29.03.17 Ara fa tot just un any que el Jaume,
el Pau i jo vam quedar per anar a fer la via Pere Navalón. Per al Jaume i per a mi, anar a fer aquesta via amb
el seu aperturista representava una mena “d’honor”; però en aquella ocasió el
fort vent ens ho va impedir. Avui hem tornat a quedar els mateixos per anar a
fer la mateixa via, però aquest cop les darreres nevades i pluges han deixat el
massís del tot xop i regalimant. Per això en Jaume proposa d’anar a la cara sud
a fer L’Avi Joan, una via que ell
coneix bé i que sap que al Pau li agradarà, perquè té un accés ràpid i fàcil, i
discorre per una molt bona roca que, avui que fa sol, estarà ben seca. Així és
que a l’alçada de l’aèri de Montserrat, fem un cop de volant... i cap a
Collbató que falta gent!
El recorregut de la via l'Avi Joan
Quan hi arribem encara fa fresqueta,
però ja es veu que acabarem passant calor. Prenem el carrer que puja cap al
dipòsit del barri del Pujolet i seguim per la pista, tot deixant la Drecera del
Fra Garí a mà dreta. Nosaltres continuem recte pel GR fins que aquest deriva
cap a l’esquerra; en aquest punt deixem el GR i ens enfilem per una mena de
canal que ens porta al peu de la via, la qual recorre un esperó que enllaça una
sèrie de ressalts.
Ressenya de la via (extreta de El Col·leccionista de Vies)
Inici del primer llarg
La primera reunió
El primer llarg és el més fàcil perquè
és com una mena d’aproximació a la base de l’autèntic esperó. El segon llarg ja
es fa més vertical, però la roca és molt ferma i la tirada està molt ben
protegida amb parabolts i un pitó. Així s’arriba al peu d’una placa força dreta
que té una cornisa per barret.
Inici del segon llarg
La segona reunió
El tercer llarg s’inicia atacant
aquesta placa en diagonal ascendent cap a l’esquerra, però anant amb molt de
compte ja que la placa té una franja central de minúscules preses i per això
cal ser un expert en la matèria per a superar-la amb gràcia i “salero” com se
sol dir.
Inici del tercer llarg
Quan s’arriba a l’extrem de la placa,
cal continuar per la dreta i amunt per una altra placa no tant exigent, però que
per la qual s’ha de progressar sense baixar la guàrdia. Al capdamunt d’aquest
ressalt s’ha d’anar en flanqueig cap a la dreta fins al peu d’una nova placa,
on es troba la tercera reunió.
Superant la segona placa
La tercera reunió
La quarta tirada és com “de descans”,
perquè encara que dificil no ho és tant si la comparem amb l’anterior, i
evoluciona per una sèrie de plaques i ressalts amb boníssimes preses. El
paisatge s’eixampla, el sol escalfa de valent... tot plegat és un plaer dels
que creen afició.
Assegurant a la tercera reunió
Inici del quart llarg
Progressant per una placa
Arribant a la quarta reunió
La quarta reunió
Però el plaer aviat s’acaba en veient
per on puja la cinquena tirada: una placa totalment vertical, amb petitíssimes
preses a la seva base; aquí es troba, doncs, el pas més dificil de la via, i
encara sort que no és obligat! En Pau l’ataca amb decisió, desplegant tota la
bellesa plàstica del que és capaç.
Progressió pel cinquè llarg
Al capdamunt de la placa
Més amunt la placa millora
ostensiblement, amb preses més generoses i cert grau d’inclinació... ufff!
Així, d’aquesta manera, arribem al capdamunt de l’esperó on finalitza la via. Després
de felicitar-nos, i sota un sol de justícia, ens fem els “selfies” de rigor i
iniciem el descens.
Al final de la via
Satisfets per la feina ben feta
Aquest descens el fem per un corriol
desdibuixat en direcció a ponent, que primer baixa un xic i després puja a
buscar el camí de les Bateries que tenim just damunt.
Al camí de les Bateries
Ravenissa blanca
Camps daurats per les dents de lleó
Per aquest ample camí arribem de nou
al barri del Pujolet de Collbató, flanquejats per les flors de la ravenissa blanca
(Diplotaxis erucoides) i pels camps
daurats per les dents de lleó (Taraxacum
officinale) en plena floració. I la Pere
Navalón... quédese para otra ocasión!
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.03.17
per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada