Agulla de la Granota, via Pique Longue

29.06.18  Ja ha començat l‘estiu i això es nota amb un augment sobtat de les temperatures, però avui el dia s’ha llevat fresquet gràcies a l’abundant pluja del dia anterior. Camí de Montserrat pregunto al Pau on anem a fer mal, i la seva resposta és que anem a una via vertical i elegant que m’agradarà… glup! En arribar al monestir, m’assenyala un conjunt d’agulles que es troben just damunt del càmping i que es coneixen com la Granota i em diu que hi pujarem per la via Pique Longue, una línia clàssica oberta l’any 1990 per Marcel Millet, J. Coma i N. Dalmases, i que és la més “assequible” d’aquest sector.

Vista de la Granota des del monestir

Ressenya de la via

L’aproximació no té cap misteri: des del monestir anem per la pista en direcció a Sant Miquel, però aviat la deixem per prendre un camí ample a la dreta que va a la Miranda de fra Garí. En realitat la via Pique Longue comença en els primers contraforts de roca que trobem, però en Pau no té clar on es troba el seu inici, així que continuem pel camí tot fent llaçades fins a una placeta situada al peu del monòlit de la Granota on hi ha una placa rovellada com a referència. Així, dels 140 m de la via original nosaltres en farem 100 i començarem a la segona reunió de les ressenyes.

L’agulla de la Granota des de la Miranda de fra Garí

Ressenya de la "nostra" via

Des d’aquí remuntem per una costeruda canal que s’obre a l’esquerra d’aquest monòlit, i avancem fins a un petit replà on en Pau reconeix els spits de color verd de la nostra via que s’ìnicia en una fissureta que dóna pas a una placa neta i que es veu força dreta.

Inici de la via

Progressant per la placa sota l’esguard de la Granota

Quan em toca a mi tastar la placa, noto que té aquell punt just de dificultat mantinguda i exigent però que puc superar, anant de segon de corda, completament en lliure… i això m’agrada!

Pujant per la mantinguda placa

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

Així arribo a la primera reunió, penjada de la placa, amb un ampli somriure de satisfacció. La segona tirada té la mateixa tònica: placa i més placa de preses menudes però de roca excel·lent … meravellós! Les ressenyes diuen que aquest llarg té una dificultat de IV+, però a mi em sembla un V com una catedral.

Iniciant el segon llarg

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

A la segona reunió, també penjada de la placa, hi arribo amarada de felicitat, per això quan en Pau em pregunta si estic animada per a fer la tercera tirada, no m’ho penso dues vegades: vinga assegura’m que hi vaig!

Inici del tercer llarg

Surto de la reunió en flanqueig ascendent a la dreta, tot cercant els millors passos prop d’un marcat diedre que em separa de l’agulla de la Granota, que s’alça aclaparadora per damunt meu… ara jo no somric. A partir de la primera xapa marxo en diagonal ascendent cap a l’esquerra. Amb serenitat i sense massa angunies, vaig superant la placa que em sembla relativament “assequible” excepte el tram final que està un xic descompost i per on he de passar amb molt de compte de no tirar pedres… encara que alguna se m’escapa.

Progressant per la placa

Finalment arribo a l’entrada d’una estreta bretxa guardada per un arbre penjat, i per allà que entro fins atènyer una petita esplanada presidida per un altre arbre, al robust tronc del qual munto la tercera reunió al peu d’una curta però portentosa placa d’uns 10 m d’alçada… però sembla ser que la reunió no és aquí i això tindrà conseqüències a l’hora del descens en ràpel.

Superant en lliure la placa del quart llarg

En Pau reconeix que aquesta és la placa on es troba la màxima dificultat de la via, qualificada de 6a, però s’estranya de no trobar-hi les instal·lacions pel ràpel de baixada. Mentre l’asseguro, amb l’ajut del robust arbret, en Pau s’enfila en lliure i amb determinació per la placa llisa i dreta en la qual només es poden aprofitar alguns forats i petites repisetes.

Arribant a la quarta reunió

Jo em podia haver estalviat aquest mal pas anant cap a la dreta a cercar el fil de la carena, però la corda m’obliga a abraçar la placa per guanyar, gairebé centímetre a centímetre, el tram de sortida de la reunió fins que, finalment, puc penjar els estreps del primer parabolt, que està altíssim. Tot seguit acabo de superar la placa en artificial i arribo així al capdamunt de la carena on està la quarta reunió.

Arribem a la carena…

…i planegem cap al peu de l’agulla cimera

Cargola de roca

Ara només ens queda planejar per damunt l’elevada carena, amb vertiginoses vistes sobre la plaça del monestir, tot observant les floretes de la cargola de roca (Erodiun foetidum), i situar-nos en una bretxa al peu d’una estreta agulla per on trascorre la cinquena i darrera tirada amb una dificultat que continua essent, segons la ressenya, de V mantingut.

Progressant per la placa de la cinquena i darrera tirada

Quan em toca pujar a mi, a mitja placa em trobo amb un lleugeríssim desplom que em barra el pas i jo, que tanta dificultat ja em sembla excessiva, no m’ho penso dos cops i penjo els estreps gràcies als quals supero el pas en un tres i no res!

Pujant per la placa…

…amb vertiginoses vistes sobre el monestir

La cinquena reunió amb les Gorres al fons

Arribant a la cinquena i darrera reunió

Fotocim

Després de felicitar-nos i fer-nos el selfie de rigor, muntem el primer ràpel del descens fins al fil de la carena, que recorrem en direcció contrària i desgrimpem fins a l’esplanada on hem fet la nostra tercera reunió (la cinquena a les ressenyes). Fins aquí tot bé…

Desfem la carena i baixem a la bretxa

Però a falta d’instal·lació pel ràpel, el muntem del tronc de l’arbre que ens ha servit de reunió… gran error! Un cop hem rapelat fins a la nostra segona reunió (la quarta de les ressenyes), les cordes s’encallen a la bretxa i no les podem recuperar! En Pau ha de pujar per elles i fer ”mans i mànigues” per a traslladar el ràpel al tronc de l’arbre que es troba a l’entrada de la bretxa… però això no li sembla gaire normal.

Rapelem des de la nostra segona reunió

Conjunt de monòlits on hi destaca el perfil

de la Granota, la carena i l’agulla cimera

Ara sí… des de la nostra segona reunió arribem per fí al peu de la via on finalitzem aquesta bella jornada d’escalada en la que ens ha costat més la baixada que la pujada.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.06.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.