26.03.16 El
pic dels Moros (2137 m), situat a l’extrem sud de l’altiplà de la Calma, a
l’Alta Cerdanya, constitueix el contrafort més meridional del massís del
Carlit. D’alçada més aviat modesta, és un excel·lent mirador en totes
direccions. Fàcilment assolible, amb un mínim desnivell, des de l’aparcament
del Pla de la Calma per la pista de la mollera dels Clots (a l’hivern és un
circuit d’esquí nòrdic), és més interessant i variada la seva ascensió pel
vessant sud des de la població de Targasona, on podem fer un bonic itinerari
circular, tot pujant pel rec de Ribals i la carena est del cim, i baixant a
l’altre costat pels clots de Vilalta fins a tocar de la central solar Thémis; el retorn és un passeig pels plans de la
Solana fins al punt de partida, havent gaudit en tot moment de magnífiques
vistes.
Pic dels Moros (centre) des del camí de Llívia a Ur
Des
de Llívia (en el nostre cas) o bé des de Puigcerdà, cal anar fins a Ur i continuar
per la D-618 en direcció a Font-romeu, tot passant per Angostrina i el paratge
de roques granítiques del Caos de Targasona. Just abans d’arribar a Targasona,
en una rotonda, agafem la direcció de la central solar Thémis, i poc després
seguim a la dreta cap a les urbanitzacions (lotissements)
de Lo Berdaguer i La Solana, situades a la part més alta de Targasona. La
mateixa carretera per on hem vingut acaba, després d’un revolt, en el carrer de
les Roques Joana, on aparquem el cotxe.
Situats,
doncs, al capdamunt de Targasona (1690 m), comencem a caminar per una pista,
tancada als vehicles no autoritzats, que surt de l’esmentat carrer i que
comença a pujar en direcció al rec de Ribals. Al primer revolt, on hi ha una
captació d’aigües, deixem a la dreta un camí que mena a la veïna població d’Egat.
En aquest punt ja anem gaudint d’una bona vista sobre la plana cerdana i d’un
ampli conjunt de muntanyes com el Cambradase, el massís del Puigmal, la Tosa
d’Alp, el Moixeró i el Cadí, entre d’altres.
Només sortir de Targasona tenim una gran panoràmica
El Cambradase i el massís del Puigmal
En un segon revolt deixem a l’esquerra un dipòsit d’aigua i unes antenes de telefonia; abans de seguir, però, val la pena desviar-nos uns pocs metres cap a aquestes instal·lacions per tenir una curiosa vista de la torre de la central Thèmis amb el massís del Puigpedrós com a rerefons.
La torre de Thémis i el Puigpedrós
Avancem enlairats sobre Targasona i la plana cerdana
Continuem per la pista, que va pujant en diagonal fins al fons de la vall, mentre veiem enlairades, al vessant de muntanya, mitja dotzena de petites edificacions (són només parets que aprofiten la inclinació del terreny) que semblen tenir relació amb el dipòsit anterior. La pista travessa el rec de Ribals i entra un moment a l’obaga fins que, poc després, quan descriu un revolt a l’esquerra, arriba a uns planells i a una petita presa (1910 m), al marge dret de la pista.
Petita presa que recull les aigües del rec de Ribals
Deixem aquests planells, per on discorre el rec de Ribals i d’on surt un camí que mena a Font-romeu, i continuem per la pista, altre cop per la solana, a partir d’aquí bastant enfangada per la fusió de la neu. Després d’un parell de revolts ja veiem davant nostre el cim del pic dels Moros, i tot seguit arribem a uns prats, al marge esquerra de la pista, situats al mateix vessant que les petites edificacions que hem vist més avall (des d’on també haguessim pogut pujar directament, sense camí).
En aquest punt deixem la pista, que continua, per sota el pic dels Moros, cap a la sortida dels llançaments en parapent, i entrem a una petita clariana, a la dreta, per on enfilem la pujada al cim, sense camí definit i entre matollars de bàlec. Ens anem decantant cap a la dreta, per on trobem un filat que envolta una vàlvula reguladora de la pressió de l’aigua, i un xic més enllà arribem a un altre filat, que puja per la carena i que, per tant, anem vorejant, entre matolls i trams de neu, fins que, poc abans del cim, el travessem per acabar d’assolir l’acumulació de rocs que formen el punt culminant del pic dels Moros (2137 m).
Pujant vora el filat carener amb el Canigó al fons
Arribant al cim del Pic dels Moros
La vista pel vessant per on hem pujat s’ha ampliat cap al massís del Canigó, però és ara, cap al nord, quan un nou panorama s’obre davant nostre, amb el nevat pla de la Calma sobre el que es desplega el massís del Carlit, amb els pics de Collroig, pic de les Xemeneies, pica del Carlit, els dos Perics, entre molts d’altres; completen aquest arc de muntanyes el massís del Puigpedrós, a un extrem, i la serra de Madres, a l’altre.
Panoràmica al nord, amb el massís del Carlit i el Puig Peric
Panoràmica al sud, del Canigó al massís del Puigmal
Avui, en plena Setmana Santa, les multituds es troben a les pistes d’esquí alpí aprofitant la darrera neu de la temporada, mentre que aquí on som, amb els circuits d’esquí nòrdic que travessen la Calma ja tancats, restem gairebé solitaris, envoltats per aquest conjunt de muntanyes tan espectacular.
Baixem
del cim en direcció oest i no triguem en enllaçar amb la nevada pista que ve de
la mollera dels Clots i l’aparcament del Pla de la Calma, per on anem baixant suau
fins a situar-nos al coll entre el pic dels Moros i la Tossa de Nambet.
En aquest coll girem a l’esquerra per iniciar, en direcció sud, un descens decidit pels clots de Vilalta, sense un camí definit però evident, tenint sempre a la nostra esquerra el torrent i passant entre més matollars de bàlec, que tanmateix sempre deixen espais prou oberts per poder avançar sense problemes.
Passat un llom, comencem a veure les instal·lacions de la central solar Thémis, amb la seva inconfusible torre i tot un conjunt de miralls al seu voltant, cap a on conflueix aquesta clotada.
Baixem per l'altre costat encarats al Puigpedrós...
... al Cadí...
... i al Carlit
Arribant al coll entre el Pic dels Moros i la Tossa de Nambet
Una última ullada al Pla de la Calma i el Carlit
En aquest coll girem a l’esquerra per iniciar, en direcció sud, un descens decidit pels clots de Vilalta, sense un camí definit però evident, tenint sempre a la nostra esquerra el torrent i passant entre més matollars de bàlec, que tanmateix sempre deixen espais prou oberts per poder avançar sense problemes.
Comencem a baixar pels clots de Vilalta
Passat un llom, comencem a veure les instal·lacions de la central solar Thémis, amb la seva inconfusible torre i tot un conjunt de miralls al seu voltant, cap a on conflueix aquesta clotada.
La central solar Thémis i la Tosa d'Alp
Al final de la baixada anem a espetegar al filat que encercla tota aquesta central solar. En aquest punt travessem el torrent i anem seguint a l’esquerra les traces d’un corriol que voreja les instal·lacions. Anem agafant la direcció est, encarats al Puigmal i al Cambradase, mentre passem entre alguns blocs granítics que són el límit superior del Caos de Targasona.
Anem planejant entre alguns rocs granítics
Deixem enrera Thémis...
...i continuem pel vessant sud del pic dels Moros
A partir d’ara anem planejant per la Solana, per un terreny totalment obert i panoràmic, entre el vessant sud del pic dels Moros, on es llencen els practicants de parapent, i la carretera d’accés a Thémis. Per aquest vessant planer, per on hem anat resseguint gairebé sempre un filat a mà dreta, arribem exactament al final del carrer on hem deixat el cotxe.
Hem realitzat una gratificant excursió d’uns 500 m de desnivell i de 3 a 3.30 h de marxa efectiva, per indrets increíblement solitaris en aquests dies de Setmana Santa; només dir que hem tingut més gent per sobre nostre (mitja dotzena de practicants de parapent) que la que hem trobat pel camí (un corredor i un esquiador de muntanya).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada