical del coll del Migdia, deixem el GR i ens endinsem a la canal de la Font del Llum per la qual pugem decidits fins a una petita esplanada on, a má dreta, trobem el camí d’accés a la Font del Llum (que no “de la Llum”), situada sota els espadats del Camell d’Ecos. El curiós nom d’aquesta font fa referència a que per trobar-la feia falta un llum, car es troba dins la foscor d’un caos de blocs. A partir d’aquí la descarnada i polsosa canal es dreça força, i calen peus i mans per avançar fins a la Portella del Migdia.

Al coll, deixem a mà dreta el camí que s’enfila a la Miranda dels Ecos, i baixem amb compte per la capçalera del torrent del Migdia tot deixant, també a mà dreta, el camí que es dirigeix al Montgrós. Un cop hem vorejat la base de la cara sud de la Talaia, deixem el camí que va cap a Sant Jeroni i ens enfilem a buscar l’aresta on hi ha l’inici de la via, al peu d’una placa d’aspecte descompost.

Inici de la via Cervera-Raúl

Els primers metres de la via són una mica “patinosquis”, com se sol dir, i no estan protegits, així que en Pau, amb bon criteri, col·loca un tascó en una fissura. Avui fa un bon sol, però nosaltres encara estem a l’ombra i la roca està gelada com un marbre. A mitja tirada hi ha un desplom que el Pau supera amb els estreps... ja comencem! Davant les meves queixes em deixa una baga llarga a la sortida del desplom. Abans d’entrar a la primera reunió, però, hi ha una petita panxeta que s’ha de passar en lliure si o si... i davant les meves reiterades queixes, en Pau m’assegura que “hi ha canto”i acaba de protegir la tirada amb un parell de friends. Seguidament munta la reunió al tronc d’un arbret que té just al damunt.

Sortint del primer desplom de la via

Inici de la segona tirada

Quan, esbufegant, arribo a la reunió, el sol ja despunta per sobre els contraforts de Sant Jeroni. En Pau surt de la reunió i avança cap al peu d’un ressalt molt vertical que també s’ha de superar en artificial i on em va deixant cintes llargues per tal que pugui arribar a penjar els estreps amb comoditat i així estalviar-se les meves queixes. Sota un vistós sostret està la segona reunió. Ara que ja ens toca el sol, la temperatura és més agradable i jo avanço amb més alegria.

A mitja placa de la segona tirada

Assegurant des de la primera reunió

Superant la placa de la segona tirada

Arribant a la segona reunió

Assegurant des de la segona reunió

Des de la segona reunió, en Pau surt cap a la dreta per iniciar el tercer llarg i jo l’observo mentre progressa per una vertical placa on les assegurances estan força separades i on es van combinant parabolts amb rovellats spits. Prop de la quarta reunió en Pau pot col·locar un friend en un bon forat. En aquest llarg jo vaig alternant passos en lliure amb passos d’A0 i així anem guanyant alçada per sobre l’espectacular coll del Migdia, mentre l’aresta es fa cada cop més estreta.

Sortida de la segona reunió

Progressant per la placa de la tercera tirada

Mica en mica anem guanyant alçada

Assegurant des de la tercera reunió

Quan arribo a la tercera reunió trobo en Pau queixant-se de les assegurances d’aquesta via, tot mostrant-me com l’ha hagut de reforçar amb un tascó i dos friends que acompanyen un pobre espit i un rovellat burí.

Escampall de material de reforç a la tercera reunió

Inici de la quarta tirada

Per iniciar la quarta tirada, en Pau surt per l’esquerra de la reunió i progressa en flanqueig ascendent amb la paret d’Ecos com a teló de fons. Seguidament avança en vertical cap al cim d’un contrafort on es troba la quarta reunió.

Progressant per la placa de la quarta tirada

La quarta reunió al cim d’un contrafort

Jo hi arribo meravellada per l’ambient que es respira en aquesta via... però la meravella se m’acaba ràpidament quan en Pau em mostra per on continua la via, ja que per iniciar la cinquena tirada s’ha de baixar un xic per una estreta i aèria bretxa a buscar el primer parabolt a la paret d’enfront, un xic desplomada a l’inici. Algunes ressenyes qualifiquen aquest pas com de “divertit”... però a mi no em fa cap gràcia i demano a en Pau que em deixi posats els estreps als primers parabolts, tot i que sembla que els hi quedin dos “telediarios”.

Inici de la cinquena tirada

Progressant per una dificil placa

Assegurant des de la quarta reunió

Quan em toca sortir de la reunió, baixo amb molt de compte fins a mitja bretxa per tal d’enganxar el primer dels estreps que pengen del desplom... i penso: sort que ja estàn posats! Així surto amb més alegria d’aquest mal pas. A mitja tirada de l’artificial, però, hi ha una sortida en lliure prou dificil on en Pau té la precaució de deixar-me una baga sabinera molt llarga, i també trobo un pobre burí amb una baga, molt ronyosa per l’intempèrie, que fa d’agafador i que jo engrapo amb plaer! Així, a tranques i a barranques, com se sol dir, arribo a la cinquena reunió.

Arribant a la cinquena reunió

Assegurant des de la cinquena reunió

Normalment, la següent tirada, qualificada de III, l’hauria hagut de fer jo, però estic massa impressionada i només de pensar que està pelada d’assegurances se m’encogeix el melic, així que surt en Pau qui, a mitja tirada, llaça un pobre merlet i gràcies. Així ens trobem a la sisena reunió situada sobre una còmoda repisa al peu del darrer ressalt de la Talaia Gran. El paisatge és magnífic.

Arribant a la sisena reunió, amb

els Plecs del Llibre a l’esquena

Assegurant des de la sisena reunió

La darrera tirada també és “fàcil”, encara que la sortida de la reunió és molt impressionant i només defensada per un espit rovellat com ell sol. Mentre asseguro al company, em fixo que hi ha gent observant els seus moviments des del cim de Sant Jeroni... devem de ser tot un espectacle!

Inici de la setena tirada

Assegurant des de la sisena reunió

Així assolim el cim de la Talaia Gran, des del qual se’ns obre la plana del Bages encaixada entre el Camell d’Ecos i la paret de Sant Jeroni... les càmeres treuen fum retratant tot el que ens envolta. Ha estat, per a mi, una escalada molt exigent... però així és com se n’aprén. Després de fer-nos el selfie de rigor, muntem el primer dels dos ràpels de que consta el descens... que això no s’ha acabat!

Assegurant des de la instal·lació del primer ràpel

Fotocim

Primer ràpel entre les dues Talaies

El primer ràpel, molt aèri, baixa a una estreta bretxa entre les dues Talaies des d’on s’ha de fer un segon ràpel d’un pobre arbre per una canal terrosa per la qual rodolen les pedres que dona gust. Aquest segon ràpel ens deixa a una estreta feixa per la qual hem d’anar planejant, amb molt de compte, fins a una canal que remuntem uns metres i després baixem fins al peu de la via... Què, tornem-hi?

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 26.03.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.