15.06.16 El torrent d’Estiula, més conegut com a torrent de la
Cabana (del nom d’un mas que hi ha a la vora), prop de Campdevànol, al
Ripollès, forma un conjunt de set gorgs i salts d’aigua que valen la pena de
visitar. La bellesa d’aquests gorgs i el seu facil accés fa que els caps de
setmana l’indret estigui molt massificat, fet que ha dut a l’ajuntament de
Campdevànol a prendre la decissió de cobrar 10 € (!) per vehicle, tot prohibint
l’estacionament a les rodalies. És millor, si ho podem fer, anar-hi entre
setmana per trobar-hi tranquil·litat, encara que això no ens estalviarà aquest polèmic
peatge.
Des de Campdevànol, on hem
deixat un dels vehicles i hem passat tots a l’altre per minimitzar despeses, prenem
la carretera GI-401 en direcció a Gombrén uns 3 Km fins que, a l’alçada d’un
càmping, seguim a l’esquerra (indicador a l’àrea de la Font del Querol) per una
pista cimentada que mena tot seguit a l’aparcament de pagament (barrera
automàtica) d’aquesta àrea de lleure.
Sortim de l’aparcament de
la Font del Querol tot creuant l’àmplia esplanada on hi ha serveis, taules i
llocs per a poder fer-hi foc, al final de la qual hi ha la font que dóna nom a
l’indret, que avui regalima un minso cabal d’aigua. Al seu costat hi ha un pal
indicador de la Volta al Torrent de la
Cabana, per on comencem a seguir els senyals grocs i blancs del sender PR
C-26.
Àrea de la Font del Querol
Només entrar al camí ja observem que els marges estan farcits d’orquis maculat (Dactylorhiza maculata) i platanteres (Platanthera bifolia), dues orquídies molt freqüents als prats i clarianes del Pirineu i Prepirineu, però el que no podem sospitar són les sorpreses botàniques que el recorregut ens té reservades.
Orquis maculat
Platantera bifòlia
El camí s’enfila pel bosc per sobre del torrent de la Cabana, que tenim a mà dreta, tot passant a frec de les instal·lacions d’un parc d’aventura. Més amunt arribem a una cruïlla de pistes; seguim a la dreta i arribem poc després a les ruïnes de la casa de la Mosquera.
Passem vora les restes de la Mosquera
Continuem entre les feixes per la pista i passem tot seguit per la font de la Mosquera amb un abeurador per al bestiar, en un indret molt fangós. Anem seguint la pista, paral·lels al torrent, fins que arribem al primer salt d’aigua, el gorg de la Cabana, que forma tres petits gorgs situats esglaonadament.
Gorg de la Cabana
Continuem el camí, torrent amunt, fins a una esplanada, on ens desviem a la dreta (pal indicador) per arribar-nos tot seguit al gorg de la Tosca. Abans de baixar al gorg, però, ja veiem la primera de les sorpreses; es tracta d’un bell exemplar d’orquis militar (Orchis militaris), una orquídia espectacular amb flors de color rosat que recorden un soldat amb casc platejat.
Gorg de la Tosca
Orquis militar
Retornem al camí i un quart més amunt trobem a la dreta (pal indicador) el corriol que mena al gorg de l’Olla. Aquí ens trobem amb una altra sorpresa que, en principi, ens costa una mica de veure; es tracta de la lístera ovada (Listera ovata), una orquídia prima i gràcil, amb fulles oposades i de flors verdoses. Molt a prop també observem un exemplar de flor caputxina (Anacamptis pyramidalis), una altra orquídia d’inflorescència cònica i d’un color rosa pàl·lid.
Gorg de l'Olla
Lístera ovada
Caputxina
De nou al camí principal, anem pujant fins que agafem el primer trencall a la dreta (sense cap indicació) per on baixem fins a situar-nos a la part superior del salt del gorg de l’Olla, des d’on anem resseguint uns metres el torrent fins arribar a la base del proper gorg de la Bauma. A tocar de l’aigua veiem un exemplar del que podria ser un orquis gros (Dactylorhiza elata).
Gorg de la Bauma
Orquis gros
Tornem al camí que comença a pujar fort, tot fent un parell de llaçades. En una esplanada, una altra desviació sense cap indicador ens porta a la part superior del gorg de la Bauma, on aprofitem per fer un mos còmodament instal·lats en uns ressalts de pedra al caire del salt.
Al retornar a l’esplanada
ens fixem en una altra espècie d’orquídia; es tracta de la caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea), d’inflorescència
alta i densa, amb flors rosades i lleugerament perfumades.
Caputxina olorosa
Altre cop a la ruta, no triguem en arribar a una altra esplanada on, ara sí, un pal indicador ens adreça a la part superior del salt del gorg del Forat, tot i que també hi ha algun viarany que mena a la part inferior.
Gorg del Forat
Aquí la sorpresa és majúscula en descobrir entre la gespa un petit exemplar de flor d’abella (Ophrys apifera). El més espectacular d’aquesta orquídia és que, entre els seus sèpals rosats, hi destaca un làbel arrodonit amb taques brunes i lleugerament pelut que recorda un insecte.
Flor d'abella
Seguim la ruta, enmig d’una pineda, i als cinc minuts arribem a un punt clau de l’excursió. Malgrat no haver indicacions cap als dos gorgs que ens falten, hem de travessar el torrent per unes pedres, tot deixant els senyals del PR. Continuem a l’altre costat del torrent, per camí ben marcat i amb indicacions de l’antic traçat del PR, fins que trobem a l’esquerra el corriol (pal indicador) que porta al gorg Petit del Colomer.
Gorg Petit del Colomer
El camí, ara més estret, s’enfila fins a superar el salt d’aigua, i continua per sobre del torrent fins arribar a les feixes d’en Colomer (gran mas situat més amunt), encatifades de verd i ocupades per una bonica pineda.
Per les feixes d'en Colomer en direcció al darrer gorg
Al fons comencem a veure el gorg del Colomer. Baixem cap a l’esquerra (pal indicador) i arribem a aquest darrer gorg, el més bonic i gran, amb un salt d’aigua d’uns 20 m d’alçada.
Gorg del Colomer
Des d’aquí iniciem el retorn per una altra ruta, que fins fa poc estava marcada i ara sembla que ha estat donada de baixa; malgrat tot, si no es vol repetir a l’inrevés el camí dels set gorgs, es pot seguir sense problemes aquesta ruta alternativa de tornada.
Creuem el torrent pel
desguàs del gorg per un fàcil pas entre les pedres, i ens enfilem a l’altre
costat per un costerut corriol, per on anem trobant senyals grocs, fins a
sortir poc després a una pista que seguim a l’esquerra, inicialment en baixada.
Als cinc minuts deixem a l’esquerra dos camins que ens retornarien
respectivament als dos gorgs del Colomer, i seguim recte en lleugera pujada.
Arribem més endavant a una
petita esplanada, des d’on tenim vistes sobre la vall d’Estiula i la serra de
Montgrony. Seguim pujant i passem pel coll del Colomer, tot travessant una
tanca. Aquí ja ens adonem que la ruta ha estat anulada, doncs s’han arrencat
les direccions del pal indicador que hi ha en aquest coll i anem veient com
també s’han esborrat els senyals grocs sobre les pedres i l’escorça dels arbres
(que tanmateix han deixat el seu rastre i seran fàcils de seguir). Però no ens
podiem acomiadar de la vall d’Estiula sense veure una darrera orquídia; es
tracta d’un orquis socarrat (Orchis
ustulata), de flors de color porpra intens i làbel blanquinós amb taques
purpúries.
Orquis socarrat
Passat el coll, el camí canvia de vessant, ara cap a la vall de Baussacs, mentre comencem a tenir vistes sobre el Taga i la serra de Sant Amand. Anem baixant fins al collet de Daguí, situat en una cruïlla de pistes; seguim a la dreta per anar a sortir poc després als prats de Baussacs, que s’estenen per un seguit de feixes per on pasturen, ben distribuïts, ramats de vaques, ovelles i algun cavall, a l’entorn de les edificacions del mas Baussacs, que ens queden a sota i a la dreta, mentre s’alcen enfront nostre les esmentades muntanyes del Taga i Sant Amand.
Als prats de Baussacs, amb vistes al Taga i Sant Amand
Seguim pel costat dels prats fins agafar a la dreta un corriol ben definit (hi ha restes de senyals a les pedres) que primer planeja i després, passat un filat, comença a baixar en llaçades per un frondós bosc on predominen els avellaners; més avall trobem els pals que suportaven un plafó informatiu d’aquesta avellaneda i que, com altres elements senyalitzadors, ha estat retirat.
Anem baixant per un bosc d'avellaners
La baixada es força continuada i anem perdent alçada ràpidament fins a sortir finalment a l’àrea de lleure de la Font del Querol, en el punt on hi trobem un indicador que prohibeix, en el sentit contrari per on hem arribat, l’entrada al camí. Potser ha estat l’esmentada massificació dels caps de setmana la que ha dut a prendre la decissió de retirar la senyalització d’una bonica alternativa de tornada, potser per preservar la zona de pastures; un cop més, el poc civisme d’alguns (hem trobat i hem recollit deixalles escampades al marge del camí) ha fet que malauradament paguem justos per pecadors.
Tanquem el cercle a l'àrea de la Font del Querol
De totes maneres, hem fet una ruta molt recomanable si estem disposats a pagar aquest excessiu peatge de 10 € (caldria omplir el cotxe i repartir despeses), d’uns 10 Km de recorregut (a 1 € per Km) i 250 m de desnivell. És evident que l’horari ens el farem a la nostra mida, en relació al temps que destinem a fruir de cadascun d’aquests bells gorgs i salts d’aigua del torrent de la Cabana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada