dilluns, 18 d’abril de 2016

La Puda i Sant Salvador de les Espases

6.04.16  Ens hem tornat a reunir “la colla del dimecres”, aquest cop per a fer una interessant travessa des de l’estació de l’aeri de Montserrat fins a Olesa tot passant per l’enlairada ermita de Sant Salvador de les Espases. Així de bon matí ja baixem del tren i, després de creuar el gran aparcament,  anem a buscar l’ampla pista que va a frec del riu Llobregat, just sota el pont d’accés a l’estació. Per les parets encara humides del massís s’arrosseguen algunes boires matineres.


El riu baixa fort i marró degut a les darreres pluges, i nosaltres anem en compte de no caure en tot un seguit de bassals que ocupen la pista, i ho fem entre altes canyes i les boniques flors de la lunària (Lunaria annua) que ens alegren la vista d’aquest matí una mica gris.


Lunària

Un cop hem traspassat una profunda trinxera de la pista, deixem enrera el massís i entrem a l’estret congost que s’inicia a la petita presa del Cairat, per on el Llobregat es despenja amb força. A l’altra banda del riu podem veure la petita ermita de Santa Margarida, a mig aire d’un esperó rocós i, discorrent pels seus peus, com un parell de serps, el riu i la carretera. Més enllà encara s’endevinen les restes del balneari de la Puda i encara s’ensumen les seves flairoses aigües sulfuroses.


L'antic balneari de la Puda

Llentiscle

Així arribem a l’inici del sender que puja a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, indicat amb un cartell i marcat com a PR-C 167. Quan ja hem passat sobre el túnel del tren, aviat ens reben els llentiscles florits (Pistacia lentiscus) i les dretureres agulles de Les Espases, monòlits de conglomerat blanc però que guarden una llegenda: sota les “espases”, que van caure del cel per obra de Nostre Senyor, jau tot un exèrcit d’enemics de la fe cristiana... amén! Tancant la vall ja podem veure la silueta de l’enlairada ermita de Sant Salvador a la qual ens dirigim.


Després de passar sota les agulles conglomeràtiques i d’un estrep calcari, anem a creuar el torrent de l’Afrau per iniciar l’ascens d’una carena de roques vermelloses i arremangades per la força de la Terra, al final de la qual s’alça l’edifici de l’ermita. El dia continua éssent gris, però sembla que les boires vulguin escampar aviat.

Pujant cap a Sant Salvador de les Espases

I així és: tot just comencem a enfilar-nos, el sol s’imposa per sobre de les boires i la calor es deixa sentir, però gràcies a la bateria d’acudits de l’Antonio la pujada no es fa gens feixuga i aviat passem per una cova que guarda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Entre núvols de cotó, com un niu, s’alcen els monòlits de la regió de Sant Salvador.



Al petit refugi de l’ermita aprofitem per descansar una estona, però abans de continuar l’excursió pugem a la part alta de l’ermita a fer-nos unes quantes fotos de rigor, això si ben tapats perquè, malgrat que el sol brilla amb força, bufa un vent de mil dimonis.

Refugi i ermita de Sant Salvador de les Espases



Seguim ruta sota el fil de la carena de la Torrella per un sender amb esglaons tallats a la roca, com si fos un “Machu-Picchu” casolà. Així anem a desembocar al final d’una pista amb bones vistes de l’escarpat turó on s’asseu l’ermita de Sant Salvador.

Sant Salvador des del coll Bram

Capelleta de Sant Bernat de Menthon

Després de passar pel coll Bram, anem a creuar la carena de la Torrella per un pas on hi ha una capelleta dedicada a Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes extraviats. Afortunadament no és el nostre cas, ja que des d’aquí ja veiem l’àrea de picnic del coll Ventós, al peu del Puig Cendrós, on farem el dinar. Les bones vistes de Montserrat no ens abandonen.

Baixant cap al coll Ventós

Descans al coll Ventós


En acabar l’àpat, ens posem de nou en marxa, ara ja sota un sol de justícia i enmig d’un paisatge mig socarrat per uns incendis controlats, o almenys això és el que resen uns cartells, els quals ens asseguren que aquestes cremes controlades afavoreixen les pastures, la millora dels hàbitats dels animals i són una prevenció de futurs incendis forestals incontrolats.

El socarrat turó de Puigventós

Vall del torrent de la Creu de Beca

Per una ampla i costeruda pista anem baixant cap a Olesa de Montserrat per la vall del torrent de la Creu de Beca, enmig d’esglaonats camps d’ametllers i cirerers encara ben florits. Així arribem a la part alta de la urbanització de Les Planes on hi ha un poliesportiu. Pel carrer de l’Urgell, baixem  al nucli d’Olesa a fer unes cerveses ben fresquetes abans que el tren ens retorni de nou a la gran urbs.

ISABEL BENET. Activitat col·lectiva realitzada el dia 6.04.16 per Isabel Benet, Jaume Salat i amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada