9.02.20 El primer cap de setmana de febrer, el
grup de “ferrateros” reprenem l’activitat que més ens agrada: tocar ferro! La
zona escollida és l’alterosa cresta coronada
per l’ermita de la Pertusa, a la frontera amb l’Aragó. Aquesta cresta, juntament amb la que baixa pel vessant aragonès, forma una estreta porta d’entrada
al congost de Mont-rebei, el qual separa el Montsec de l’Estall (a
ponent) i el Montsec d’Ares (a llevant). La majoria de nosaltres ja hi hem
estat amb anterioritat, però com que fa molt de temps, és una bona oportunitat per tornar-ho a recordar i gaudir, i a més
la zona té l'al·licient de que hi ha ferrades per a tots els gustos. La majoria
de mortals farem la combinació de dues ferrades: la Teletubbies i la Olmo-Soler.
L’ermita de la Pertusa bastida sobre la cresta
Al bar Sport de Bellcaire ens reunim més d’una vintena de frisosos companys, tot un rècord, alguns dels quals s’estrenen en aquesta modalitat esportiva. Després d’un bon esmorzar fem cap a Balaguer i el port d’Àger des d’on baixem cap a Corçà. Aquí prenem l’estreta pista asfaltada que ens deixa al nou gran pàrquing habilitat per acollir una nombrosa concurrència, encara que avui tot està molt tranquil... millor!
Sortim per la pista cap al peu de la via
Al pàrquing ens calcem els “trastos” i continuem a peu uns poc metres per la pista fins que aquesta finalitza en una petita esplanada on va a morir la cresta de la Pertusa. A la dreta d’uns plafons informatius hi surt el camí normal, inicialment esglaonat, que mena a l’ermita, per on retornarem. Per accedir a la zona de les ferrades, cal que seguim cap a l’esquerra per un corriol carener, marcat amb punts ceràmics de color verd, que aviat es decanta cap al vessant sud de la cresta, i que per una canal baixa decidit en direcció a la riba de l’embassament de Canelles, molt ufanós després de les abundants pluges.
Baixem pel vessant sud de la cresta
En una petita clariana deixem el camí marcat amb punts verds, que porten al peu de la via Olmo-Soler, amb la qual enllaçarem després de fer la via Teletubbies, i continuem baixant per la canal, ara marcada amb punts vermells i amb alguns trams equipats amb cadenes, fins a l’anomenat Pas de la Piula, estret passadís entre roques on ens introduïm els que tenim la intenció de pujar per la via Teletubbies, ruta oberta l’any 2006 i de dificultat qualificada de K2, molt adequada per a iniciar als nostres novells. Un petit grup de quatre valents, però, continuen baixant fins a tocar de l’aigua per tal de pujar per la via Cast-Urquiza-Olmo, qualificada de K5 i més coneguda com “la Cast”.
Entrada a la Teletubbies pel Pas de la Piula
Inici de la via Teletubbies
La via Teletubbies comença amb un tram ple preses artificials amb divertides formes de petxines, estrelles de mar, elefants, papallones i foquetes... però la diversió s’acaba ben aviat quan assolim el fil de l’estreta cresta calcària, que no és més que un estrat geològic en posició vertical, on comencem a trobar els primers graons de ferro.
Esperant el torn d’ascens al peu de la via
Primers graons de ferro de la via
Un cop situats sobre el fil de la cresta, poc a poc anem guanyant alçada sobre les turqueses aigües del pantà des d’on podem veure com els companys de “la Cast” inicien també el seu particular ascens amb el qual ens regalaràn amb unes impressionants imatges d’aquest recorregut d’altíssima dificultat que també evoluciona per una estreta cresta.
Entrem al fil de la cresta; al fons els companys de “la Cast”
Arribant al pont d’inici de la via Cast-Urquiza-Olmo
Al tram de “la cremallera”
Dificil i mantingut recorregut de “la Cast”...
...que també puja pel fil d’una estreta cresta
Nosaltres continuem el nostre ascens de la Teletubbies per la cresta, que cada cop es fa més i més estreta. Per a superar un petit desplom hi ha instal·lada una escala metàl·lica, al capdamunt de la qual en situem just a l’aeri fil de la cresta, a cavall del qual hem de continuar, ara a la dreta, ara a l’esquerra.
La cresta es va estretant
Una escala metàl·lica salva un petit desplom
Patim un xic pels nostres novells, però aquests afronten les dificultats amb força sang freda tot seguint al peu de la lletra les instruccions dels “experts”... així s’enduen cap a casa impressionants imatges que posen els pèls de punta dels seus familiars!
Pugem per l’escala...
...i ens situem just al fil de la cresta
...per on continuem l’impressionant ascens
Així arribem al passatge més compromès de la via: l’ascens a un petit però impressionant gendarme, amb alguns graons un xic massa separats i on s’han de fer alguns passos una mica llargs. Per aquest espectacular gendarme anem passant tots per rigorós ordre mentre les càmeres treuen fum i les nostres ombres es projecten a la paret que tenim a mà esquerra. Per a evitar que el pas continuat de la gent pugui destruir aquesta estreta agulla, s’hi ha instal·lat un parell de barres de ferro que fan de suport.
Impressionants imatges del pas de l’agulla
Al capdamunt fem fotos de les nostres ombres
Un cop superat aquest mal pas, només ens cal travessar una bretxa de la cresta gràcies a unes barres de ferro per al peus. Quan pugem de nou al fil, la cresta sobtadament s’ajeu i desapareix contra el vessant de la muntanya... aquí finalitza la ferrada dels Teletubbies.
Sortint de la via ferrada dels Teletubbies
Camí equipat d’enllaç amb la ferrada Olmo-Soler
Per un camí equipat amb cadenes desemboquem al camí d’accés a la ferrada Olmo-Soler per on continuarem el nostre ascens cap a l’ermita de la Pertusa. Aquesta ferrada, qualificada de K1 i oberta l’any 2001, és més aviat un itinerari equipat ja que en ella hi ha cadenes i cable de vida però no hi ha cap graó de ferro.
Continuem per la ferrada Olmo-Soler
Iniciem doncs l’ascens per una mena de canal des d’on veiem la resta de companys que encara estàn a la cresta de la Teletubbies, i a l’agulla es veuen molt bé les barres de ferro que la subjecten i impedeixen que ens l’enduem de record.
Pujant per una canal
Cresta de la Teletubbies des de la canal de la Olmo-Soler
Esplanada on hi conflueixen la Olmo-Soler i “la Cast”
Per una bretxa canviem de vessant
La canal ens deixa en una esplanada, al peu d’una marcada bretxa, on finalitza “la Cast”. Alguns companys es queden a esperar als que hi estan pujant. La resta travessem aquesta bretxa i canviem de vessant tot passant al costat ombrívol de la cresta i progressant sota el seu fil per trams una mica aèris però gens complicats. Les vistes sobre el pas de Mont-rebei són impressionants.
Progressant pel vessant nord de la cresta
Vista cap al congost de Mont-rebei
El dia s’està ennuvolant però esperem no remullar-nos ara que ja estem tan a prop del final de la ferrada, però encara ens queden alguns passos espectaculars com un aeri flanqueig, una canaleta que superem amb atlètics passos d’oposició i la progressió pel fil de la cresta on trobem algunes preses enganxades per a posar bé els peus. Les vistes sobre la bessona cresta aragonesa de Montfalcó són impressionants.
Espectacular flanqueig
El pas de la canal per oposició
Flanqueig cap al fil de la cresta
Petit tram de camí
Continuem pel vessant obac
Rera nostre, el següent grup de companys
Ara ja només ens queden alguns petits, però contundents, ressalts. Al peu del darrer ressalt trobem dins un forat el pot de plàstic on se suposa que hi ha el llibre “ de piades”... però està més buit que les arques de l’estat!!!
Continuem progressant pel fil de la cresta
El pot de les “piades” es ben buit
Superant el darrer ressalt
Sortint de la via ferrada
Ja només quedar superar l’esmentat ressalt per a situar-nos a l’aresta final, on tot seguit desemboquem al camí que mena a l’ermita de la Pertusa. Al voltant d’aquesta ermita ens felicitem i ens fem la fotocim de grup.
Camí de l'ermita
Fotocim
Emprenem el camí de retorn per un marcat sender que voreja el vessant nord de la Pertusa fins a sortir, en uns 15 minuts, a l’esplanada on hi arriba la pista, a pocs metres de l’aparcament, on posem el punt i final d’aquesta magnífica primera jornada “ferratera” de l’any... Fins a la propera!
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 9.02.20
per Isabel Benet, Ventu Amorós, Alfons Belinchón, Ester Escobar, Pau Vázquez, Marta Martín, Lola Díaz, Rafel Martínez, Enric Sibis, Pilar, Francesca, Blanca Gonzalvo, Roberto Flores, Agustín Pérez, Jessica Pérez, Neus Casorran, Ramon Boldú, Ramon Samarra, José Luís Sancenón i Pep Beltran (per la Teletubbies), i per Joan Bueno, Ferran Guillén, Pepe i Carla (per la Cast).
Queda ben pales que infectar de ferros les muntanyes provoca una masificasió impropia d`un paradis com aquest...
ResponElimina