Torre de les Conclues

12.10.18  Les restes de l’antiga casa forta o torre de les Conclues, situada al sud-oest de Corçà, a la Noguera, s’aixequen enlairades al capdamunt d’un cingle que cau vertical sobre el pantà de Canelles, a l’indret on la Noguera Ribagorçana forma el congost de Fet o de les Conclues. Ens hi podem arribar en una matinal des del petit poble de Corçà, en un itinerari d’anada i tornada d’uns 8,5 Km de recorregut i 480 m de desnivell; gairebé tot aquest desnivell resulta de salvar tres barrancades (sis entre anar i tornar), doncs l’alçada entre aquesta població i la torre és similar.

Torre de les Conclues (paret oest),

sobre el congost de Fet o de les Conclues

Des de Balaguer cal continuar en direcció al monestir de Bellpuig de les Avellanes i el port d’Àger. A la baixada d’aquest ample port, poc abans d’arribar a Àger (a 1,5 Km), seguim a l’esquerra per una carretera més estreta que en 7 Km ens apropa a Corçà, on deixem el cotxe. Aquesta carretera no triga en bifurcar-se uns metres més endavant cap al pantà de Canelles i cap a la Pertusa.

Situats a Corçà (680 m), ens dirigim a l’església, que deixem a l’esquerra, i pocs metres més enllà cal estar atents, doncs no trobarem cap indicació, per agafar a l’esquerra un camí empedrat amb còdols  que surt pel costat d’un mur i davalla entre camps fins a una pista, per on continuem a la dreta fins que no triguem en desembocar a la carretera que baixa al pantà de Canelles.

Deixem enrera Corcà

Anem baixant cap al barranc de les Colomines,

amb la serra de Sabinós a la banda aragonesa del pantà

A l’esquerra d’aquesta carretera surt una pista (pal indicador) per on seguim, tot perdent alçada, fins a una cruïlla, amb un gran pollancre; deixem a la dreta un ramal que mena a la carretera del pantà i continuem recte per creuar tot seguit el barranc de les Colomines (554 m). Poc després, en una altra cruïlla, seguim a la dreta (pal indicador), tot vorejant un camp de conreu. Passem pel mas del Joaquim (572 m) i continuem per la pista, a partir d’aquí bastant malmesa, fins que acaba més amunt en un gran camp de conreu. Al final del camp seguim per un corriol (pal indicador) que s’endinsa a la pineda de la serra dels Espins.

Anem planejant pel bosc en direcció oest fins a una collada que salva el primer dels dos contraforts de la serra que hem de travessar, des d’on ja veiem enlairada la Torre de les Conclues, encara lluny doncs ens separen dues barrancades.

Torre de les Conclues des del primer contrafort

Vista del pantà de Canelles

Des d’aquí baixem per creuar el barranc dels Espins i girem a la dreta, primer encara en descens i després planejant, fins a trobar un pas entre roques que permet travessar el segon contrafort dels Espins.

Pas entre roques del segon contrafort

Pugem a través de pedregar cap al cim dels Espins

El camí gira novament a l’esquerra, vorejant per sota els cingles i creuant després la tercera barrancada del dia, des d’on comença una forta i penosa pujada d’uns 160 m de desnivell, amb un tram final de pedregar cada cop més redreçat, fins que arribem al cim dels Espins (696 m), ocupat per la Torre de les Conclues, on hi accedim per una gran obertura que hi ha a la paret nord.

Entrem a la Torre de les Conclues per la paret nord

Interior de la torre, amb el portal que dóna al sud

Es tracta d’una construcció rectangular (s. XII-XIII) que mesura a l’interior uns 10 m de llarg per 5 m d’ample, amb murs de més d’1 m de gruix i parets que arriben a una alçada de 6 m. Hi havia un nivell inferior i un pis principal, cobert amb tres arcs, dels quals només es conserva el central, i que potser suportaven una altra planta. La porta, adovellada i estreta, es troba situada al costat sud.

L'arc central que es conserva a l'interior

La paret sud amb el portal d'entrada

La Torre de les Conclues sorgí com un enclavament estratègic del castell de Sant Llorenç (al nord de Corçà) per vigilar la ribera del riu en aquesta zona del congost. Inicialment s’anomenava Portaclusa (porta closa, tancada, en referència al congost que vigilava; a més, a l’època medieval el mot clusa definia un pas estret i fortificat entre muntanyes). Posteriorment, la derivació de clusa en Conclues donà el nom actual a la torre i a la partida muntanyosa situada entre els pobles de Millà i Corçà. Encara en temps més moderns, aquesta fortificació s’havia anomenat més prosaicament Torre de les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat de la tinya.

Des de l’obertura nord de la torre tenim grans vistes sobre el pantà de Canelles, avui afortunadament molt ple, i les parets dels Montsecs d’Estall i d’Àger, separades pel congost de Mont-rebei, mentre que des del portal obert al sud, tenim una bona visió local sobre el congost de Fet o de les Conclues, així com de la serra de Sabinós amb el estrats calcaris de l’anticlinal de Millà.

Vistes al nord sobre el pantà de Canelles i Mont-rebei

Des del portal sud, amb els estrats de l'anticlinal

de Millà que s'endinsen a les aigües del pantà

Una altra visió d'aquest anticlinal

Vista del congost de Fet o de les Conclues

L'orografia sembla formar aquí un cap de drac

Abans d’emprendre la tornada, seguim l’aresta del cim en direcció est, tot baixant uns metres fins a trobar les restes del que podria haver estat una antiga cisterna, des d’on tenim una espectacular vista de la Torre de les Conclues enlairada sobre la paret de la Portaclusa, topònim original de l’indret que dóna nom a un sector d’escalada.

Restes del que sembla una antiga cisterna

Vistes a l'est sobre el pantà de Canelles

Torre de les Conclues sobre la paret de la Portaclusa

En aquesta paret, que cau gairebé uns 200 m fins a les aigües del pantà, s’hi han traçat diverses vies (Espitaires, Tasconaires, Savinaires), només accesibles arribant des de la Torre de les Conclues i continuant per l’esmentada aresta fins al punt on hi ha muntat un ràpel que porta al peu de les vies; també hi ha l’opció més aventurera d’apropar-se en canoa des de l’embarcador de Canelles.

Parets nord i oest de la torre

Iniciem el retorn a Corçà encarats al pantà de Canelles

Després de fotografiar des de tot els angles possibles les generoses panoràmiques que aquest indret ens ofereix, iniciem el retorn a Corçà pel mateix itinerari de l’anada, amb les consegüents baixades i pujades de barrancs; l’esforç, però, ha quedat plenament compensat.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.10.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.