Aniversari Flama de la Llengua Catalana

El passat divendres 21 de febrer, i a iniciativa del company Eduard Castro i Morlans, va tenir lloc al nostre estatge social un petit acte en recordança dels 40 anys de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana que el nostre Centre va organitzar l’any 1980 dins els actes de l’aleshores 50è aniversari de la seva fundació.

Preparant l'exposició del material

L’acte principal va ser el passi d’una pel·licula de l’època, on es fa un repàs de totes les activitats que van tenir lloc aquell llunyà cap de setmana del 23 i 24 de febrer de 1980, des de l’encesa del parell de torxes, representant les dues delegacions de l’Àliga (la del carrer Viladomat i la de Vallvidrera), la fusió de les dues torxes en una de sola al monestir de Pedralbes, el trasllat a peu a Montserrat, l’encesa de la llàntia amb parlaments, entre d’altres, del Pare Abat de Montserrat Cassià M. Just, del nostre soci i escriptor Jordi Mir, i de l’aleshores president de l’Àliga Eduard Castro. Els actes van finalitzar amb la representació de l’obra de teatre El país de les cent paraules i una ballada de sardanes.

A punt per al passi de l'audiovisual

Aquest material audiovisual s’ha complementat amb una exposició de material gràfic relacionat amb la Renovació de la Flama: cartells, la transcripció dels parlaments, moltes fotografies, reculls de premsa i cartes d’adhesió d’alguns partits polítics que en aquella època no es van fer públiques i, per tant, veien la llum per primer cop.

Observant el material exposat

També s’hi exposa una de les reeimpressions que es van fer de l’Auca de la Llengua Catalana, editada l’any 1980 pel Centre Excursionista Àliga i il·lustrada per la dibuixant Pilarín Bayés i que, malgrat el temps que ha passat, encara està plenament vigent! Les reeimpressions estan a la venda per qui es vulgui endur un bon record d’aquella diada. I com a cosa curiosa també s’hi mostra el llibret amb la lletra de l’obra de teatre El país de les cent paraules.

Durant la projecció vam guardar un silenci quasi sepulcral ja que el so era molt defectuós, però això va fer que estiguéssim més concentrats i, en finalitzar, tots vam esclatar en un sorollós aplaudiment, inclosos els que en aquella època ni tan sols somiàvem en fer muntanya. Per molt anys de celebració!