13.04.19 La muntanya de
Montserrat ha estat des de temps molt antics un recer per a la vida eremítica,
desenvolupada inicialment a la part baixa i mitjana de la muntanya. A partir de
la fundació, l'any 1035, del monestir de Montserrat per l'abat Oliba (al lloc
on ja hi havia l’antiga ermita de Santa Maria), es començaren a bastir ermites
a les parts altes.
El torrent de la
Vallmala o de Santa Maria separava aquestes ermites en dos grups principals
designats amb el nom de Tebes i Tebaida, en referència a les terres d'Egipte,
plenes d'anacoretes en els primers segles del cristianisme. Tebes aplegava les
ermites de Sant Jaume, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre i Santa
Magdalena. Tebaida agrupava les de Sant Dimes, la Santa Creu, la Trinitat, Sant
Benet, Sant Salvador, Sant Antoni i Santa Anna. En una tercera regió, anomenada
Tàbor, es trobava la de Sant Jeroni, la més alta de totes, prop del cim, de la
qual ja no queda rastre; en el seu lloc hi va haver després un restaurant,
també enderrocat. Cal no confondre aquestes històriques ermites amb les actuals
capelles de Sant Jeroni, Sant Joan i Sant Miquel, bastides al darrer terç del
segle XIX.
Regió de Sant Salvador, amb les restes de l'ermita
del mateix nom i l'ermita-refugi de Sant Benet
En l'època del
seu màxim esplendor (segles XVI-XVIII), aquestes ermites disposaven de
dormitori, sala de treball i estudi, oratori, cuina, menjador i altres
dependències secundàries, i a fora, un petit hort i tot un sistema de canaletes
i cisternes, sovint excavades a la roca, per recollir l'aigua de la pluja.
La nostra ruta pels
emplaçaments de les antigues ermites de Montserrat és un bonic (i un xic dur)
itinerari d’uns 14 Km de recorregut i 800 m de desnivell, per les regions de Santa
Magdalena (Tebes) i Sant Salvador (Tebaida), tot deixant de banda (l’itinerari
ja és prou llarg) el sector de Sant Jeroni (Tàbor), doncs com hem dit ja no
queden vestigis de l’antiga ermita.
Havent deixat els
cotxes a l’aparcament del monestir de Montserrat (cal arribar ben d’hora per
trobar un bon lloc), comencem l'excursió a la plaça de la Creu (720 m), on
girem a l’esquerra per enfilar el camí cimentat que mena al pla de Sant Miquel.
Anem pujant suaument, i als 15 min. arribem a la capella de Sant Miquel (830 m),
a la dreta del camí i al costat d’una creu de terme. Refeta diverses vegades, l’actual
edificació data de 1870; tanmateix, la llegenda la remunta fins al s. III, quan
en aquest lloc fou enderrocat un suposat temple romá dedicat a Venus. Aquesta
capella es troba ara envoltada per un porxo, que no sempre ha tingut.
Capella de Sant Miquel
Continuem pel
camí, passem pel costat de la bassa de Sant Miquel i no triguem en arribar a
una cruïlla, al pla de Sant Miquel (857 m); deixem el camí vell de Collbató o de les Bateries, que continua recte, i girem
a la dreta pel camí de les Ermites,
cimentat, per on anem pujant, amb algunes llaçades, a través de la Serra
Llarga.
Inici del camí de les ermites
Al capdamunt de la pujada ja veiem a sota nostre el Pla de les
Taràntules; abans, però, ens desviem uns metres a la dreta per situar-nos en un
esperó amb una magnífica vista sobre les roques de Sant Salvador, la Mòmia i la
Prenyada, així com bona part de les ermites de Tebaida.
Vistes a la regió de Sant Salvador o Tebaida
Retornem al camí
per baixar uns metres fins al pla de les Taràntules (971 m), on hi ha l’estació
superior del Funicular de Sant Joan i on s’acaba el ciment. Continuem a
l’esquerra per pista de terra en direcció a Sant Joan.
Ens dirigim cap a la Gorra Marinera
Ens apropem als contraforts
de la Gorra Marinera o roca de Sant Jaume, i hem d’estar atents per trobar a mà
dreta rastres de corriol per on pujarem a l’ermita de Sant Jaume, la primera de
la jornada (uns pocs metres més endavant, pel costat d’un plafó informatiu, també
podriem agafar un altre corriol que s’hi ajunta poc més amunt).
Anem pujant fort per
aquest corriol, a tocar de la paret est de la Gorra Marinera. Uns metres més
amunt la pujada es redreça fins al punt d’haver de grimpar amb precaució per la
roca, ajudats en algun punt per antics esglaons tallats.
Pugem cap a l'ermita de Sant Jaume
Ens situem finalment
sota l’ermita de Sant Jaume (1055
m), i amb una darrera grimpada entrem al seu petit recinte, amb restes de murs
i una antiga cisterna, a mig aire de la paret de llevant de la Gorra Marinera; en
aquesta paret hi podem accedir, a través d’una plataforma de roca, a una petita
balma, habilitada com aixopluc per a dues o tres persones.
Balma penjada a la paret de la Gorra Marinera
Antiga cisterna de l'ermita de Sant Jaume
Cornisa de roca amb vistes a Sant Salvador i al monestir
Baixem de
l’ermita de Sant Jaume, amb precaució i ajudats per a més seguretat per la
corda fixa que ha muntat el company Toni.
Baixada força dreta de l'ermita de Sant Jaume
Un cop de nou al camí principal, continuem
fins a la propera capella de Sant Joan (1020 m), edificada l’any 1869, des d’on
veiem, uns metres més amunt l’allargassada balma on es trobaven les ermites de
Sant Joan i Sant Onofre.
Capella de Sant Joan
Seguim pel camí cimentat que mena a aquestes ermites,
però abans, quan aquest fa un revolt a la dreta, continuem recte pel camí que baixa
a Santa Caterina (sense indicacions, però). El sender gira tot seguit a
l’esquerra per entrar al bosc (si abans seguim recte uns pocs metres, veurem
antigues canalitzacions tallades a la roca).
Pel camí que mena a Santa Caterina
Flanquegem poc
després un clap de roca i tornem a entrar al bosc, per iniciar una forta però
curta baixada, amb un darrer tram on trobem cordes fixes, útils amb el terreny
mullat, fins arribar a l’ermita de Santa
Caterina (970 m), situada uns 60 m per sota del camí de Sant Joan, dins una
balma enclotada a l’inici del torrent de Santa Caterina.
Balma de Santa Caterina
Fa uns anys hi havia a
l’esquerra d’aquesta balma una altra edificació, ara ja enderrocada, mentre que
el recinte que hi resta dempeus presenta un aspecte bastant precari, amb el seu
interior inundat per l’aigua que regalima de la roca; recordem haver-la trobat
en millor condicions quan estava ocupada per “escaladors-ermitans”, que tenien
cura de l’indret.
Remuntem el
desnivell que haviem perdut i, un cop al camí cimentat, acabem d’arribar, per
unes escales, a la balma on hi havia, una al costat de l’altra, les ermites de
Sant Joan i de Sant Onofre (1035 m), sobre les quals es va edificar al s. XX el
restaurant de Sant Joan, també enderrocat, com el de Sant Jeroni (hi podem
veure els contraforts d’aquell restaurant al llarg de la balma).
Pugem cap a la balma de Sant Joan
A través d’una
cornisa de roca, hi passem primer per l’emplaçament de l’ermita de Sant Joan i, passat un portal d’obra,
pel de l’ermita de Sant Onofre,
mentre anem veient les antigues cisternes excavades a la roca, així com el que
sembla un petit oratori.
El primer tram de la balma, que
ocupava l'ermita de Sant Joan
Pas entre les dues ermites
El segon tram, corresponent a l'ermita de Sant Onofre
A la sortida de la balma, amb la capella de Sant Joan
Continuem pel
camí de la balma i tot seguit arribem a les escales provinents del camí de Sant Joan, per on anem pujant
per una canal fins a un collet (1070 m) (pal indicador).
Deixem de moment el
camí que baixa per l’altre costat per girar a l’esquerra i seguir uns metres
amunt, ja sigui per un corriol o bé directament pel pelat de roca, fins a l’emplaçament
de l’ermita de Santa Magdalena, on
només resten dempeus alguns murs i l’antiga cisterna.
Antiga cisterna de Santa Magdalena
Des d’aquí val la
pena, i així ho fem, seguir amunt per l’esquenall de roca per situar-nos, en
poc més de cinc minuts, al cim de la Miranda de Santa Magdalena (1132 m), que
gaudeix d’una privilegiada posició central entre la Gorra Frígia i la Magdalena
Superior, a una banda, i la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera, a l’altra,
les quals presenten avui una animada activitat escaladora.
Al cim de la Miranda de Santa Magdalena,
amb la Gorra Frígia i la Magdalena Superior
Hom situa en aquest
cim el llegendari i nebulós castell Otger,
potser només una torre de guaita que dependria del castell de Collbató.
Baixem altre cop a l'ermita,
sota la Magdalena Inferior
Del cim retornem
a l’ermita de Santa Magdalena i al collet, per on baixem uns metres per l’altre
costat fins a situar-nos a un nou collet-bretxa, entre les parets de la
Magdalena Inferior, a l’esquerra, i de la Gorra Marinera, a la dreta, d’on surt
un seguit d’esglaons conegut com les Escales
de Jacob,
Iniciem la baixada per les Escales de Jacob
Anem baixant per aquestes escales, i després per un corriol, fins
a desembocar en el camí nou de Sant
Jeroni, per on continuem a l’esquerra. Anem avançant bastant planers durant
un llarg tram d’aquest camí, construït als anys vint del segle passat per
comunicar el desaparegut aeri de Sant Jeroni amb el funicular de Sant Joan.
Voregem primer el vessant nord-est de les Magdalenes i la Gorra Frígia, i després
continuem per la serra de l’Alzina de les Paparres, mentre que a l’altre costat
del torrent de Santa Maria anem veient diferents perspectives de la regió de
Sant Salvador, amb el Cavall Bernat.
El Cavall Bernat, a l'altre costat de la vall
Finalment, en el
punt on el camí nou de Sant Jeroni
creua el torrent de Santa Maria (1050 m) (pal indicador), el deixem per baixar
a la dreta pel camí vell de Sant Jeroni
en direcció al Pla dels Ocells, tot seguint el torrent. Tanmateix, als dos
minuts també el deixem per agafar a mà esquerra, de pujada, el camí de la serra de les Lluernes
(senyals grocs), per on entrem a la regió de Tebaida, tot alternant trams de
bosc i de roca.
Agulla del Cap de Mort i Serrat de les Onze
Passem just per
sota de la característica roca del Cap de Mort (cal dir que fa un cert
respecte) i poc després hem d’estar atents per trobar a mà esquerra un corriol
que puja a Sant Antoni. Aquest corriol és força dret i es troba en bastant mal
estat; és facil sortir-se algun cop del camí traçat, però la qüestió es anar
remuntant amb tendència a la dreta fins arribar al petit planell on es troba
l’ermita de Sant Antoni (1095 m), sota
el serrat de les Onze Hores i amb una vista privilegiada sobre el Cavall Bernat.
Ermita de Sant Antoni
Interior de l'ermita
Vistes al Cavall Bernat i als Flautats
L'ermita, habitada sovint per escaladors, disposa de dues dependències que
aprofiten el balmat de la roca, i al seu costat hi ha una petita cisterna. En
aquest indret fem el ben merescut àpat de la jornada, mentre veiem evolucionar
diverses cordades a l’esmentat Cavall Bernat.
Dinem al costat de l'ermita, enmig d'un gran panorama
Retornem al camí de la serra de les Lluernes i
passem tot seguit pel costat de la petita balma del Cavall. Continuem en
direcció sud-est, encarats al característic grup de roques dels Flautats, i més
endavant travessem el coll de la Canal Plana (1019 m).
Avancem encarats als Flautats
Deixem a la nostra
esquerra els esmentats Flautats i poc després comencem a pujar per la roca, amb
algunes llaçades i restes d’antics marges, fins atènyer el coll de Sant
Salvador (1071 m), entre les roques de l’Elefant i la Prenyada.
Pugem cap al coll de Sant Salvador
Baixem per
l’altre costat i tot seguit travessem un altre collet, amb restes de pals de
ciment, que antigament tancaven amb filferro tota aquesta part de la Tebaida
com a recinte del monestir. Un minut després, deixem el camí per continuar a
l’esquerra, sota els antics contraforts de l'ermita de Sant Salvador, fins arribar tot seguit a la balma de Sant Salvador o cova de les
Cabres (1069 m), mig penjada al peu de la roca de Sant Salvador o de l’Elefant.
Antics contraforts de l'ermita de Sant Salvador
Balma de Sant Salvador o de les Cabres, amb una
cisterna (dreta); al seu costat, la roca de la Mòmia
Aquesta balma, amb un petit habitacle i una cisterna encastada a la roca, fou l'origen
de l'antiga ermita de Sant Salvador,
l’emplaçament de la qual podem veure uns pocs metres més amunt, en un pla
superior, amb restes de murs i una altra
cisterna al peu de la roca.
Baixem cap al camí de Sant Benet i
la Trinitat, sota l'esguard de la Mòmia
Tornem al camí,
que baixa fort fins a desembocar al sender senyalitzat com a PR C-19. Abans,
però, de continuar a l’esquerra cap a la Trinitat, girem a la dreta per
arribar-nos en un parell de minuts, tot planejant, a l’ermita de Sant Benet (970 m). No hi trobarem pas vestigis antics en aquest emplaçament,
doncs l’ermita fou totalment refeta l’any 1927, a l’estil de les
capelles de Sant Miquel i Sant Joan, i actualment és un refugi guardat, amb
servei de bar, molt freqüentat pels escaladors. Avui ens és molt pràctic per
demanar begudes energètiques, doncs encara ens queden quatre ermites.
Interior de Sant Benet
Desfem el camí
fins a l’anterior punt i continuem planejant pel PR en direcció nord-est, tot
passant sota les roques de la Mòmia i de la Momieta, fins arribar a les restes
de l’ermita de la Trinitat (971 m), sota
el vessant est dels Flautats. L’únic que resta dempeus del conjunt és la
capella-oratori del Sant Crist que veiem en primer lloc, amb la part posterior
adossada a la roca; al costat de la capella es despleguen restes d’altes parets
(l’ermita tenia un pis superior) i d’una cisterna. Per les seves dimensions, aquesta
edificació era també coneguda com a Palau
de les Ermites.
Capella del Sant Crist, al costat de la Trinitat
Restes de les parets de l'ermita de la Trinitat
Sortim de la
Trinitat tot continuant pel PR C-19, per on baixem tot seguit a una esplanada
que sembla una antiga era, i pocs metres més avall, arribem al pla de la
Trinitat (946 m), cruïlla amb els senders transversals GR 4 i GR 172. Aquí, tot
deixant aquests senders, seguim inicialment recte per dirigir-nos cap a les
ermites de Sant Dimes i la Santa Creu, en direcció sud-est, fins a un esperó
enlairat sobre l’emplaçament d’aquestes ermites. Tanmateix, la baixada per una
canal sembla complicada i decidim retornar a la cruïlla del pla de la Trinitat,
on ara seguim els GR’s cap a l’esquerra (a la dreta si vinguessim de la
Trinitat).
Uns 100 m més
endavant trobem a l’esquerra un corriol millor per accedir-hi. Comencem a
baixar per aquest corriol i arribem a la cruílla (fita de pedres) amb el camí dels Totxos, a la dreta, per on
després continuarem. Seguim en lleuger descens per travessar un parell de
passos entre les roques i continuem davallant fins arribar al camí que uneix
les dues ermites, en el punt on hi arriba l'Escala
Dreta que puja directament del monestir, d'ús privat. També tenen l’accés
limitat les dues ermites, doncs es tracta d’un espai privat de la comunitat de
monjos.
Sota l'ermita de Sant Dimes, encastada entre roques
Una vista més detallada de la situació d'aquesta ermita
A la nostra
esquerra s’aixeca, enlairada i encastada entre dues roques, l’ermita de Sant Dimes, en el lloc on segons la
tradició hi havia existit el castell de
Montserrat, enderrocat, sempre segons la llegenda, pel comte Borrell pel
mal ús que hi feia el senyor del castell, qui pel seu profit l’havia convertit
en un niu de lladres i malfactors; potser per això, l’ermita porta el nom del
bon lladre de la crucifixió. Ens apropem fins al pas inferior que comunica amb
l’ermita, però que tanmateix es troba tancat per una reixa. Des d’aquí cal
aprofitar per veure en direcció oest, a l’altre costat de la canal que baixa al
monestir, la balma on s’hi arreceren les dues dependències de l’ermita de la Santa Creu o de Santa Helena, doncs
també el seu recinte es troba tancat; quan ens apropem a aquesta segona ermita,
la reixa que tanca l’accés només deixa veure una petita construcció adossada a
la roca.
Balma i ermita de la Santa Creu, en una foto de l'any 2010
Continuem pel camí dels Totxos
Des d’aquest
indret tornem a pujar fins a la cruïlla amb el cami dels Totxos, que seguim a l’esquerra, per on anem vorejant, en
direcció sud-oest, la canal per sobre el monestir, fins a sortir de nou al GR
que haviem deixat vora el Pla de la Trinitat.
Mirador dels Ermitans
Ara ja per aquest sender passem tot
seguit pel Mirador dels Ermitans, una
balconada, amb baranes de ferro, abocada sobre el monestir, i uns metres més
endavant arribem a l’indret de la placeta de Santa Anna (895 m), cruïlla del GR
amb el camí vell de Sant Jeroni.
Abans de retornar al monestir pel GR, seguim a la dreta per l’esmentat camí per
arribar-nos tot seguit a l’ermita de Santa
Anna, la darrera de la jornada. Aquesta ermita feia antigament les funcions
de parròquia de les altres dotze ermites i era on residia el monjo vicari dels
ermitans. Actualment s’hi estan fent excavacions arqueològiques, que en una
segona fase donaran pas a treballs de consolidació de les restes.
Treballs arqueològics a l'ermita de Santa Anna
Retornem a la
cruïlla amb el GR i ara sí, iniciem un ràpid descens pel miler d’esglaons de
ciment coneguts com les Escales dels
Pobres. Més avall, travessem l'estret trau entre dues roques del Pas dels Francesos (850 m).
Pas dels Francesos
Continuem
davallant per trams esglaonats fins a travessar un pont sobre el torrent de
Santa Maria. Passem per la font del Portal o del Miracle, i arribem tot seguit
a la plaça de la Creu, on tanquem aquest circuit per dotze ermites de
Montserrat. Unes terrines de mató de Montserrat amb mel ens ajuden a
recuperar-nos d’aquesta llarga però molt gratificant excursió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada