22.06.14 Un dels cims més
atractius de la serra del Cadí, i també un del seus millors miradors, és el pic
de la Costa Cabirolera (2605 m), sostre comarcal del Berguedà i provincial de
Barcelona, que des de la Cerdanya, on s’anomena Roca Punxenta, presenta una
característica forma piramidal. Cal dir que el punt culminant del Cadí, ja a
l’Alt Urgell, és el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653 m), que no és cap
sostre comarcal, però si el punt més alt de tot el Prepirineu, del Cantàbric a
la Mediterrània.
Hem pujat al Costa
Cabirolera - Roca Punxenta per la Cerdanya, des de Prat d’Aguiló, on hem
arribat des de Montellà per una llarga pista d’uns 11 Km més apta per a
tot-terrenys que per a turismes, encara que, com hem anat veient, molts
conductors no tenen manies en fer passar el seu vehicle per on sigui. Deixem al
cotxe al petit aparcament de Prat d’Aguiló (1980 m), on una cadena barra el pas
als vehicles no autoritzats.
Comencem a caminar
per la pista, que poc després s’acaba al refugi de Prat d’Aguiló (2024 m), al
costat del qual (pal indicador) passa el sender PR C-124 Ruta dels Segadors, que estableix un itinerari entre Bellver, a la
Cerdanya, i Gòsol, al Berguedà, tot travessant el Cadí per l’històric Pas dels Gosolans,
que és cap on ens dirigim. Seguim, doncs, l’esmentat PR que s’enfila pels
prats, passa per la font del Grau, que raja fresca i abundosa, i comença a
guanyar desnivell, primer entre bosc i després per tartera amb tot un seguit de
llaçades que fan de bon pujar fins al Pas dels Gosolans (2430 m) (1 h). Cal dir
que durant tota la pujada hem tingut magnífiques vistes locals sobre el Prat
d’Aguiló i la vall de Bastanist, així com dels cingles calcaris de la paret
nord del Cadí que hem superat.
Al Pas dels Gosolans
Al Pas dels Gosolans
(pal indicador en totes direccions; cap a l’est, al proper Comabona), deixem el
PR C-124 i també el GR 150-1, que travessa la serra però que des d’aquí fa una
llarga marrada per baixar al Cortal dels Cortils. Seguim a la dreta, en
direcció oest, prop de la carena, tot vorejant els cims o puntes que formen la Serra
dels Cortils (la més alta de les quals la farem a la tornada).
Avançant per la carena cap al pic de la Costa Cabirolera
Al vessant sud s'eleva la Serra Pedregosa
Al final de la
serra hem de davallar prop de 100 m fins al Pas de la Roca Plana (2329 m), des
d’on s’eleva la Serra Cabirolera.
Baixant cap al Pas de la Roca Plana
Des d’aquest coll
remuntem uns metres i anem flanquejant per l‘esquerra la serra Cabirolera sense
unes traces clares de corriol però sense cap problema, fins que enllacem, per
l’esquerra, amb el GR que ve del Cortal dels Cortils (per on retornarem
després). Ara avancem més còmodament per aquest sender fins al final de la coma
situada entre la Serra Cabirolera, al nord, i la Costa Cabirolera, al sud, que
culmina en el cim. En aquesta coma hi ha una gran senyera estelada feta amb
pedres que veurem millor a mesura que anem pujant. Des d’aquí el sender puja fort per una costeruda tartera, que ens obliga a esforçar-nos de valent per anar guanyant alçada.
Continuem pel GR cap a la capçalera de la coma,
ens situem a la base de la tartera
i comencem a remuntar-la; a sota, l'estelada de pedres
Més amunt, continuem en diagonal a l’esquerra per una
curta canaleta fins atènyer el Pas del Cabirol (2500 m), al contrafort de la
Costa Cabirolera, on el panorama s’amplia cap al sud amb la paret nord del
Pedraforca, el Serrat del Verd i el Port del Comte.
Sortida de la canaleta al Pas del Cabirol
Al Pas del Cabirol, amb el vessant nord del Pedraforca
En aquest coll deixem el
GR, que voreja el cim per l‘esquerra per continuar la travessa del Cadí, i anem
pujant per l’ample llom, d’inclinació moderada, fins assolir el pic de la Costa
Cabirolera (2605 m) (3 h), amb una creu i un vèrtex geodèsic.
Al cim del Costa Cabirolera
El cim s’aboca a
l’oest a les impressionants parets de la capçalera de la canal d’Estana, que
puja des de l’idíl·lic Prat de Cadí que veiem ben verd sota nostre. La vista de
la carena del Cadí abasta des del Comabona, a l’est, fins al Vulturó, a l’oest.
El Vulturó, a l'oest, sobre la capçalera de la canal d'Estana
El Comabona, a l'est, amb les serres dels Cortils,
Pedregosa i Cabirolera (en primer terme)
Al tram final de la pujada i al mateix cim hem trobat excursionistes que han fet
l’ascensió des del Berguedà, per Gisclareny, el Collell, la Serra Pedregosa i la
coma dels Cortils, per continuar després per la mateixa ruta nostra (ens ho
apuntem com una interessant alternativa).
Després d’una bona
estona al cim (per fortuna el bon temps aguanta i la pluja prevista a la tarda
no farà la seva aparició), baixem de nou cap al Pas del Cabirol i d’aquí
davallem fort, com no podia ser d’altra manera, per la tartera. Un cop avall,
decidim seguir baixant pel GR, com a variant de tornada, fins al cortal dels
Cortils. Abans d’arribar-hi, deixem a la dreta el sender que passa per la font
dels Cortils i puja després per travessar la Serra Pedregosa.
Arribant al Cortal dels Cortils
El modest refugi del Cortal
dels Cortils (2223 m) està ben conservat per dins i pel que veiem té capacitat
per a unes 5 persones. Des d’aquí cal enfilar-se novament a la serra per la
coma dels Cortils, primer seguint encara el GR i després, quan aquest fa una
llarga marrada cap a la dreta, seguim pujant directament per inclinació notable
fins que, tot esbufegant (alguns més que altres), assolim la Serra dels
Cortils, per on pujem, ara sí, a la Punta Aguda (2441 m), des d’on ja tenim a
tocar el Pas dels Gosolans.
Remuntant la coma dels Cortils,
sota l'esguard del Costa Cabirolera i el Vulturó
Baixant de la Punta Aguda cap al Pas dels Gosolans
Entre les esquerdes
de les roques veiem florir la rosa de roca (Dryas
octopetala), una petita planta relíquia de la darrera glaciació, de fulles
fistonades (retallades en forma de dent de serra) de color verd fosc i flors
blanques de corol·la còncava que acumula la calor del sol, cosa que aprofiten
els insectes per escalfar-se i, de passada, pol·linitzar aquesta planta que pot
viure més de cent anys.
Rosa de roca
Quan iniciem la
baixada que des del coll ens retornarà a Prat d’Aguiló, veiem pujar els amics
Jordi i Natàlia, que estan fent la travessa dels Cavalls del Vent. Ens fem una foto per al record i els hi desitgem
una bona travessia.
Trobada d'amics al Pas dels Gosolans
Ara ja només ens cal desfer la Ruta dels Segadors fins al Prat d’Aguiló, on a la terrassa del
refugi, amb magnífiques vistes de l’entorn, reprenem merescudament les forces.
Iniciant la baixada pel sender de la Ruta dels Segadors
Arribant al Prat d'Aguiló
Ha estat una
magnífica excursió pel Cadí d’uns 1000 m de desnivell i de gairebé 6 h, al
nostre pas, de marxa efectiva. Cal dir que, sigui per on sigui, pel pas de la
Roca Plana o la coma dels Cortils, s’ha de perdre desnivell per tornar-lo a
guanyar, però la bellesa d’aquesta ascensió paga amb escreix aquest esforç.
Una excursió de gran bellesa, i una alegria retrobar-nos.
ResponEliminaUna abraçada!