dimarts, 18 de març de 2014

Balenyà-Collformic-Aiguafreda, amb bicicleta

15.03.14  Finalitzada la Ruta del Ter, les Isabels ens hem buscat un nou repte per etapes: la variant ciclista de la mítica cursa de muntanya Matagalls-Montserrat. Per això aquest dissabte hem anat amb tren fins a l’estació de Balenyà i aquí ens posem en marxa no sense abans embadurnar-nos bé la cara amb crema protectora ja que, malgrat que a aquesta hora encara fa fresqueta, el sol promet imposar la seva llei.

Aquesta primera etapa la iniciem al petit nucli de Sant Miquel de Balenyà des del qual sortim en direcció a Viladrau per la carretera BV-5303 força concorreguda i sense gens de voral. A Seva prenem la carretera de Palautordera, també sense voral però amb una menor densitat de trànsit.

Arribant al Brull fem una petita parada per treuren’s tota la roba d’abric i contemplar la bonica església romànica, modificada, de Sant Martí, bastida amb les característiques sorrenques vermelles que tant abunden per aquests topants. Aquest temple fou en altre temps  l’església parroquial d’una colla de masos dispersos, i en ell hi destaca l’absis rematat per una filera d’arcuacions cegues.

Sant Martí del Brull


Després d’aquest petit descans, i abans que l’aroma a costelles a la brasa que es desprén del restaurant no ens corprengui, reprenem la marxa d’ascens a Collformic sota un sol que comença a escalfar de valent, sort que als trams amb ombra encara s’hi està prou fresquet.

En direcció a Collformic

Al llarg de la pujada, amb una còmoda i constant pendent del 6%, anem deixant algunes fonts a mà esquerra, totes ben seques després d’aquest hivern tan eixut.  De lluny ja veiem brillar el munt de cotxes que hi ha aparcats a Collformic.

Arribant a Collformic (cartell amb la grafia errònia)

Quan arribem a Collformic (1145 m) ja tenim resolta la primera part de l’etapa. Fem un glop d’aigua i, sense deixar que se’ns refredin els pocs músculs que tenim, seguim pujant per la pista la qual, en suau ascens, s’enfila al Pla de la Calma tot passant per sobre el restaurant de Collformic, que avui està ple com un ou.

Pujant al Pla de la Calma; al fons, el Matagalls

Al capdamunt de la pujada, al peu del Puig Ventós, s’inicia el recorregut pel Pla de la Calma que de “pla” no té res ja que es tracta d’un terreny ondulat amb constants pujades i baixades.  Primer toca planejar i baixar al collet de Terrús, compartint l’excel·lent pista amb vehicles, motos, senderistes, i altres ciclistes... i és que aquest darrer cap de setmana d’hivern ja fa una temperatura de primavera i s’ha d’aprofitar.

Compartint la pista amb els cotxes...

...i amb altres ciclistes

Després de passar a frec de les ruïnes de El Cafè, enfilem cap a l’indret de Roques Blanques on, a mà esquerra, es desvia una pista que porta al Puig Drau, punt culminant del Pla de la Calma i que ja vam visitar al gener del 2013. Nosaltres anem recte seguint les marques vermelles i verdes de la cursa Matagalls-Montserrat, en suau baixada encarades a Sant Martí de Centelles.

Baixant cap a El Parany

Prop del turó de El Parany, es desvia a mà dreta la pista marcada amb els colors de la cursa, la qual baixa cap a Aiguafreda passant pel mas del Bellit, Però nosaltres considerem que estant a tocar del Tagamanent i no pujar-hi, amb el dia tant bo que fa, és un pecat... i com que encara és aviat... fem cap al collet de Sant Martí, en fort descens, tot passant a frec dels masos de ca l’Agustí i cal Bellver, on avui hi ha instal·lat el control d’una cursa de muntanya.

Ens apropem al Tagamanent

El Tagamanent des de cal Bellver

Des d’aquest collet anem a peu fins al capdamunt del turó on s’alça l’ermita romànica de Santa Maria de Tagamanent, acompanyades d’un munt de gent que puja i baixa. Quan hi arribem comprovem que les obres de l’entorn de l’ermita segueixen pràcticament igual que fa un any quan vam pujar a aquest turó des de El Figaró.

Al cim del Tagamanent, amb l'església de Santa Maria

Com ja és la una del migdia i tenim gana, car no hem menjat res en tot el recorregut, aprofitem que aquí a dalt s’està “stupend” per a fer l’àpat del dia contemplant el paisatge un xic enterbolit per la calitxa. Acte seguit baixem de nou al collet des d’on seguim els senyals del GR-5 que baixa directament a Aiguafreda per un sender tan tècnic que l’hem de baixar, en la seva major part, a peu movent-nos entre les mateixes roques roges que ja hem vist al Brull.


Baixada exigent pel GR

El sender talla una pista i quan la torna a recuperar uns metres més avall la prenem a mà esquerra. Passem poc després a frec d’un mas abandonat, a les parets del qual encara es poden veure les antigues marques de la cursa Matagalls-Montserrat.


Quan el ferm de la pista millora, baixem a gran velocitat pel vessant oest del Puig Agut fins la part alta d’Aiguafreda, a l’alçada del barri de l’Avencó. Ara només ens resta baixar al nucli del poble. Després de fer un refrigeri al mateix bar que vam visitar just fa un any en el decurs de l’ascens del riu Congost, anem cap a l’estació de tren després de creuar el riu per damunt del Pont de l’Agulla on donem per finalitzada aquesta primera etapa. En total han estat uns 30 Km de recorregut amb un desnivell de 800 m. Si voleu veure el track d’aquesta sortida, cliqueu aquest enllaç: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6343054

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.03.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada