Terrassa-Montserrat, amb bicicleta

14.06.14  Malgrat les previsions de tempesta per a la tarda, avui dissabte les Isabels ja estem de nou a Terrassa per tal de concloure el recorregut de la variant ciclista de la cursa Matagalls-Montserrat. D’entrada el dia és radiant, sense cap núvol i amb un lleuger aire fresquet, per això, sense perdre temps marxem  des de l’estació de Terrassa cap a Matadepera i, un cop hem deixat enrere la rotonda d’accés a aquesta població, anem seguint el curs de la riera de les Arenes pel seu marge dret a través dels carrers de la urbanització Verge de Montserrat fins a Can Torrella de Baix, gran masia ara convertida en restaurant.

Des d’aquí creuem la riera i anem pel marge esquerre per un sender que desemboca a la carretera d’accés a la urbanització Cavall Bernat per la qual anem a sortir de nou a la carretera que puja al coll d’Estenalles i que només hem de creuar per entrar a la urbanització Les Pedritxes... ja es veu que avui rodarem molt per terreny “urbanitzat”. Aquí retrobem els senyals de la Matagalls-Montserrat i per tant enllacem amb l’anterior etapa del passat 27 d’abril.

Ara toca pujar per a superar la serra de l’Obac, primer pels carrers de la urbanització i després per una pista que es va enlairant seguint el curs del torrent de la Font de la Riba. Per aquesta pista, de fort desnivell, fem alguns trams a peu i d’altres caminant, tot deixant enrera el massís de Sant Llorenç del Munt. Al capdamunt de la pujada anem a sortir al coll de la Riba, sobre els anomenats “Morros Curts” i des d’on ja podem veure el nostre proper objectiu: el massís de Montserrat.

Ara anem per una ampla carena en direcció a una collada que es troba entre el turó del Queixal i la Torrota de l’Obac, la qual ja veiem enlairada davant nostre; també veiem com es destaca la Casa Nova de l’Obac. Amb una ràpida baixada des d’aquesta collada ens situem a l’esmentada Casa Nova de l’Obac que aviu està molt concorreguda.

Casa Nova de l'Obac

Sense aturar-nos creuem la carretera de Rellinars al coll de l’Obac i, tot seguit, ens enfilem fins al coll d’en Tropes, porta d’entrada a la urbanització de Els Caus. El massís de Montserrat ja ocupa tot el paisatge. A partir d’aquí baixem de dret cap al poble de Vacarisses pel camí de l’Obac. El dia continua essent magnífic i, de moment, la calor encara no apreta massa... clar que ara anem de baixada!

Un cop a la Plaça de la Creu, rodejem Vacarisses pel sud a través dels carrers Calvari (el calvari que ens esperava...) i Montserrat (... lògicament!), pels quals acabem a la porta d’un gran mas restaurat que, segons sembla, era l’antiga rectoria. Des d’aquí creuem el torrent de Sellerés en direcció a la Colònia Gall. Un cop hem passat per sota l’autopista C-16, arribem a l’estació de tren de Vacarisses i, pel camí del Palà, travessem una riera i passem sota la C-58. Tot seguit ens enlairem de nou per un carrer anomenat Camí Romeu pel qual anem a sortir al capdamunt d’una carena des d’on contemplem Monistrol a redós de l’impressionant muralla nord... entre el massís de Montserrat i nosaltres ja no hi ha res més.

Pel camí de la Batanera arribem a l’estació de Monistrol i al pont sobre el Llobregat, i a la Fonda Xica fem les necessàries coca-coles per tal d’afrontar l’ascens al monestir de Montserrat amb garanties d’èxit. Portem uns 30 quilòmetres de recorregut amb un desnivell d’uns 400 m. Quan sortim pels carrers de Monistrol, però, ja es veuen alguns núvols sobre el massís.

Anem pel nucli urbà en direcció a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila i, un cop creuades les vies, anem cap al cementiri des d’on seguim per una pista, amb marques del PR C-19, per la qual anem pujant seguint el curs del torrent de les Escometes i enfilant-nos cap a la Carena del Piteu. El cel es va tapant per moments i la xafogor és realment impressionant de manera que quan passem per la font de l’Avenc de la Dona Morta, estem mortes i ben mortes!

Font de l'Avenc de la Dona Morta

Després de creuar el torrent de la Font del Moro una pujada molt forta ens deixa a les portes del veïnat de La Calsina des d’on, per una pista asfaltada, anem a sortir a la carretera d’accés al monestir a l’alçada del Revolt de la Paella, a tocar del Forn de Calç. Per aquesta pista ja veiem l’edifici del monestir de Sant Benet, amb el seu alterós campanar de planta quadrada.

Ara ja per la carretera anem avançant, tot passant per la Font dels Monjos on aprofitem a omplir els bidons que avui es buiden ràpidament. Un cop hem passat les barreres del peatge, ens queda una darrera pujada, curta però molt pesada, cap al cor de la muntanya: el Monestir de Montserrat.

En el curt trajecte que ens apropa a la plaça del Monestir, sentim la mateixa emoció que ens va envaïr a l’arribada a l’Obradoiro de Sant Jaume de Galícia... què tindrán aquests llocs?. Després de fer-nos les fotos de rigor, anem a dinar que ja toca! Fent balanç de la sortida, han estat 43 Km amb un desnivell de 1089 m.

Per postre prenem el típic mató amb mel...  no fer-ho hauria estat un sacrilegi!. Tot seguit, sense perdre més temps, baixem ràpidament per la carretera cap a Monistrol, car al Montseny ja plou...

Podeu consultar el track d'aquest itinerari en els trams: Matadepera-Monistrol i Monistrol-Montserrat.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.06.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.