20.07.18 Cada cop que hem pujat o baixat per
les Escales de Jacob, enclavades entre les agulles de la Magdalena Inferior i
la Gorra Marinera, en Pau em comentava «Algún dia vindrem a fer aquesta
via...», i mentre m’assenyalava l’ombrívola muralla em deia el que jo entenc
que era el seu nom: Rantanplan, com
el despistat gos d’en Lucky Luke. Però mirant ressenyes m’entero que el
veritable nom de la citada via és Rataplan
i que va ser oberta l’any 1985 per Martí Pedro, Esteve Fabra i l’afamat Guillem
Arias.
El recorregut de la via Rataplan a la Magdalena Inferior
Ressenya de la via
Doncs bé... el dia d’escalar la via Rataplan ha arribat, i des del seu peu estant
ens esperen 90 m de placa orientada a l’est, dels quals jo no tinc el nivell suficient
per fer de primer cap de les seves tres tirades, perquè són de dificultat
mantinguda encara que molt ben assegurades.
Inici de la via
En Pau comença a enfilar-se a l’ombra
de l’exuberant volta del bosc, i tot seguit el sento queixar-se de les
condicions de la roca, per la qual cosa em prega que vigili al màxim. Jo no
perdo de vista cap dels seus moviments, i quan surt a l’assoleiada placa,
encara que deixo de veure´l perquè la coberta vegetal m`ho impedeix, sé que la
roca millora ostensiblement i això ho noto en el seu silenci i en l’homogeneïtat
de la seva progressió.
Sortint a l’assoleiada placa
Quan em toca pujar a mi, m’adono del
motiu de les seves queixes: tinc bones preses de mans, però els peus amb prou
feines s’adhereixen a la relliscosa roca... i això fa “iuiu”. Sortint al sol la
cosa millora però la verticalitat m’obliga a “navegar” sense descans per la
placa a la recerca de les millors preses amb moviments gairebé “reptilians”que
m’acosten poc a poc a la primera reunió.
Progressant per la vertical placa
La primera reunió
Una franja de petits còdols em
dificulta d’arribar amb soltura a la primera reunió, penjada de la placa, però planejant
cap a l’esquerra trobo algunes bones preses de mà que m’ajuden a superar aquest
tràngol.
Arribant a la primera reunió
En Pau surt de la reunió en diagonal
ascendent a l’esquerra a buscar un gran còdol que li serveix de repisa, des de
la qual continua pujant per la placa, ara en lleugeríssima diagonal ascendent a
la dreta, tot cercant les característiques xapes grogues ja molt descolorides i
amb una dificultat similar a la de la primera tirada.
Inici de la segona tirada
Assegurant des de la primera reunió
Continua l’ascens per la placa
D’aquesta segona tirada, el que més em
costa és sortir de la reunió, i per més Inri
m’agafo a un petit còdol que se’m pulveritza als dits. Però un cop he arribat
al gran còdol-repisa, després no la trobo tan mantinguda com l’anterior ja que,
tot i que té passos que demanen atenció, té alguns trams un xic més ralaxats.
Sortint de la primera reunió
Assegurant des de la segona reunió
Arribant a la segona reunió
La tercera i darrera tirada és una
mica més “fàcil”, ja que està qualificada de IV+, però és tan mantinguda
aquesta dificultat que en Pau no s’atreveix a deixar-me-la fer i surt de la
reunió, penjada de la placa, en vertical amunt, directe al cim de la Magdalena
Inferior.
Primers compassos del tercer llarg
Assegurant des de la segona reunió
Progressant per la placa
En aquest tercer llarg la placa també
és força vertical, però els còdols són grossos i sobresurten prou per agafar-me
a plaer i progressar poc a poc però amb bona lletra. Així arribo a la tercera i
darrera reunió situada just sota el cim de l’agulla de la Magdalena Inferior. En aquesta penjada reunió ens fem el selfie, tot gaudint de magnífiques vistes sobre la vall de Santa Maria i el monestir de Montserrat.
Arribant a la tercera reunió
Fotocim
Vistes del torrent de Santa Maria i del monestir
El descens el fem amb un ràpel
per la seva cara oest que ens deixa al coll on estan les restes de la que fou
l‘ermita de Santa Magdalena, i des d’aquí baixem per les Escales de Jacob a
buscar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni. En passar de nou pel peu de la via Rataplan, ja hi ha una altra cordada
disposada a conquerir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada