10.06.20 Després d’algunes visites a
l’abarrotat túnel de la Foixarda, en Pau i jo ja tenim ganes de tocar roca de
debó. Per això, amb el relaxament del desconfinament i la “nueva normalidad”,
que aquí anomenem la represa, a més de les primeres
excursions amb cara i ulls, també arriben les primeres escalades.
Serrat d’en Muntaner des del peu de la Pastereta
El passat dimarts dia 9 de juny, en el
decurs de l’excursió des del Clot de la Mònica a Sant Joan, en passar sota el
serrat d’en Muntaner vaig recordar una via que havia fet amb en Jaume i que em
va agradar força: es tracta de la via Alberto
González, de 75 metres de recorregut repartits en dos llargs i d’un grau
prou assequible, donades les circumstàncies.
Ressenya de la via Alberto González
Així que l’endemà dimecres, en Pau i jo prenem
el camí de pujada del Clot de la Mònica i anem fins al peu de la citada via, on
ens esperen quatre cabres encuriosides. Des del 4 de març que no tocàvem les
cordes i estic una mica espessa amb els nusos i, a més, no em lligo bé la
càmera al boudrier... buff. En
aquestes, en Pau m’assegura i em diu: Vinga, amunt!
Assegurant des del peu de la via
Una mica maldestre, començo a pujar
per una placa inclinada fins a un petit ressalt abalmat. Aquí m’adono que no
estic pujant per la via Alberto González,
que em queda un xic més a la dreta. En Pau em diu que estic pujant per la via Pizarro. Vull canviar de via però, per
causa de les darreres pluges, un vistós regalim d’aigua llisca per la placa i
això fa que segueixi pujant per la via Pizarro.
Primers compassos de la via Pizarro
Provo de superar el citat ressalt en
lliure... impossible, la pàtina de rovell és massa considerable. Ni tan sols m’atreveixo
a passar-lo en A0: penjo els estreps i aprofito tots els seus graons, i que
rigui qui vulgui! Un cop “superat” aquest primer entrebanc, continuo pujant per
la placa que es va redreçant poc a poc i les xapes sembla que s’allunyin...
glup!
Progressant per la placa del primer llarg
Així arribo a una estreta repisa des
d’on veig la primera reunió de la via Alberto
González just a la meva dreta, però per arribar-hi he de creuar, amb molt
de compte, el regalim d’aigua. Un cop situada a la reunió, recupero el company
que puja com si res.
Recuperant el primer llarg
Arribant a la primera reunió
La primera reunió amb la Pastereta al fons
La següent tirada li toca al Pau, que
surt de la reunió tot fent una lleugera diagonal ascendent a la dreta en
direcció al peu d’un “muro wapo”, tal i com resa la ressenya, tot superant una
sèrie de petits, però contundents, ressalts. Encara sort que a partir d’aquí la
roca ja està ben seca i els “gats” s’agafen d’allò més bé.
Inici de la segona tirada
Assegurant des de la primera reunió
Superant un segon ressalt
Aspecte del “muro wuapo”
Veig el company encarar amb soltura la
placa que, des de la reunió, es veu dreta i força fina. Sembla que a ell el
confinament no I’ha afectat gens. Quan em toca a mi pujar-la, puc comprovar que
realment les preses són força menudes i la placa està molt dreta... sort que
pujo amb la corda per davant!
Arribant a la segona i darrera reunió
La segona reunió
Així arribo a la segona reunió on
finalitza la via i on ens fem el primer selfie
post-covid. Ara toca rapelar la via i, sobretot, recordar com es feia! Estem
realment estranyats de que, fent un dia tan bo, no hi hagi ningú més a les
parets del serrat d’en Muntaner.
Fotocim
Primer ràpel
Quan arribem de nou al peu de la via,
en Pau hagués volgut fer alguna cosa més, però jo per avui ja n’he tingut prou.
Estic força cansada i em noto les cames fluixes de l’excursió d’ahir. I és que
el meu pensament vola cap als cims, però encara tinc el cos mig confinat. A
alguns ens costarà tornar al nivell d’abans de la pandèmia...
De tornada a Collbató, observem que la
zona dels Totxos i dels Graus és plena de gom a gom... amb raó no hi havia
ningú al serrat d’en Muntaner, perquè tothom està aquí fent escalada esportiva.
I tal i com ja preveia en Guillem Arias fa uns mesos al seu blog, sí que ara al
material d’escalada s’hi ha d’afegir la mascareta i el gel hidroalcohòlic...
almenys per anar al bar a fer unes cervesetes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada