dimarts, 11 d’abril de 2017

De Ribes de Freser a Planoles

5.04.17  Per estrenar aquesta primavera com cal, els de la “colla dels dimecres” arribem a bona hora a l’estació de Ribes de Freser. Malgrat que quan hem sortit de Barcelona queien algunes gotes, aquí ara fa un bon sol...encara tindrem sort amb el temps.

El Torreneules des de Ribes de Freser

Abans de començar, però, anem a fer un cafè a l’”Espai Killian Jornet - Núria Picas” per veure si se’ns enganxa alguna cosa dels cracks de les curses de muntanya, i acte seguit enfilem el passeig a frec del riu Freser, que amb el desglaç baixa força ufanós, sobretot a partir de l’aiguabarreig amb el riu Rigard.

Passeig al costat del riu Freser

Sortim de Ribes pujant fort pel carrer de la Cerdanya, que es converteix tot seguit en una pista que passa pel costat d’una petita capella dedicada a Sant Cristòfol. Aquí trobem uns plafons que ens informen sobre la importància que va tenir la mineria del ferro per aquests topants, la qual sembla ser que es remunta a l’època romana, però fou sobretot a partir del segle XVII que van proliferar els molins i les fargues lligades a una indústria d’armes, claus i eines del camp. A més, la nostra ruta d’avui passarà per una d’aquestes mines: la de can Paloca.

Ens acostem a la capella de Sant Cristòfol

Anem cap a ponent, tot trepitjant les roques del famós granòfir de Ribes, que és la xemeneia d’un volcà de més de 400 milions d’anys d’antiguitat on, al seu interior, afloren unes pedres blanquinoses molt curioses i úniques a Catalunya, les quals estan relacionades amb unes roques volcàniques anomenades riolites i que vam poder veure a la serra de les Pedritxes... Però tot això... a qui caram l’interessa?

Pujant pel granòfir de Ribes


Així anem guanyant alçada pel vessant solei del turó de Segura, sota pins i roures encara despullats de fulles. Als marges del camí les violetes s’afanyes a florir abans no quedin cobertes per l’ombra del bosc. Quan el camí s’encara al nord, de cop sortim del bosc i ens dirigim de dret cap a l’ample coll de Segura, des del qual tenim immillorables vistes dels Torreneules encara amb un polsim de neu.

Arribant al coll de Segura

Des d’aquest coll anem de nou cap a ponent tot enfilant un llom herbat en direcció a un vistós cingle calcari. En Rafa aprofita per comentar-nos que en aquest cingle ell ha obert diverses vies d’escalada de gran dificultat... però ara no anirem pas a comprovar-ho!

Seguim pujant, amb el Taga al fons

Deixem enrera la vall de Ribes, sobre la qual s’alça l’imponent Taga, i ens endinsem de ple a la vall del Rigard, riu que neix als peus de la collada de Toses. Anem planejant pel vessant sud de la serra del Castell, un contrafort del Puigmal, flanquejats pels aranyoners (Prunus spinosa) carregats de floretes blanques, mentre veiem el veïnat de Roques Blanques uns quants metres sota nostre.


Flor de l'aranyoner

Passem a frec de l’antiga mina de can Paloca, una de les tres mines d’aquesta zona on s’explotava l’òxid de ferro, el qual alimentava les fargues de Planoles, Ventolà i Campdevànol.

A la mina de Can Paloca

Anem baixant cap a Ventolà

Després d’inspeccionar l’explotació continuem ruta, ara en lleugera baixada, tot passant per una font i sota les restes del mas de can Paloca. Finalment el nostre sender desemboca a la carretera d’accés a Ventolà. Després de fer uns 200 metres d’asfalt, entrem al poble on aprofitem per fer una visita a l’església de Sant Cristòfol, d’origen romànic però molt modificada i recentment restaurada, a la qual se li ha afegit un porxo de fusta d’aspecte antic.

Església de Sant Cristòfol de Ventolà

Malgrat que les nostres panxes fa estona que protesten, en Jaume opina que és millor fer l’àpat a Planoles, destí final d’aquesta excursió, ja que no estem lluny i el cel es comença a ennuvolar... a més hem d’agafar el tren de tornada! Així creuem Ventolà, sempre en direcció oest, fins que sortim per una pista cimentada en franca baixada, tot passant prop de la casa rural de El Serrat.


Per aquesta pista desemboquem a la carretera N-152 que creuem i continuem per una altra pista cimentada que baixa cap al veïnat de Les Casetes. Tot seguit la deixem per una pista de terra que va a frec del torrent de Corbera aigües amunt fins que el creua. Caminant per aquesta pista, ens fixem que, en determinats llocs, hi ha uns graciosos ocellets de peluix molt ben fets i amb una descripció de les seves característiques distintives... pensem que es tracta d’una mena de gimcana, a la qual ens hi apuntem de bon grat!


Arribant a Planoles

Així entrem a Planoles on, després de mirar els horaris del tren, comprovem que només tenim mitja hora per dinar els entrepans a l’estació, i per això deixem la visita al poble per una altra ocasió. Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.04.17 per Isabel Benet, Jaume Salat, Rafael Rovira, Jordi Castellanos, Lluís Simó i Montse. 

1 comentari:

  1. Com sempre Isabel una crònica admirable i molt didàctica, felicitats, espero poder anar a la propera

    ResponElimina