Ferrada de les Baumes Corcades

6.10.18  Després de diverses convocatòries, frustades pel reiterat mal temps d’aquesta passada primavera, per fi ens hem tornat a reunir una bona colla de “ferrateros” per fer allò que més ens agrada: tocar ferro! Per això encetem la temporada amb una via ferrada de les clàssiques com és la de les Baumes Corcades de Centelles, inaugurada l’any 2003 i que recorre la Costa de Fontderola tot aprofitant les franges encinglerades fins assolir el cim del turó de Puigsagordi situat a 972 m d’altura. Aquesta ferrada  salva un desnivell de 330 m amb un recorregut equipat de 800 m, alternat amb diversos trams de camí; tot plegat suma un itinerari de 3,9 Km fins al cim.

Recorregut de la ferrada de les Baumes Corcades

Per arribar-hi deixem la C-17 a la sortida de Centelles nord i ens dirigim cap a la gran casa de colònies de Mas Banyeres, on s’hi ha habilitat un aparcament pels que anem a la ferrada. En un plafó se’ns informa que, per evitar riscos amb el bestiar i també per causa d’una esllavissada, s’ha tancat la part central del camí equipat alternatiu a la ferrada i, per tant, haurem de retornar a Centelles per la carretera d’accés al Puigsagordi.

Anem cap al peu de la via ferrada

Un cop assabentats d’aquesta novetat, ens calcem els arnesos i dissipadors i sortim del pàrquing per la pista marcada amb senyals grocs, amb un primer tram comú amb la ruta Terra de Bruixes, mentre les boires matineres comencen a esvair-se. Aviat tenim davant l’alterós esperó del Quicarell per on puja la ferrada i, a l’alçada del Queixal Corcat, una curiosa roca aïllada molt foradada, deixem la pista per prendre un camí a la dreta que ens porta cap al peu de la via, senyalitzada a partir d’aquí amb punts vermells, on trobem una placa dedicada a Josep M. Parareda i M. Rosa Aregall, realitzadors i mantenidors d’aquesta ferrada en motiu del 10è aniversari de la seva inauguració.

Comencem a enfilar-nos al Quicarell

Des del primer moment uns petit però pronunciat desplom ja ens obliga a posar el màxim d’atenció, superat el qual arribem a una feixa que hem de creuar per continuar l’ascens, ara una mica més llarg i exigent.

Des de la feixa continuem l’ascens

Comencem a deixar “pati” als nostres peus

Superem un altre petit desplom

Arribem al capdamunt del Quicarell

Després de superar un altre petit desplom ens plantem al capdamunt d’aquest esperó del Quicarell. Des d’aquí hem de caminar uns metres, seguint els senyals vermells, per tal d’acostar-nos al següent cingle, tot creuant un prat on pastura un bou amb cara de pocs amics. Qui vulgui abandonar la ferrada ho pot fer en aquest punt seguint el sender marcat en groc.

Creuem el prat sense fer massa enrenou

Arribem al cingle on trobem de nou la via ferrada

Tot seguit arribem a la franja de roca de forma abalmada i plena de forats per la qual discorre la major part del recorregut de la ferrada i que li dóna el nom de Baumes Corcades. Abans de flanquejar una ampla coma, trobem els graons d’ascens a un pont nepalí que, amb els seus 68 m, ostenta l’honor de ser el més llarg d’Europa. Només uns quants valents dels nostres s’atreveixen a creuar-lo.

Tram dificil de pujada al pont

Els companys esperant creuar el pont

La resta marxem en vistós flanqueig per sota el pont tot fent espectaculars imatges dels companys que, d’un en un, van creuant-lo amb molt de compte perquè aquest es mou perillosament.

Baixar del pont tampoc és gens fàcil

Un cop ens hem tornat a reunir tots, continuem flanquejant, a voltes molt penjats, sota la volta de la balma tot fent-nos espectaculars fotos. Així arribem a un punt on hem de baixar del cingle per evitar un tram en mal estat i on aprofitem per reunir-nos i fer un petit descans.

Continuem flanquejant sota la volta de la balma

Baixem al peu del cingle

Caminem uns metres tot seguint el peu del cingle fins que trobem de nou les instal·lacions de la ferrada que ens permeten d’enfilar-nos de nou a tocar de la balma per on continuem flanquejant fins un punt on podem escollir pujar directament al darrer tram de la ferrada, o bé baixar cap l’indret de la Tosquera i així allargar una mica més la ferrada.

Tornem a enfilar-nos al cingle

Esperem el torn per baixar a la Tosquera

Nosaltres escollim aquesta darrera opció, encara que baixar del cingle no és gens fàcil perquè al final hi ha un petit desplom i per això a alguns ens han d’assegurar... per si de cas.

Descens assegurat del cingle

Anem cap a la Tosquera

Arribem a la Tosquera

Així arribem a la Tosquera, lloc per on es despenja la riera de Marcó tot formant el barranc de Font Calenta (o de Centelles). Aquest barranc està equipat amb instal·lacions de ràpel... una idea per a una altra ocasió! Aquí podem escollir entre la variant molt difícil, la qual s’enfila per un potent esperó, o la variant fàcil... Només dos dels nostres s’atreveixen amb l’esperó, la resta enfilem amunt per la roca a buscar una escala inclinada que ens permet superar un desplom i, seguidament, unes grapes ens deixen al capdamunt del cingle des del qual tenim vertiginoses vistes dels companys que estan fent la variant molt difícil.

Dos companys s’enfilen a l’esperó molt difícil

La resta anem per la variant fàcil...

...des d’on veiem als companys a l’esperó

El tram de flanqueig de l’esperó

El final del tram de flanqueig

Arribem al capdamunt del cingle

Els companys de l’esperó també hi arriben

Un cop tots hem superat els nostres respectius entrebancs, ens reunim de nou al capdamunt del cingle, a l’anomenat pla de Riucerdà, per a desplaçar-nos cap al darrer tram de ferrada. Per això ens cal prendre el camí que puja i creua la carretera d’accés al Puigsagordi i, tot seguit, enfilar-nos de nou cap al peu de l’últim cingle on retrobem les instal·lacions de la via.

Anem cap al darrer tram, al peu del Puigsagordi

El darrer tram, però, resulta ser un seguit de desploms, el més pronunciat dels quals, un veritable sostre, està equipat amb una escala vertical que es troba al final d’una barra horitzontal penjada del buit... evidentment uns quants no ho veiem gens clar i decidim pujar al cim pel camí normal, marcat amb punts grocs i amb un petit ressalt equipat amb grapes. Però abans de marxar fem que les nostres càmeres treguin fum amb les progressions dels més valents!

El primer desplom sota el sostre

El pas de la barra

Superant un segon desplom més acusat

Els qui han optat per continuar la ferrada, després de superar un segon desplom molt acusat, encara els queda un tercer desplom abans de finalitzar la via ferrada, desplom que es pot evitar seguint el camí marcat amb punts grocs... però cap d’ells es fa enrera! Així, un cop superat aquest darrer entrebanc, tots van sortint a l’ampla esplanada del cim del Puigsagordi on ja estem la resta de companys preparats per rebre'ls com cal.

El darrer entrebanc de la via

Sortint de la via ferrada

Felicitant als companys que arriben al cim

Fotocim

Quan ja tornem a estar tots reunits al cim, presidit per un màstil on hi oneja una estel·lada, toca fer la foto de grup de rigor per tenir-ne un bon record d’aquesta primera jornada “ferratera” de la temporada. Iniciem el retorn per l’esmentat camí senyalitzat amb punts grocs fins al pla de Riucerdà, per on s’ha de continuar baixant per la tranquil·la carretera local fins a l’aparcament de Mas Banyeres. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 6.10.18 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Pep García, Ester Escobar, Pau Vázquez, Lola Díaz, Rafael Martínez, Quim Massanes, Pilar, Enric Sibís, Ramon Boldú i Ferran Guillén.