Des de
Barcelona anem per la C-17 fins a Santa Cecília de Voltregà, petit nucli al
nord-oest de Vic que engloba una gran quantitat de precioses masies disperses;
a l’entrada del poble, deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant Can Pairot
i comencem a caminar.
Anem
seguint inicialment els senyals del PR C-46, que va resseguint la riera dels
Sorreigs aigües amunt. Aviat, però, ens adonem que la riera baixa molt crescuda
i que no és fàcil de creuar-la en els dos punts que ho fa el sender; això ens
obliga a deixar el camí i fer uns metres per la mateixa carretera per on hem
vingut, que tenim just al damunt, tot passant a frec del mas de Salaverd. Un
cop passat aquest mas, tornem a baixar a la riera que seguim pel seu marge
esquerre, flanquejats pels pollancres encara despullats.
Poc a
poc anem acostant-nos al cingles que aviat ens envolten i on reconeixem
l’extrem sud de la serra de Sobremunt, damunt el qual es troben les restes del
castell de Voltregà. Al peu dels cingles s’estenen els camps tofuts d’un verd
profund, i els arbres fruiters estan carregats de flors. El dia és fresquet i
el cel molt blau… ideal per a caminar.
Arribant
al mas de Puigpelat creuem la riera per un pont, com uns senyors, i veiem una
indicació cap al Gorg Negre, indret segurament meravellós però que avui no
tenim temps de visitar… una excusa per a tornar-hi un altre dia. El mas de Puigpelat
es troba en una gran esplanada a la capçalera de la riera i a partir d’aquí
toca pujar pel torrent del Grau no sense abans haver-nos refrescat a la font
del Puigpelat coberta de violetes (Viola
odorata), una de les primeres flors de la primavera.
Font de Puigpelat
Violetes (Viola odorata)
Aquí enllacem amb el
PR C-49 (Sender de Voltregà)
procedent de l’ermita de Santa Perpètua, la qual hem anat veient s’alçar-se al
caire d’una cinglera i envoltada de xipresos.
El
sender puja en diagonal tot travessant un parell de torrents per unes passeres
força precàries. Així, d’aquesta manera, anem guanyant alçada sobre la vall pels
contraforts de la serra de Sobremunt. Conforme anem pujant el sender es va fent
més estret i aeri, i al davant ja veiem el cingle damunt el qual es troba
l’ermita de Sant Martí Xic.
Passada
una bassa i les ruïnes d’un mas, enllacem amb el GR-3, el qual es dirigeix al santuari
dels Munts tot passant per Santa Llúcia, punt culminant de la serra de
Sobremunt; per això a partir d’ara seguirem les senyals de PR i GR fins al
castell de Voltregà.
Font de la Casanova de Dalt
Poc
després creuem el torrent del Grau allà on es troba la recentment restaurada font
de la Casanova de Dalt i, tot seguit, ens disposem a flanquejar la carena
principal de la serra pel vessant oest fins al seu extrem, magnífic balcó sobre
la Plana de Vic farcida de camps retallats i tancada pel Montseny nevat.
Damunt
aquest mirador tan extraordinari hi ha una taula de pedra, sota l’ombra d’uns
arbres, amb una barbacoa excavada a la roca… quina llàstima que no duem a sobre
unes quantes costelletes per a fer a la brasa!
Sant Martí Xic
Pugem
el darrer esglaó que ens situa al capdamunt de l’estreta carena on es troba
l’ermita romànica de Sant Martí Xic (s. XI), a 850 metres d’alçada, i uns metres
més amunt el castell de Voltregà (s. IX) del qual només queden dempeus les restes
de dues parets. Des del castell tenim una escadussera vista del Puigmal ben
blanc de neu.
Castell de Voltregà
Baixant de nou cap a l'ermita
Prop de
l’ermita hi ha una taula metàl·lica d’orientació, col·locada per l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, on
hi ha representats tots els castells d’Osona, i a sota una placa amb aquest poema
de Miquel Martí i Pol:
Caminant que t’atures a llegir / i em fas do
de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta plana / que ens acull a
tots dos i ens agermana. / Per breu que sigui el temps que compartim / tindrà
la ressonància i el misteri / d’una llarga conversa si en sabem / preservar la
memòria i fer-ne / reductes de claror i de llibertat / que ens ajudin a crèixer
i a comprendre. / Tot està dit, però per tu i per mi / sempre hi haurà un espai
de privilegi / que ens permetrà, potser secretament, / de retrobar l’escalf de
les paraules / i l’encís del silenci, el dels instants / en què la intimitat i
el sentiment / ens han unit en un mateix paisatge.
Nosaltres,
fent cas del poeta osonenc, ens quedem a dinar en aquest espai de privilegi,
gaudint del silenci i de la llum de la plana on, a falta de costelles, ens
cruspim uns deliciosos entrepans. Un cop enllestit el tiberi, hem d’anar
tornant i per això refem el camí fins a la barbacoa, vora la qual hi ha un pal
indicador que ens assenyala el camí de baixada. Es tracta de la variant PR-C
49.1 que revolta i flanqueja per sota l’ermita, tot passant per unes balmes on
hi ha algunes vies d’escalada esportiva d’extrema dificultat.
El
sender baixa ràpidament tallant una pista i acaba al mas del Racó, on hi ha una
font que alimenta un antic safareig, i per no allargar més la ruta, decidim
seguir la pista asfaltada de baixada cap a Gallisans i que desemboca a la
carretera que ens porta de nou a Santa Cecília on, al bar del restaurant, fem
un petit berenar per tal de culminar aquesta bonica sortida primaveral.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 7.04.13 per
Isabel Benet, Susana Sanz, Ventura Amorós i Alfons Belinchón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada