dimecres, 4 de gener del 2017

La Mola per la canal de Can Pobla

26.12.16  Un altre cop a Sant Llorenç del Munt. Aquesta vegada per pujar a la Mola per camins menys convencionals (i molt menys transitats) dels que pugen des del sud pel camí dels Monjos i des del nord per la carena del Pagès. Es tracta avui de pujar per les canals de les Bruixes i de Can Pobla i de retornar pel Mal Pas de Can Pobla.

Com en anteriors ocasions, des de Terrassa seguim per la carretera BV-1221 en direcció a Matadepera i les Pedritxes, indret on ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització Cavall Bernat. Anem seguint l’avinguda de Rocafort fins que, just abans de passar per l’edifici de l’antic restaurant Cavall Bernat, continuem a l’esquerra per l’avinguda de l’Abat Marcet, al final de la qual seguim a la dreta per carrer de les Boixaderes, on finalment aparquem el cotxe, prop d’on surt a l’esquerra la pista que mena a Can Robert, per on retornarem.

Cingles dels Cavalls des de la urbanització Cavall Bernat

Comencem a caminar per aquest carrer, encarats als cingles dels Cavalls, i girem poc després a la dreta per anar pujant pel carrer de la Granera. Just al primer revolt a l’esquerra (on hi podriem haver deixat el cotxe si haguessim volgut retornar per aquí), deixem l’asfalt i comencem a pujar fort per un corriol entre un bosc de pins fins a situar-nos sota el cingle que dóna pas a la canal de les Bruixes.

Tastant la roca abans d'entrar a la canal

A la canal de les Bruixes

Ens decantem a l’esquerra per entrar a aquesta ombrívola i curta canal, que salva una petita graonada, per on arribem tot seguit a dalt d’un pla rocós amb bones vistes sobre el monòlit del Cavall Bernat de Sant Llorenç i del cingle del Cap del Faraó.

A la sortida de la canal

El nostre corriol continua pujant pel codinar fins a desembocar poc més amunt a la pista de Can Robert a Can Pobla, que seguim a la dreta. Deixem més endavant un camí a la dreta que mena al camí dels Monjos (que avui volem evitar) i seguim fins a l’aparcament de Can Pobla.

Arribant a Can Pobla

Continuem a l’esquerra per un sender que mena a les edificacions de Can Pobla (850 m), que deixem a mà dreta, i seguim recte per un corriol, senyalitzat amb antigues estaques verdes del Parc i també amb senyals blaus, tot deixant a l’esquerra un altre corriol (amb una indicació cap al monòlit del Bolet, però també cap als cingles dels Cavalls i el Mal Pas) que és per on retornarem després.

Deixem avall Can Pobla...

... i ens apropem al cingle

Anem pujant fort pel rocater fins que ens apropem al cingle i ens anem decantant a la dreta per entrar a la canal de Can Pobla. Passem pel costat d’un petit diposit excavat a la roca i poc després per la boca d’entrada de la cova dels Toixons, d’uns 70 m de recorregut.

La petita boca d'entrada de la cova dels Toixons

Deixem poc després un sender a la dreta, que travessant la canal mena a les coves del Manel i dels Frares, així com al camí dels Monjos, i ens continuem enfilant, ara amb senyals verds, entre bonics exemplars d’alzines i grans roques, una de les quals, tallada pel mig, la travessem per un passadís.

Passadís de roca a la canal de Can Pobla

Montserrat des d'una clariana de la canal

Poc més amunt, en una bifurcació, cal deixar a la dreta el camí més marcat que passa per l’avenc de Can Pobla i que també desemboca després al camí dels Monjos. Nosaltres deixem un moment la pujada per apropar-nos, en cinc minuts i per camí planer, a la boca d’entrada, protegida amb una barana, de l’avenc de Can Pobla, de 45 m de fondària.

Retornem a l’anterior cruïlla i seguim pujant per la canal de Can Pobla, progressant per un camí ben traçat fins que sortim del bosc, tot just uns metres per sota del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Sortint de la canal i del bosc, amb el Cavall Bernat al fons

Una darrera pujada per un prat inclinat ens mena al punt culminant de la Mola (1103 m), avui, diada de Sant Esteve, ben animat d’excursionistes. Al bar del monestir aprofitem per menjar uns entrepans i recuperar forces per a la segona part de l’excursió.

Arribant a la Mola i al monestir de Sant Llorenç del Munt

La nova taula d'orientació al cim de la Mola

Abans de continuar, ens atansem a la flamant taula d’orientació instal·lada el maig d’aquest any, i que és la tercera que hi ha dalt d’aquest cim. La primera taula, circular i de gres, fou bastida el 1960 i, malgrat ja de ser objecte, als pocs mesos, d’actes vandàlics pel fet d’estar escrita en català, resistí el pas i les inclemències del temps fins a l’any 2009, en què fou substituïda per una altra, de lava esmaltada i formada per dues mitges corones. Malauradament aquesta segona taula només hi va restar dempeus dos anys fins que fou objecte d’una salvatge agressió que l’esmicolà de manera irreversible. Esperem que l’actual, també de lava esmaltada i altre cop circular, sigui definitivament respectada i no hagi de patir més bretolades.

Sortim de la Mola en direcció nord pel concorregut camí que puja des del Morral del Drac, primer a través d’un ample prat i després per una canal que salva la graonada superior de la Mola.

Per l'ampli prat al nord de la Mola, amb vistes al Pirineu

Baixant per la canal del vessant nord de la Mola

En sortir de la canal, deixem el camí principal i girem a l’esquerra, tot agafant la direcció sud, pel camí que mena al Mal Pas, on a l'inici un pal indicador del Parc el qualifica com a "camí no recomanat per l'alta dificultat"; després veurem que el pas més delicat ha estat desequipat de la cadena que li donava seguretat, sembla ser que pels mateixos gestors del Parc en una decisió molt discutible.

Inici del camí del Mal Pas de Can Pobla

Anem travessant diversos trams de bosc i de codinar, amb vistes, a l’altre costat, de la canal de l’Abella i de la gran balma de Sescorts, fins que arribem a un petit replà o morral.

Replà abans de baixar cap a la canal del Mal Pas

El camí travessa diverses lleixes inclinades

Des d’aquí davallem a l’esquerra per un pas entre roques fins a la canal del Mal Pas, que creuem per continuar sota les parets dels cingles del Cavalls. Avancem per lleixes inclinades de roca fins que arribem al Mal Pas de Can Pobla (900 m), el punt on la roca es troba més redreçada i on fins no fa molt una cadena donava més seguretat (i també més vistositat) a l’indret.



El Mal Pas de Can Pobla

De totes maneres el camí es troba lleugerament excavat i la roca presenta bons punts per agafar-se; és un pas exposat on cal parar atenció sense més problemes i només seria perillós en cas de trobar-se la roca mullada.

Un cop superat el Mal Pas, anem deixant progressivament la inclinació de la roca i acabem de revoltar els cingles dels Cavalls, per on hi puja també una canal cap a la Mola.

Anem revoltant els cingles dels Cavalls

L'entrada a la canal dels cingles dels Cavalls

Poc després desemboquem a un altre camí que seguim a l’esquerra (per la dreta sembla que mena cap al monòlit del Bolet). Aquest camí primer planeja i després inicia una clara davallada amb algunes llaçades fins a sortir a la cruïlla amb el camí de la canal de Can Pobla i tot seguit a les edificacions de Can Pobla.

Els cingles dels Cavalls des de la pista de Can Pobla

El retorn el fem per la pista que mena a Can Robert, sense agafar ara el trencall cap a la canal de les Bruixes. Més avall deixem la pista per continuar per la drecera que passa per les tombes de Can Robert, d’origen alt-medieval, i que a continuació mena directament a l’antic mas i a l’aparcament de Can Robert.

Can Robert

Ja només ens resta seguir a l’esquerra l’ample pista que mena en uns 200 m al carrer de les Boixaderes on tenim el cotxe i on posem el punt final a aquesta agradable matinal de Sant Esteve per camins alternatius a la Mola.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.12.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Pau Vázquez.

2 comentaris:

  1. No és una decisió discutible sinó molt imprudent i temeraria. Una decisió "funcionarial". Entre el simple caminar i escalar hi ha un terme intermig que és transitar per terreny de baixa dificultat amb assegurança.
    Només cal anar als Dolomites per veure com la gent disfruta d'aquest terme intermig.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso el mateix, una decissió totalment imprudent. Aquesta via ja estava consolidada. Segueix sent senderisme, no es escalada. El que ha près la decisió de treure la cadena que es dediqui a una altre cosa per favor.

      Elimina