29.06.17 Amb l’ampliació de la regió sanitària,
els excursionistes i escaladors de la capital ja podem anar a fer unes
cervesetes a l’Hospitalet ja què, amb l’imperi de les franges horàries, poca
cosa més podem fer que algunes escapades a Collserola i algunes visites al túnel
de la Foixarda. Per això seguiré rememorant velles (i belles) escalades, com la
que vam fer en Pau i jo a l’Ullal de la Magdalena (o de les Magdalenes) per la via Ulu-Apa l’any 2017. Aquesta interessant
via té el segell d’en Guillem Arias, qui la va obrir l’any 2012 i, malgrat que
té una tirada força difícil, no és gens obligada... o això diuen els experts!
L’Ullal de la Magdalena amb el recorregut de la via Ulu-Apa
Ressenya de la via
Recordo que aquell bonic matí d’inicis
d’estiu vam pujar, com sempre, al sector de les Gorres pel camí de Sant Miquel
i Sant Joan i, un cop situats sota l’agulla de l’Ullal, ja enfilem cap a la
seva cara est a cercar l’inici de la via, situat al peu d’una rampa plena de
taquetes de vegetació. Per aquesta rampa de III grau, jo començo a enfilar-me,
tot dibuixant una lleugera diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a un
bosquet penjat on hi ha la primera reunió.
Inici de la via Ulu-Apa
Recuperant el primer llarg
El segon llarg, però, ja es veu més
dret i per aixó en Pau em pregunta si vull continuar fent de primer de
cordada... vinga! Després d’enfilar-me a la placa, continuo pujant, ara en
lleugera diagonal ascendent a la dreta per una placa carregada de generosos
còdols que m’ajuden a progressar amb seguretat i respecte.
Progressant per la placa del segon llarg
A mitja tirada hi ha una reunió
optativa que gairebé ningú fa; però jo, aclaparada per la visió del
característic i ombrívol desplom que se m’apropa, ràpidament aprofito aquesta
instal·lació per muntar la segona reunió, i deixo a en Pau la resta de la via,
que comença a posar-se seriosa...
Recuperant la segona tirada
Inici del tercer llarg
Així que arriba a la reunió, i després
de l’obligat traspàs de material, en Pau surt cap a la dreta per la cada cop
més vertical placa, tot dirigint-se cap al peu del desplom on hi ha la tercera
reunió.
Arribant a la tercera reunió
La penjada tercera reunió sota el desplom
Així, després d’un delicat flanqueig
sota el desplom, arribo a la penjada tercera reunió on podem gaudir de
portentoses vistes a l’enlluernadora cara sud de la Magdalena Superior, per on
puja la darrera tirada d’una altra via digna de ser recordada: la Ignasi Jorba. Sense predre el ritme, en
Pau inicia el quart llarg, el més difícil de la via, tot flanquejant cap a la
dreta a buscar el punt més feble de l’ombrívol desplom, que supera en rigurós i
vistós artificial.
Superant el desplom en artificial
Assegurant des de la tercera reunió
Un cop ha superat el desplom, en Pau
es situa sobre l’assoleiada aresta i continua pujant, ara en diagonal ascendent
a l’esquerra. Però jo, que estic sota el sostret, deixo de veure’l i em quedo a
l’ombra, tot controlant els moviments de la corda fins que escolto el crit de
“reunió”!
Sortint a l’aresta, amb la Magdalena Superior al fons
Quan em toca a mi, començo amb un
delicat flanqueig sota el desplom. Per superar aquest desplom tinc la meva
particular batalla amb els estreps, tot intentant fer-ho el més dignament
possible. En alguns punts on les xapes estan un xic més separades, en Pau em
deixa algunes bagues més llargues...i, així, jo també surto de les tenebres cap
a l’aresta inundada de sol.
Sortint del desplom
Arribant a la quarta reunió
Quan, després d’uns difícils passos
molt verticals, arribo a la quarta reunió, en Pau em mostra un forat on es
concentra una gran quantitat de petits escarabats del romaní (Chrysomela americana) amb els seus
cossos de color verd metàl·lic amb quatre franges vermelles que semblen la
senyera catalana!
Escarabats del romaní
Després d’observar i fotografiar els
curiosos coleòpters, en Pau arrenca amunt per la placa de la cinquena i darrera
tirada, tot dibuixant una diagonal ascendent a l’esquerra que finalitza sota el
cim de l’Ullal de la Magdalena.
Inici del cinqué llarg
Assegurant des de la quarta reunió
Així, quan ens reunim al cim, després
de felicitar-nos i fer-nos el selfie
de rigor, ens fixem en un bonic i permanent pessebre en forma de rajola
ceràmica, i també ens quedem una estona contemplant el panorama que se’ns
presenta des d’aquesta modesta agulla eclipsada entre les dues Magdalenes.
Fotocim
Pessebre ceràmic al cim de l’Ullal
Per baixar, cal fer un petit ràpel per
la cara sud de l’Ullal, el qual ens deixa a l’esplanada on hi ha les restes de
l’ermita de Santa Magdalena i on hi destaca l’ombrívola cara nord de la
Magdalena Inferior i també la seva cara oest, per on puja la via Normal.
Ràpel des del cim
Les cares nord i oest de la Magdalena Inferior
Aquí acaba la crònica d’aquesta bella
escalada rememorada, a l’espera que les properes fases del desconfinament ens
donin més llibertat per tornar a tocar roca de debó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada