dimecres, 20 de maig del 2015

Ruta del Cardener amb bicicleta (I)

9.05.15  El segon dissabte de maig ha estat l’escollit per “les Isabels” per a iniciar un nou repte per etapes: la Ruta del Cardener, riu que neix al vessant oest del Port del Comte, a la comarca del Solsonès, i que és el principal afluent del Llobregat. Per això anem en cotxe fins a Solsona per la C-55, passant per Manresa, i un cop a Solsona prenem la carretera local C-462 que, després de passar per sobre la presa de l’embassament de la Llosa del Cavall, va cap a Sant Llorenç de Morunys, poble enclavat sobre una plana encerclada per les muntanyes del Port del Comte i serrat del Verd, al nord, i la serra de Busa i la Mola de Lord, al sud. Aquí és on començarem la primera etapa d’aquesta ruta.

Sortint de Sant Llorenç de Morunys; al fons, el Port del Comte


Després d’un breu esmorçar, i abans que el sol comenci a escalfar, ens posem en marxa tot sortint del poble pel carrer de les Costes en direcció a la zona esportiva, passada la qual deixem l’asfalt i anem per una pista que comença a pujar de valent. Quan aquesta pista fa un gir brusc a l’esquerra, la deixem per prendre un corriol que planeja seguint el curs del torrent de les Salines fins a sortir a l’ermita romànica de Sant Serni del Grau, a tocar de la pista asfaltada que puja al Santuari de Lord.


Sant Serni del Grau

Acte seguit anem per aquesta pista asfaltada per la qual desemboquem a la carretera LV-4241 que puja al coll de Jou. Nosaltres la prenem a l’esquerra en pujada, tot deixant un trencall a mà dreta que ens sembla massa costerut. Però per aquesta carretera sense voral ens adelanten un munt de veloços quads, per la qual cosa no sabem el què és pitjor si les pujades o els perills del trànsit.


Per aquesta carretera aviat guanyem alçada sobre la vall del Cardener i, després de deixar a mà dreta el mas de Cal Vila, en una corba molt pronunciada, deixem la carretera i prenem una pista que comença a planejar pels frondosos contraforts orientals del Cap d’Urdiets. Ara toca gaudir del trajecte.



En arribar al mas dels Hiverns ens trobem en el punt més alt del recorregut i per això ens aturem una estona a contemplar el magnífic paisatge que se’ns ofereix: per damunt d’una catifa verda inundada de sol, veiem estendre’s el poble de Sant Llorenç de Morunys a recer dels cingles de Busa i de les llances dels Bastets; als nostres peus tenim la petita ermita de Santa Magdalena a tocar del mas de les Tragines, i enfront s’alça el poderós vessant oest del serrat del Verd.

Arribant al mas dels Hiverns


Serres dels Bastets i de Busa, i pantà de la Llosa del Cavall


Serrat del Verd

Aviat ens endinsem de nou al bosc que tapissa les Costes de les Barraques en clara baixada cap a les fonts del Cardener, a les quals arribem després de deixar a l’esquerra Cal Tuixén i de baixar pels carrers d’una urbanització de la Coma. Amb tanta calor com està fent, el desglaç està a l’ordre del dia i les fonts del Cardener brollen ufanoses. Molta gent ja està ocupant les taules de l’àrea de picnic sota l’ombra dels pins.


Fonts del Cardener

Nosaltres no ens hi aturem gaire car comença a fer xafogor i ens queda retornar a Sant Llorenç de Morunys, per això baixem cap a la carretra C-462 per la qual creuem el riu recent nascut i, tot seguit, prenem un sender condicionat, anomenat Camí Verd de la Vall de Lord, que baixa seguint el seu curs aigües avall: hem començat la Ruta del Cardener propiament dita.


Camí Verd de la Vall de Lord

Així arribem al Molí de Baix, a tocar del nucli de la Coma, on baixem per un tram d’escales que ens deixen a un sender estret a tocar del riu i al peu d’un petit salt d’aigua que no sabem si era cosa del molí. Per aquest sender passem a frec d’una estació depuradora i a partir d’aquí anem combinant pistes i senders fins arribar al que sembla una petita central elèctrica. Des d’aquí baixem a la carretera per creuar de nou el riu pel Pont de la Gafa, al petit nucli de la Pedra, des d’on anem a fer un breu descans a la font Puda, una surgència d’aigües sulfuroses però fredes. Per tal d’aprofitar les seves propietats minero-medicinals, amb aquesta aigua s’omple una petita piscina on aprofitem a posar els peus en remull, car ja comencem a tenir una mica massa de sol.

Font Puda

Després del banyet seguim ruta creuant de nou el riu per un pont de ciment i continuem per una pista que de mica en mica va pujant cap a la carretera a la qual acabem desembocant a l’alçada del Càmping Morunys. Per aquesta carretera, que ja no abandonem, passem a frec de la petita ermita romànica de Santa Creu dels Ollers, i també veiem una cosa ben curiosa: al fons del torrent del Pou hi ha un pont mig ocult per l’exuberant vegetació; es tracta de l’antic pont romànic de la Vall-llonga, salvat de la inundació del pantà i traslladat pedra a pedra fins aquest indret.

Santa Creu dels Ollers

Així ens acostem de nou al nucli de Sant Llorenç de Morunys, on hi destaca el campanar de la seva església parroquial, una joia medieval que va pertànyer a un antic monestir benedictí del qual també se’n conserva el claustre. Però de totes les obres d’art que es poden admirar a l’interior d’aquest temple, tal vegada la més vistosa sigui una capella dedicada a la Mare de Déu dels Colls, profusament decorada segons l’estil barroc dit “xorigueresc”, i on sembla que del sostre de la capella t’hagi de caure al damunt tota una constel·lació d’angelets daurats.

Entrant a Sant Llorenç de Morunys

Capella de la Pietat

A partir de Sant Llorenç de Morunys el cabal del riu es troba retingut per l’embassament de la Llosa del Cavall, inaugurat l’any 1997, el qual va negar un paratge de singular bellesa conegut com les Gorges del Cardener, i el camí que el recorria fou substituït per una carretera sense voral que, a base de túnels i viaductes, travessa la punxeguda serra dels Bastets. Com que considerem que continuar per aquesta carretera podria ser perillós, concluim aquí aquesta primera etapa de la Ruta del Cardener, després d’un recorregut circular d’uns 20 Km i un desnivell acumulat d’uns 500 m. Track de l’etapa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 9.05.15 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada