dijous, 6 d’abril de 2017

Els Graus, via l'Avi Joan

29.03.17  Ara fa tot just un any que el Jaume, el Pau i jo vam quedar per anar a fer la via Pere Navalón. Per al Jaume i per a mi, anar a fer aquesta via amb el seu aperturista representava una mena “d’honor”; però en aquella ocasió el fort vent ens ho va impedir. Avui hem tornat a quedar els mateixos per anar a fer la mateixa via, però aquest cop les darreres nevades i pluges han deixat el massís del tot xop i regalimant. Per això en Jaume proposa d’anar a la cara sud a fer L’Avi Joan, una via que ell coneix bé i que sap que al Pau li agradarà, perquè té un accés ràpid i fàcil, i discorre per una molt bona roca que, avui que fa sol, estarà ben seca. Així és que a l’alçada de l’aèri de Montserrat, fem un cop de volant... i cap a Collbató que falta gent!

El recorregut de la via l'Avi Joan

Quan hi arribem encara fa fresqueta, però ja es veu que acabarem passant calor. Prenem el carrer que puja cap al dipòsit del barri del Pujolet i seguim per la pista, tot deixant la Drecera del Fra Garí a mà dreta. Nosaltres continuem recte pel GR fins que aquest deriva cap a l’esquerra; en aquest punt deixem el GR i ens enfilem per una mena de canal que ens porta al peu de la via, la qual recorre un esperó que enllaça una sèrie de ressalts.

Ressenya de la via (extreta de El Col·leccionista de Vies)

Inici del primer llarg


La primera reunió

El primer llarg és el més fàcil perquè és com una mena d’aproximació a la base de l’autèntic esperó. El segon llarg ja es fa més vertical, però la roca és molt ferma i la tirada està molt ben protegida amb parabolts i un pitó. Així s’arriba al peu d’una placa força dreta que té una cornisa per barret.

Inici del segon llarg

La segona reunió

El tercer llarg s’inicia atacant aquesta placa en diagonal ascendent cap a l’esquerra, però anant amb molt de compte ja que la placa té una franja central de minúscules preses i per això cal ser un expert en la matèria per a superar-la amb gràcia i “salero” com se sol dir.

Inici del tercer llarg

Quan s’arriba a l’extrem de la placa, cal continuar per la dreta i amunt per una altra placa no tant exigent, però que per la qual s’ha de progressar sense baixar la guàrdia. Al capdamunt d’aquest ressalt s’ha d’anar en flanqueig cap a la dreta fins al peu d’una nova placa, on es troba la tercera reunió.

Superant la segona placa

La tercera reunió

La quarta tirada és com “de descans”, perquè encara que dificil no ho és tant si la comparem amb l’anterior, i evoluciona per una sèrie de plaques i ressalts amb boníssimes preses. El paisatge s’eixampla, el sol escalfa de valent... tot plegat és un plaer dels que creen afició.

Assegurant a la tercera reunió

Inici del quart llarg

Progressant per una placa

Arribant a la quarta reunió

La quarta reunió

Però el plaer aviat s’acaba en veient per on puja la cinquena tirada: una placa totalment vertical, amb petitíssimes preses a la seva base; aquí es troba, doncs, el pas més dificil de la via, i encara sort que no és obligat! En Pau l’ataca amb decisió, desplegant tota la bellesa plàstica del que és capaç.

Progressió pel cinquè llarg

Al capdamunt de la placa

Més amunt la placa millora ostensiblement, amb preses més generoses i cert grau d’inclinació... ufff! Així, d’aquesta manera, arribem al capdamunt de l’esperó on finalitza la via. Després de felicitar-nos, i sota un sol de justícia, ens fem els “selfies” de rigor i iniciem el descens.


Al final de la via

Satisfets per la feina ben feta

Aquest descens el fem per un corriol desdibuixat en direcció a ponent, que primer baixa un xic i després puja a buscar el camí de les Bateries que tenim just damunt.

Al camí de les Bateries

Ravenissa blanca

Camps daurats per les dents de lleó

Per aquest ample camí arribem de nou al barri del Pujolet de Collbató, flanquejats per les flors de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) i pels camps daurats per les dents de lleó (Taraxacum officinale) en plena floració. I la Pere Navalón... quédese para otra ocasión!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.03.17 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada