dimarts, 13 d’octubre de 2020

Paret del Pessó, via Sossis i Patisants

15.09.20  Ja fa temps que en Pau em comenta que algun dia anirem a escalar a Collegats, el famós congost situat al nord de la Pobla de Segur i excavat pel riu Noguera Pallaresa... i aquest dia ha arribat! La idea és fer la via Sossis i Patisants, oberta per Rosanna Gómez i Luís Alfonso l’any 2000 a l’extrem sud de la impressionant Paret del Pessó. Aquesta via, orientada a l’est, fou reequipada tres anys més tard amb parabolts i és de les més “assequibles” d’aquest sector.

Vista del l’extrem sud de la Paret del Pessó

Ressenya de la via Sossis i Patisants

Ben aviat fem cap a Tremp i, quan deixem la Pobla de Segur enrere, entrem de ple a l’estret congost de Collegats on hi destaquen les abruptes penyes del Roc de Santa que, com castell en ruïnes, s’alcen dominant el pas. Després de l’àrea de lleure de la font de la Figuereta, estem atents de no passar de llarg l’inici del sender d’aproximació al peu de la via, assenyalat amb un pal indicador car es tracta del camí que es dirigeix cap al monestir troglodític de Sant Pere de les Maleses, tot passant per la cova de la Serpent.

Prenem el camí de Sant Pere de les Maleses

Quan estem sota la vertical de la nostra via, ens enfilem entre matolls i claps de roca pelada fins al peu de la via, on el segon d’una altra cordada ja està batallant pel que a mi em sembla un dificilíssim pas d’entrada.

El molt difícil pas d’entrada a la via

Quan el segon membre de la cordada que ens precedeix ja està prou amunt, en Pau comença atacant aquest pas, en forma de diedre desplomat i qualificat de “paso duro”, amb força i determinació... i jo que no tinc ni una cosa ni l’altra, ja m’estic buscant els estreps. I un cop l’ha superat, en Pau continua ascendint per la placa i aviat el perdo de vista.

Primers compassos de la via

Quan em toca a mi, amb un parell de passos d’artificial soluciono el problema del desplom d’entrada i continuo pujant per la placa d’un conglomerat tan compacte que sembla una calcària. De seguida em trobo a l’entrada una repisa herbada on hi ha unes bagues que llacen els troncs d’un parell d’arbrets i, tot seguit, em situo al peu d’un vistós ressalt amb algunes “panxetes” que supero en lliure, però amb certa dificultat, perquè aquí els còdols estan més sortits encara que ben agafats . Així arribo a la primera reunió sota un bosquet penjat.

La primera reunió

Ara toca travessar aquest bosquet per un corriol pel qual veiem la profunda canal de baixada. A la dreta d’aquesta canal, i al tronc d’un arbret, muntem la primera reunió (bis). De seguida en Pau comença a enfilar-se per l’enlluernadora placa per xapar el primer parabolt que està molt amunt. Entretant jo observo com la jove i ràpida parella que ens precedeix ja són quasi a dalt de tot. Encara sort que el sol està mig enteranyinat i la temperatura es manté suau.

Inici del segon llarg

Progressant per la placa del segon llarg

En aquesta segona tirada, la placa es va redreçant amb l’alçada i es van alternant els ressalts i les “panxetes”, però en cap moment tinc sensació de dificultat insuperable i les preses són molt bones. Així arribo a la segona reunió situada sota una petita balma.

Arribant a la segona reunió

Inici del tercer llarg

Com la ressenya diu que el següent llarg va per una placa tombada, i com que les preses són tant bones i ja no hi ha “panxetes”, m’atreveixo a fer la tercera tirada. Així, per evitar el desplom de la balma, flanquejo a la dreta fins al primer parabolt i després pujo en vertical per guanyar la placa. Acte seguit continuo en diagonal ascendent a buscar la tercera reunió situada a tocar d’un petit llavi.

Assegurant des de la segona reunió

El tercer llarg amb vistes al congost de Collegats

La tercera reunió

Des d’aquesta tercera reunió, amb enlairades vistes sobre el congost, en Pau arrenca en diagonal ascendent a l’esquerra per la placa a cercar el pas de sortida de la via: un diedre format per un gran i característic bloc adossat a la muralla.

Inici del quart llarg

Assegurant des de la tercera reunió

El diedre de sortida

Quan em toca a mi, sense més problemes i gaudint al màxim de l’excel·lent qualitat de la roca, arribo sota el petit diedre on, des de la quarta reunió, en Pau m’indica els passos a seguir per a superar-lo.

Pujant per la placa del quart llarg

Arribant a la quarta i darrera reunió

Així arribo al capdamunt de la via on, després de fer-nos l’obligada fotocim i de gaudir del paisatge on es retalla el Roc de Santa, iniciem el retorn tot desplaçant-nos a l’esquerra a buscar la primera de les cadenes que ens conduirà a la canal de descens.

Fotocim amb el barranc de l’Infern al darrera

Roc de Santa

Inici del descens

A la baixada en Pau em comenta que han substituït les antigues sirgues i cordes velles per noves i relluents cadenes que et van conduïnt cap a la vertical canal on hi ha uns quants graons de ferro.

Tram de canal amb graons de ferro

A la base de la canal observem com l’altra cordada estan al contrafort de la muralla fent la Romaní x-trem, una via de tres llargs ideal per complementar una bona jornada d’escalada... però nosaltres no tenim temps i per això, després de desitjar-los sort, continuem el descens on seguim trobant trams equipats amb cadenes, cordes i més graons de ferro fins que arribem de nou al camí de Sant Pere de les Maleses.

Darrer tram equipat

De nou al camí amb vistes a la paret del Pessó

Així retornem al cotxe pel mateix camí d’anada tot contemplant la magnífica i daurada paret del Pessó on es troben vies vies de gamma extra com són la Kollegats, Oriflama, Tànger, Imperator, Sang de Crack, Cosmos 1402... les quals quedaràn per una nova reencarnació.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.09.20 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari