Pels serrats de Lord i Sòbol

30.03.19  Sortida col·lectiva al Solsonès, on hem fet un tomb per la Mola de Lord i el serrat de Sòbol, dues formacions de conglomerats que s’aixequen, respectivament, sobre el congost del Cardener, ara ocupat per l’embassament de la Llosa del Cavall, i el clot de Vilamala, mitjançant un itinerari  circular d’uns 14,5 Km de recorregut i 880 m de desnivell.

Ens arribem, via Manresa i Solsona, a Sant Llorenç de Morunys, des d’on seguim per la carretera del Port del Comte poc més d’1 Km fins agafar a l’esquerra l’estreta pista asfaltada del santuari de Lord; no triguem en arribar a l’ermita del Sant Serni del Grau, on aparquem els cotxes a l’esplanada vora l’ermita.

Ermita de Sant Serni del Grau

Absis sobrealçat de Sant Serni

De Sant Serni del Grau (1045 m), bella i sòbria església romànica (s. XI-XII) amb campanar de cadireta de doble ull i absis sobrealçat, comencem a caminar per la pista del santuari amb senyals del GR 7. Deixem una primera desviació a mà dreta, sense indicacions, i als 500 m continuem a la dreta (pal indicador), per l’antic camí ral de Solsona, per on va també el GR. Anem pujant amb diverses llaçades per aquest camí de grau, per on travessem un estret pas entre roques i, ja al capdamunt, també ho fem pel Roc Foradat (1107 m), una escletxa a la roca amb esglaons obrats, eixamplada artificialment en els temps en que aquest camí era molt utilizat pels traginers.

L'estret pas del Roc Foradat

Deixem a la dreta el camí ral i el GR, per on retornarem, i baixem uns metres a trobar altre cop la carretera del santuari, just a la sortida d’un túnel excavat a la roca. Als pocs metres la deixem per seguir a l’esquerra per una pista de desemboscar. Poc més amunt, al primera revolt a l’esquerra, agafem a la dreta un corriol, per on avancem en direcció sud-oest, de cara al tossal de Vall-llonga.

Ens dirigim cap al tossal de Vall-llonga

Per aquest camí podem observar, i ensumar, les petites però vistoses floretes de l’almesquí (Narcissus assoanus), un narcís molt abundant en començar la primavera.

Almesquí

El corriol s’endinsa primer al bosc i després surt a la carena, on el panorama s'obre, especialment al nord, amb dilatades vistes al massís del Port del Comte.

Tossal de la Creu del Codó i massís del Port del Comte

Quan ens apropem a l’esmentat tossal de Vall-llonga, el vorejem per l’esquerra, pel vessant nord-est, fins a trobar traces de corriol a la dreta per on pujem uns metres fins assolir el cim emboscat del tossal de Vall-llonga o del Santuari (1242 m), punt culminant del serrat de Lord, però sense una bona vista de l'entorn per la vegetació que l'envolta.

Pessebre minimalista al tossal de Vall-llonga o del Santuari

Retornem al sender, per on acabem de vorejar el tossal pel vessant sud i després iniciem una baixada en aquesta direcció, amb vistes a l'embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i Bastets, fins a trobar altre cop la carretera del santuari.

Baixem encarats a l'embassament de la Llosa del Cavall 

Observant el crestall de la serra de Bastets

Continuem la baixada, encarats ara a la Mola de Lord

Seguim aquesta carretera uns metres a l’esquerra fins que s’acaba a l’esplanada del coll del santuari (1075 m), entre els cims del tossal de Vall-llonga i de la Mola de Lord, indret on hi ha un petit aparcament per als cotxes i l’estació inferior del telefèric de servei del santuari. Continuem pel camí pavimentat del grau de Lord, que puja en diverses llaçades pel vessant nord de la Mola de Lord, tot seguint les estacions d’un via crucis.

Pugem pel camí del grau de Lord

Al capdamunt de la pujada travessem una tanca i arribem a l’altiplà de la Mola de Lord. Deixem a la dreta la petita capella de Sant Pere Màrtir, així com l’estació superior del telefèric, i girem a l’esquerra, tot passant pel costat d’un canó de l’època de les guerres carlines, per enfilar la carena i arribar tot seguit al capdamunt de la Mola de Lord (1189 m), on ens fem la foto de grup al costat de la gran creu que marca el cim.

El cim de la Mola de Lord, sobre la Llosa del Cavall

Fotocim

Baixem tot seguit al pla on s’aixeca el santuari de Lord (1160 m), un edifici de considerables proporcions, amb església de tres naus, campanar octogonal i hostatgeria annexa, bastit l’any 1870 sobre anteriors edificacions: capella preromànica (s. X), església d’una nau (s. XV) i església de tres naus (s. XVIII), destruïda aquesta darrera l’any 1835 durant la Primera Guerra Carlina.

Ens dirigim cap al santuari de Lord

Església i hostatgeria de la Mare de Déu de Lord

Des del santuari, creuem un tancat i comencem a baixar suau per planells herbats, en direcció sud-est, amb dilatades vistes sobre l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i Bastets, així com també del serrat del Verd, la serra d’Ensija i els Rasos de Peguera.

Baixem pels planells del santuari, amb la serra de Busa

El sector de la Llosa del Cavall, des de l'altiplà de la Mola

Al final del pla, girem a l’esquerra (pal indicador) per entrar al grau de Sallort. Anem baixant per aquest espléndid camí de grau, empedrat i ombrívol, fins que més avall, en un revolt a l’esquerra, el deixem breument per seguir a la dreta uns metres fins al mirador del grau de Sallort, ara rebatejat en memòria de Josep Cases, situat sobre un esperó de roca, amb baranes i un plafó panoràmic, en el qual hi figuren un versos del poeta J.V. Foix.

Un detall dels marges que suporten el grau de Sallort

Mirador del grau de Sallort o de Josep Cases

Malgrat ser repetitius, cal dir que hi gaudim aquí d’una esplèndida i detallada vista sobre les esmentades serres de Busa i Bastets, així com d’una completa visió de l’embassament de la Llosa del Cavall, avui a plena capacitat.

Des del mirador, un corriol ens aproparia a les balmes del Verger, penjades al cingle, però encara ens queda molta jornada i retornem al camí del grau. Poc després, deixem a l’esquerra el sender que, vora els cingles, retorna al collet i l’aparcament del santuari, i seguim a la dreta, tot davallant, fins a desembocar a una pista, que seguim a la dreta per passar tot seguit per la masia de Sallort (885 m), reconstruïda recentment.

La nova masia de Sallort

Continuem per la pista, en direcció sud-oest, de cara al serrat de Sòbol, tot creuant els camps de Sallort i vora l’embassament de la Llosa del Cavall.

Voregem els camps de Sallort

Vessant sud de la Mola de Lord, des dels camps de Sallort

Més endavant creuem el barranc de la Rasa de Torroella (845 m), que a la seva part final rep el nom de Clot de l’Infern. Deixem tot seguit la pista per un sender a mà dreta (fites), un xic desdibuixat al principi, per on ens enfilem més amunt per la canal del Cargol fins a sortir de nou a la pista, que seguim a la dreta fins arribar tot seguit als prats on hi ha les ruïnes del mas de Torroella (948 m).

Creuem la Rasa de Torroella...

...i pugem per la canal del Cargol

Restes del mas de Torroella, amb Busa al fons

Al final del prat continuem pel camí de Sòbol, per on vorejem pel sud el serrat de la Creu i ens anem enlairant per sobre el clot de Vilamala. Una pujada forta ens apropa als cingles sota el pla de Sòbol, tot passant pel costat d’una petita balma.

Reagrupats al costat d'una petita balma

Poc després travessem el Mal Pas de Sòbol (1074 m), una estreta cornisa ran del cingle, amb una precària corda com a passamà però que no presenta cap dificultat especial.

Mal Pas de Sòbol...

...estimbat sobre el Clot de Vilamala

Continuem per una feixa de roca, tot travessant una petita escletxa amb esglaons excavats, i seguim pujant fins a situar-nos a la part baixa del pla de Sòbol, on el nostre grup es desplega per efectuar el dinar col·lectiu, que a aquestes alçades de l’excursió ens ho hem guanyat.

Entre els cingles i el barranc

Continuem pujant cap al pla de Sòbol

Arribant a l'inici del pla de Sòbol, on dinem

Després de dinar, pujem els pocs metres que resten per assolir el pla de Sòbol (1220 m), amb les restes del gran mas del mateix nom, envoltats per un dilatat panorama. Aquí hi arriba una pista procedent de la carretera del Port del Comte, que seguim uns metres en direcció nord fins al capdamunt del pla, on gaudim d’una nova perspectiva sobre la Mola de Lord.

Al pla de Sòbol, amb el massís del Port del Comte

Voregem les restes del mas de Sòbol

Vessant oest de la Mola de Lord i serra de Busa,

des del capdamunt del pla de Sòbol

En aquest punt deixem la pista i girem a la dreta per baixar en direcció nord-est per un corriol (fites) que davalla per un esquenall pedregós.

Deixem el pla per baixar en direcció nord-oest

Arribem a un collet on hi ha una bifurcació; a la dreta, un sender baixa cap a la balma del Fornó, però nosaltres continuem recte per la carena. Poc després girem a l’esquerra (fites) per un corriol que davalla fins a creuar de nou (però ara més amunt) el barranc de la Rasa de Torroella.

Creuem altre cop la Rasa de Torroella

Travessem més endavant un estrep de roca inclinada que demana un xic d'atenció per baixar per l'altre costat, i després una nova pujada ens mena al coll de la Creu de Canalda (1168 m), un altre indret rocós on tornem a trobar el GR 7.

Iniciem la baixada des del coll de la Creu de Canalda

Des d’aquest coll, ara ja sempre davallant, no triguem en arribar altre cop a l’escletxa del Roc Foradat, on es tanca el cercle d’aquesta ruta.

Tornem a creuar el Roc Foradat, ara de baixada

Ja només ens cal desfer la ruta de l’anada, primer pel camí ral i després pel tram de carretera fins a Sant Serni del Grau, punt final d’aquesta completa i variada excursió pels serrats de Lord i Sòbol.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 30.03.19 pel Centre Excursionista Àliga.