La via ferrada del Montsant

8.10.16  Després de les vacances, el grup d’incondicionals de les ferrades ja teniem ganes de tornar a tocar l’acer de les vies, i per això vam decidir que la millor manera de començar la temporada “ferratera” era anar a comprovar què tal li havien sentat les “reformes” a la ferrada del Montsant. Aquesta via fou oberta l’any 2002 per l’A.E.Catalunya de Reus, i uns quants de nosaltres ja vam anar-hi un any després de la seva inauguració, però ja en aquell moment ens vam adonar que aquella ferrada no duraria gaire. Després d’uns anys de clausura, durants els quals la via va ser rehabilitada pel Parc Natural del Montsant i per  l’Ajuntament de la Morera,  l’any passat es va tornar a obrir al públic.

Així és que amb la fresqueta del matí ens posem en marxa des del nou aparcament de la Morera de Montsant en direcció a ponent pel camí del grau de Salfores (PR-C 14). Poc més d’un quilòmetre després, trobem a mà dreta el senyal que ens indica l’inici del camí d’accés a la via ferrada.

Aquest camí aviat es converteix en un itinerari laberíntic, marcat amb fletxes vermelles, el qual serpenteja entre enormes blocs de roca arrencats del cingle i que, en alguns casos, ens obliga a fer postures força atlètiques que ja ens posen a to de cara a afrontar la via. La fresqueta del matí és història i ara el sol llueix amb força.

Preparatius a l'inici de la via

Així arribem al peu de la via on ens vestim per l’ocasió, amb l’arnés, el casc, el dissipador i els guants de rigor i, tot seguit, ens situem sota el primer graó de la ferrada que, per cert, està força amunt i per sobre d’un petit desplom... Tots sabem que aquesta és una mesura disuasòria comuna a totes les ferrades, però als “baixets” no ens fa cap gràcia aquesta sortida tan “explosiva”.

A continuació pugem per una paret força vertical, però sense massa dificultats, fins al capdamunt d’una roca aïllada, de la qual baixem per una placa molt polida i equipada amb una cadena i on quasi és millor desgrimpar per una ampla esquerda que té uns quants blocs encastats com si fos una escala.

Així arribem a una mena de replà pel qual progressem entre blocs fins arribar a un sender que seguim en flanqueig cap a l’esquerra fins arribar al peu d’un mur molt vertical i llis, en el qual els “baixets” tenim certes dificultats per pujar degut a l’excessiva separació entre les grapes cosa que, en alguns punts, ens obliga a aplicar la tècnica d’escalada de l’oposició.

Passant el primer pont

Després d’haver esmerçat una bona part de les nostres energies per a superar aquest tram, ara toca flanquejar a la dreta fins a l’entrada del primer pont penjant, d’uns 4 m de llargada i que es passa de perfil, el qual ens deixa al peu d’una agulla aïllada que cal remuntar.

Passant l'espectacular segon pont

Aquí, en alguns punts, també estan els graons un xic separats però és fàcil trobar bones preses de mans i peus a la roca conglomeràtica, a més aquest tram ofereix bones vistes dels companys que ja estan travessant el segon pont penjant (d’uns 15 m però dividit en dos parts) que uneix l’agulla al cingle principal i que té els passamans tan baixos que fa un xic d’impressió i costa mantenir l’equilibri quan el travesses però, per contra, també ofereix immillorables vistes dels companys que estant remuntant l’agulla.

Vista de l'agulla des del pont

Anem travessant les dues parts del pont

Passat aquest tràngol cal pujar pel mig del bosc a buscar un diedre pel qual hem de progressar per oposició tot trepitjant roca i grapes alternativament però sense massa dificultats, car la roca és excel·lent encara que un xic polida pel pas continuat de tants “ferrateros”. En trams com aquest, alguns de nosaltres trobem a faltar els “peus de gat”...

Superant el diedre

Seguidament anem caminant, cap amunt i a l’esquerra, a buscar un altre tram vertical, però sense cap dificultat, el qual ens deixa al capdamunt d’un replà elevat des d’on tenim impressionants vistes dels companys que segueixen pujant, així com també de gent d’altres grups que tot just estant passant pel pont penjant.

Un altre cop anem caminant cap a l’esquerra fins trobar el darrer tram equipat, l’entrada del qual, i per a variar, és un xic dificultosa, però la resta del recorregut és va fent més fàcil conforme anem pujant, ja que la roca s’ajau i, quan les grapes s’allunyen, hom pot anar posant mans i peus sobre la pedra farcida de generosos forats. El tram final  ja només està equipat amb una cadena.

La sortida final

Foto de grup al capdamunt de la ferrada

Així arribem al final de la via ferrada, situat en un contrafort de la Serra Major. Aquí ens reunim tots i, després de fer un mos i les fotos de rigor, iniciem el retorn per un sender marcat amb fites que ens deixa al camí del grau de Salfores (PR-C 14), pel qual baixem del cingle i seguim paral·lels a la seva base.

Observant els cingles on es troba la ferrada

Així retornem a la Morera de Montsant, on fem tots plegats el típic dinar de "ferrateros" (bocates i birres), mentre pensem en noves ferrades. Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 8.10.16 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Marta Doria, Ramón Boldú, Pep Beltrán, José Luís Sancenón, Agustín Pérez, Enric Sibís, Pilar, Lola i Ferran.