17.09.23 A tocar de la tardor, ve de gust
tornar al Pollegó Superior del Pedraforca, un vell clàssic al qual no hi
pujàvem des de l’any 2012. Aquell cop ho vam fer des de Gósol, i avui ho farem
des del refugi Lluís Estasen pel coll del Verdet i la cresta homònima, i així
comprovarem com està el camí de baixada des de l’Enforcadura i que els
responsables del Parc Natural del Cadí-Moixeró van habilitar l’any 2016 per no
malmetre més la tartera de Saldes.
Així, de bon matí, ens plantem a l’aparcament del Mirador del Gresolet, allà on finalitza l’asfalt i on una noia, molt amable, ens barra el pas a la pista tot dient-nos que si volem continuar serà sota la nostra responsabilitat... i no ha estat sempre així? Continuem doncs per la pista, sota la nostra responsabilitat, i aparquem just passat el petit telefèric que puja material al refugi. Un corriol ens deixa a la Jaça dels Prats on es troba el refugi i des d’on ens dóna la benvinguda el Gat, allà enlairat sobre la seva bretxa.
Sense perdre més temps, prenem el corriol marcat amb els colors blanc i groc del PR C-123, que primer planeja un xic per damunt de la pista que puja al Collell però que, un cop passada la canal del Riambau, ja comença a enfilar-se de valent en direcció al coll del Verdet.
Encara que fa sol, avui des del coll no s’albira una gran vista ja que el dia està molt calitjós, però encara podem veure Gósol a redós del seu castell. Després de descansar un xic deixem el PR, que recuperarem a l’Enforcadura, i continuem la pujada en direcció sud per un camí carener que ens deixa al peu de la canal del Verdet, per on s’ha de grimpar amb un tram equipat amb una corda fixa. Encara que vaig sentir que per a fer aquest tram de la pujada es recomanava portar casc, només jo el porto posat.
Així sortim de la canal i assolim el fil de la carena per la qual anem avançant cap a llevant per terreny mixt de roca i herba i pel vessant sud, ja que el vessant nord cau abrupte sobre la Baga de Gresolet.
Un cop superat un petit tram rocós, arribem al Cim Nord coronat per una fita i on molta gent aprofita per fer un descans i contemplar el paisatge. Des d’aquí ja veiem el cim del Pollegó Superior.
Malgrat que ja tenim el nostre objectiu a la vista, per arribar-hi encara ens queda creuar unes quantes canals que tallen transversalment la cresta i grimpar per alguns vessants molt inclinats i rocallosos que ens obliguen a fer alguns passos, sense massa complicacions.
Finalment arribem de nou al fil de l’ampla cresta per la qual anem seguint fins assolir el cim del Pollegó Superior indicat només amb una senzilla fita de pedra, cosa que decep un xic a en Màrius que és el primer cop que hi puja!
Com que el cim està a reventar de gent, i el temps s’està enredant una mica, decidim no perdre temps i, després de la rigorosa fotocim, comencem el descens encarats al Calderer. De seguida, però, deixem la carena per prendre una petita canal per la qual baixem ràpidament a l’Enforcadura.
A partir d’aquí iniciem el vertiginós descens pel vessant de Saldes, tot situant-nos sota la paret del Pollegó Inferior i seguint les marques del recuperat PR C-123.... a veure què trobarem. De seguida veiem els elements encarregats de marcar i subjectar el terreny per a fer el descens més còmode i menys perillós.
Pel camí trobem tot un seguit de fustes fent de voral del camí, escales, petits murs, malles de retenció de les pedres, baranes amb cordes. Tot s’ha mogut una mica amb el temps i el pas dels milers de visitants del Pedraforca, però la veritat és que de com jo recordo la baixada per la tartera, ara hi ha una diferència abismal! Els del Parc Natural del Cadí-Moixeró han fet una molt bona feina. A mitja baixada donem un cop d’ull al Gat, que ara tenim de front i hi veiem gent pujant i baixant.
Així, quasi sense adonar-nos, estem al capdavall de la tartera on comença el bosc i on girem cap al nord en direcció al refugi, tot creuant un parell de tarteres i passant sota la Dent dels Cabirols on trobem l’inici del corriol que s’enfila al peu de vies tan emblemàtiques de la cara nord com són la Civis-Genís o la Cerdà-Albert. El cel s’ha cobert molt de núvols i sembla que al final plourà i tot.
Finalment arribem de nou a la Jaça dels Prats, on tanquem el cercle i on al porxo del refugi fem un petit i merescut refrigeri. Amb unes cerveses a la mà, i mentre contemplem com comencen a caure unes tímides gotetes de pluja, ja estem pensant que la propera haurà de ser el Pollegó Inferior...
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.09.23 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Màrius Asensi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada