dimecres, 5 d’octubre de 2016

Per les coves de Collbató

10.09.16  Matinal “espeleo-excursionista” al voltant de tres cavitats montserratines, entre el poble de Collbató i les conegudes i turístiques coves del Salnitre. Es tracta de la cova o balma de les Arnes, a la paret de la Codolosa, i de les coves Gran i Freda, sota els cingles del serrat de les Garrigoses. El camí de les coves, que va de la drecera de Fra Garí fins a les escales que menen a les coves del Salnitre, ens permetrà d’accedir a aquestes interessants cavitats.

Situats a Collbató, on hem deixat el cotxe en un dels tranquils carrers del barri del Pujolet, enfilem el carrer Drecera i comencem a seguir la drecera de Fra Garí. Als cinc minuts, però, deixem aquest corriol per continuar a la dreta per l’esmentat camí de les coves, molt fresat en aquest primer tram que porta a la zona d’escalada de la paret de la Codolosa.

Avancem pel camí de les coves, sota les parets
de la Codolosa (esq.) i del serrat de les Garrigoses

Anem avançant entre feixes, i quan hi som gairebé sota aquesta paret cal estar atents a no passar de llarg un corriol que surt a l’esquerra i mena tot seguit a la cova de les Arnes o de la Codolosa, dins un recinte parcialment tancat per un mur, però ja sense la porta que originalment barrava el seu accés. Es tracta d’una balma d’uns 18 m d’amplada i de 2 a 3 m d’alçada, amb una curta galeria que mena a un dipòsit d’aigua, recollida per canalitzacions laterals, doncs antigament aquesta balma era utilitzada com a barraca o corral i també per a l’apicultura; les arnes o ruscs d’abelles que aquí hi havien han donat el nom a la cavitat.

Aspecte parcial de la cova o balma de les Arnes

Petita galeria on es troba un dipòsit d'aigua

Des d’aquí el camí baixa a creuar el torrent de la Font Seca. Nosaltres, però, ens despistem una mica, tot seguint el camí mes evident que voreja sota les vies d’escalada de la paret de la Codolosa. Quan ens adonem, ja no tornem enrera, sinó que anem baixant pel dret a través del conglomerat fins retrobar més avall el camí, senyalitzat amb fites, just abans de creuar el torrent de la Font Seca (que més amunt s’anomena torrent de Santa Caterina, i més avall, torrent de la Salut).

Creuem el torrent de la Font Seca

Vista, passat el torrent, de la paret de la Codolosa
i de l'indret on es localitza la cova de les Arnes

Un cop a l’altre costat, continuem per sota les parets del serrat de les Garrigoses, tot remuntant el que hem baixat (les tres cavitats es troben en una alçada similar, al voltant dels 500 m) fins a trobar la boca d’entrada de la cova Gran. El nom d’aquesta cavitat no fa pas referència al seu recorregut, de només 38 m, sino a la gran boca d’entrada, d’uns 7 m d’alçada per 8 m d’amplada, i que dóna pas a una única galeria, plena de blocs, que es desenvolupa fins a la longitud esmentada.

Boca d'entrada de la cova Gran


La cova Gran fou ocupada des del Paleolític Inferior a l’època ibèrica i, juntament amb la cova Freda que veurem a continuació, fou objecte l’any 1922 d’exploracions arqueològiques dirigides per Josep Colominas. En ambdues coves es trobaren una gran quantitat de materials, en especial del període Neolític (4500-2500 aC), tals com destrals de pedra, punxons d’os, ganivets de sílex, collarets i braçalets de petxines, etc., però destacant per sobre de tot la localització, per primera vegada a Catalunya i a tot l’estat espanyol, de la ceràmica decorada amb incisions fetes amb petxines de Cardium edule, i coneguda des d’aleshores com a ceràmica cardial o montserratina. Els resultats d’aquells treballs foren publicats tres anys després per Josep Colominas en la important obra Prehistòria de Montserrat.

Una de les làmines del llibre Prehistòria de Montserrat (1925)
amb diverses peces de ceràmica cardial o montserratina

Des de la cova Gran continuem en direcció a llevant mentre seguim vorejant la paret del serrat de les Garrigoses. El camí no triga en esdevenir un estret corriol que s’aboca a la canal del Xacó, cap a on ens hem de despenjar uns 25 m per travessar-la i pujar fort a l’altre costat fins a recuperar el desnivell perdut. Ja per camí ample i planer, i a les envistes de les coves del Salnitre, no triguem en trobar a l’esquerra el corriol que puja en pocs metres cap a l’entrada d’obra de la cova Freda, aparentment tancada per una porta de ferro amb un cadenat. Tanmateix, podem retirar el cadenat i accedir al seu interior, on ens trobem, com a vestíbul, amb una primera i ampla cambra.


A la primera cambra o vestíbul de la cova Freda

Després, per un pas estret sota uns grans blocs, baixem a una sala inferior, també molt ampla i amb un parell de gruixudes estalagmites escapçades, però on cal lamentar els graffitis que hi ha per tots els racons. Encara podem continuar fins a una tercera cambra a través d’un pendent relliscós que fa que algun del nostre grup hi arribi de cop, i on finalitza la nostra modesta exploració.

A la segona cambra

Baixant cap a la tercera cambra

La cavitat continua fins assolir un recorregut de 150 m i una fondària de 12 m, segons topografia de N. Llopis Lladó i J.M. Thomas (1953), encara que una de posterior, realitzada per membres de l’ERE del CEC, li assigna 232 m de recorregut, amb un desnivell de 16 m.

Si bé la cova Gran, ampla i asolellada, havia servit bàsicament com a habitatge al llarg dels mil·lenis, la cova Freda, més humida, fou utiitzada com a necròpolis des del Neolític fins a l’època ibèrica. Les excavacions de Colominas descobriren, a més del material esmentat anteriorment, nombroses sepultures, amb restes òssies i esquelets sencers, així com diverses urnes funeràries.

Un cop a l’exterior, ja només cal seguir un centenar de metres fins arribar a l’aparcament de les coves del Salnitre. Abans de retornar a Collbató, i encara que aquestes coves, pel seu caràcter turístic, quedin fora de la nostra proposta excursionista, enfilem les escales que menen a l’entrada i accedim al vestíbul per albirar la Sala de la Catedral.

A l'entrada de les coves del Salnitre

Sala de la Catedral, des del vestíbul

Només afegirem que es tracta d’una cavitat de 958 m de recorregut i 43 m de desnivell, dels quals corresponen a la visita turística 530 m i 20 m respectivament. Les coves deuen el nom al mineral de salnitre (nitrat de potassi) originat molt probablement pel guano (acumulació d’excrements) d’una antiga colònia de ratpenats; actualment ja no queda rastre del mineral i només hi viu un reduït nombre d’aquest animals. Trobareu una completa informació amb fotos i topografies en dues publicacions del Centre Excursionista de Catalunya: la revista Muntanya (núm. 864, abril 2006) i la revista Espeleòleg (núm. 45, juliol 2008).

Retornem a l’aparcament de les coves i seguim uns metres per la carretera d’accés, només fins al primer revolt, en què continuem per un camí esglaonat que baixa a l’area de lleure de l’ermita de la Salut.

Ermita de la Salut, sota el serrat de les Garrigoses

Vorejem per la dreta el turonet on s’aixeca aquesta ermita i per un altre camí esglaonat baixem a la mateixa carretera, que deixem tot seguit per continuar a la dreta per un camí de terra que puja en pocs metres a les cases de Collbató. Ja només ens cal seguir pel carrer de Pau Bertran (un folklorista fill d’aquest poble) fins al Pujolet, on finalitzem aquesta curiosa matinal per les coves de Collbató.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat reaitzada el dia 10.09.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester i Pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada