6.04.16 Ens hem tornat a reunir “la colla del
dimecres”, aquest cop per a fer una interessant travessa des de l’estació de
l’aeri de Montserrat fins a Olesa tot passant per l’enlairada ermita de Sant Salvador
de les Espases. Així de bon matí ja baixem del tren i, després de creuar el
gran aparcament, anem a buscar l’ampla
pista que va a frec del riu Llobregat, just sota el pont d’accés a l’estació. Per
les parets encara humides del massís s’arrosseguen algunes boires matineres.
El riu baixa fort i marró degut a les
darreres pluges, i nosaltres anem en compte de no caure en tot un seguit de
bassals que ocupen la pista, i ho fem entre altes canyes i les boniques flors
de la lunària (Lunaria annua) que ens
alegren la vista d’aquest matí una mica gris.
Lunària
Un cop hem traspassat una profunda
trinxera de la pista, deixem enrera el massís i entrem a l’estret congost que
s’inicia a la petita presa del Cairat, per on el Llobregat es despenja amb
força. A l’altra banda del riu podem veure la petita ermita de Santa Margarida,
a mig aire d’un esperó rocós i, discorrent pels seus peus, com un parell de
serps, el riu i la carretera. Més enllà encara s’endevinen les restes del
balneari de la Puda i encara s’ensumen les seves flairoses aigües sulfuroses.
L'antic balneari de la Puda
Llentiscle
Així arribem a l’inici del sender que
puja a l’ermita de Sant Salvador de les Espases, indicat amb un cartell i
marcat com a PR-C 167. Quan ja hem passat sobre el túnel del tren, aviat ens
reben els llentiscles florits (Pistacia
lentiscus) i les dretureres agulles de Les Espases, monòlits de conglomerat
blanc però que guarden una llegenda: sota les “espases”, que van caure del cel
per obra de Nostre Senyor, jau tot un exèrcit d’enemics de la fe cristiana...
amén! Tancant la vall ja podem veure la silueta de l’enlairada ermita de Sant
Salvador a la qual ens dirigim.
Després de passar sota les agulles
conglomeràtiques i d’un estrep calcari, anem a creuar el torrent de l’Afrau per
iniciar l’ascens d’una carena de roques vermelloses i arremangades per la força
de la Terra, al final de la qual s’alça l’edifici de l’ermita. El dia continua
éssent gris, però sembla que les boires vulguin escampar aviat.
Pujant cap a Sant Salvador de les Espases
I així és: tot just comencem a
enfilar-nos, el sol s’imposa per sobre de les boires i la calor es deixa
sentir, però gràcies a la bateria d’acudits de l’Antonio la pujada no es fa
gens feixuga i aviat passem per una cova que guarda una imatge de la Mare de
Déu de Montserrat. Entre núvols de cotó, com un niu, s’alcen els monòlits de la
regió de Sant Salvador.
Al petit refugi de l’ermita aprofitem
per descansar una estona, però abans de continuar l’excursió pugem a la part
alta de l’ermita a fer-nos unes quantes fotos de rigor, això si ben tapats
perquè, malgrat que el sol brilla amb força, bufa un vent de mil dimonis.
Refugi i ermita de Sant Salvador de les Espases
Seguim ruta sota el fil de la carena
de la Torrella per un sender amb esglaons tallats a la roca, com si fos un “Machu-Picchu”
casolà. Així anem a desembocar al final d’una pista amb bones vistes de
l’escarpat turó on s’asseu l’ermita de Sant Salvador.
Sant Salvador des del coll Bram
Capelleta de Sant Bernat de Menthon
Després de passar pel coll Bram, anem
a creuar la carena de la Torrella per un pas on hi ha una capelleta dedicada a
Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes extraviats. Afortunadament no
és el nostre cas, ja que des d’aquí ja veiem l’àrea de picnic del coll Ventós,
al peu del Puig Cendrós, on farem el dinar. Les bones vistes de Montserrat no
ens abandonen.
Baixant cap al coll Ventós
Descans al coll Ventós
En acabar l’àpat, ens posem de nou en
marxa, ara ja sota un sol de justícia i enmig d’un paisatge mig socarrat per
uns incendis controlats, o almenys això és el que resen uns cartells, els quals
ens asseguren que aquestes cremes controlades afavoreixen les pastures, la
millora dels hàbitats dels animals i són una prevenció de futurs incendis
forestals incontrolats.
El socarrat turó de Puigventós
Vall del torrent de la Creu de Beca
Per una ampla i costeruda pista anem
baixant cap a Olesa de Montserrat per la vall del torrent de la Creu de Beca,
enmig d’esglaonats camps d’ametllers i cirerers encara ben florits. Així
arribem a la part alta de la urbanització de Les Planes on hi ha un
poliesportiu. Pel carrer de l’Urgell, baixem
al nucli d’Olesa a fer unes cerveses ben fresquetes abans que el tren
ens retorni de nou a la gran urbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada