dilluns, 23 de gener de 2017

Via ferrada de les Venes de Rojalons

15.01.17  Al vessant nord-est de la serra de Prades, sobre la històrica vila de Montblanc, s’ha obert recentment la via ferrada de les Venes de Rojalons, equipada l’any 2014 per membres del GIEM (la secció d’espeleologia del Club Excursionista de Montblanc) amb la col·laboració del Grup de Rescat de Protecció Civil de Montblanc. Aquesta ferrada té un recorregut ondulant d’uns 40 m de desnivell, que aprofita al màxim la poca potència del paquet de calcàries triàsiques que es troben just damunt del petit nucli de Rojalons, entre el Clot del Mill i el barranc de la Variella, a l’anomenat Tossal de les Venes i, a diferència d’altres ferrades, aquesta ofereix un final sorprenent. La dificultat de la via està oficialment qualificada de K3/K4, encara que moltes ressenyes d’internet la qualifiquen de K4, o sigui “dificil”... i en realitat ho és... i molt!

Cingles del tossal de les Venes, amb el recorregut de la ferrada

Doncs és aquí on el grup de “ferrateros” decidim que farem baixar els torrons dels passats nadals, i per això fem cap a Montblanc des d’on prenem la carretera TV-7042 en direcció a Rojals. A mig camí trobem a mà dreta la desviació cap a Rojalons. En aquest punt hi ha un primer lloc per deixar els cotxes, però nosaltres anem a aparcar uns metres més amunt. Comencem a caminar tot creuant la carretera i, després de baixar uns pocs metres, ens desviem per una pista que es dirigeix al Mas del Magí. Quan la pista s’encara als cingles, cal estar atents perquè cal prendre un sender a mà dreta que s’enfila decidit cap al peu de les blanques roques, on es troba l’inici de la via.

Ens dirigim cap als cingles

Al peu de la via


Al peu de la ferrada tenim la sort de coincidir amb alguns membres de Protecció Civil de Montblanc encarregats de comprovar que tot el material estigui correcte i en bon estat ja que aquesta via ha patit alguns actes vandàlics. L’entrada a la via ja és prou selectiva: tot aquell que li costi massa pujar, millor que no hi entri ja que la via continua per un tram en lleuger desplom amb uns esglaons una mica separats. En aquest cas uns estreps són de gran ajut.

Els primers passos


Després d’aquesta batalla arriba una treva en forma de pont penjant sota un sostre on s’hi ha instal·lat una sèrie de cadenes per a més seguretat. Però aquesta treva dura molt poc perquè al final d’aquest pont cal superar un desplom considerable. En aquest cas, a més dels citats estreps, una cordeta també és una eina força útil.

El primer pont


La placa vertical

Un cop superat, més bé o més malament, aquest desplom, la via continua per una placa molt vertical, però que si la comparem amb l’anterior tram, és glòria! Després d’aquesta placa ve un flanqueig que revolta un petit esperó i en el que cal tirar de braços a base de bé. Així arribem al peu d’un petit ressalt que, si no tens gaire alçada, costa molt de superar.

Sortida de la placa vertical

Iniciant el flanqueig



El flanqueig continua ara, però, més vertical i amb l’ajut d’uns barrots per als peus que fan una mica de respecte. Així anem fins a l’interior d’una ampla fissura per la qual cal despenjar-se amb l’ajut d’unes cadenes fins a un replà on, després de tanta emoció, es pot recuperar l’alè perdut.


Entrant a la fissura

Tram de descens



Seguidament un altre flanqueig en lleuger descens ens situa al peu d’un altre ressalt, també molt dificultós i que es supera amb l’ajut del cable de vida, per la mà esquerra, i d’una bona presa per la mà dreta que ofereix una fissura.


Així arribem a la meitat de la via on trobem un nou replà més confortable que l’anterior i on es pot fer un bon descans abans d’afrontar els següents trams. Aquí hi ha una escapatòria de la via, però un xic massa complicada per l’excessiva separació de les grapes; o sigui... que d’aquesta via no s’escapa tothom qui vol! Els qui decideixen continuar els espera un altre flanqueig que porta fins a un segon pont penjat sobre el buit un xic més llarg que l’anterior.

Un nou tram de flanqueig


El segon pont



A l’altra banda del pont la via continua per una placa al principi molt vertical però que es va desplomant conforme es va pujant. Al final d’aquest tram també hi ha un pas delicat, sobretot pels que ja van escassos d’energies.


En el nou tram vertical

Pas desplomat

Al capdamunt d’aquest tram, els que van “sobrats” poden fer l’alternativa heavy que consisteix en un desplom que fa por de veure, la resta de mortals poden saltar-se’l i anar directament a l’entrada d’una canaleta per la qual es baixa fins a un nou replà.

El tram alternatiu, més dur



Des d’aquest replà la via s’introdueix a l’interior d’una espectacular esquerda que es va tancant fins a convertir-se en una cavitat subterrània i és aquesta la sorpresa que ofereix la via ferrada. Per aquest tram, però, és obligatori portar un frontal.

Entrada de la cova


Al final de l’esquerda s’ha de pujar per poder sortir i per això hi ha dues alternatives: una més senzilla perquè l’esquerda és més ampla, i una altra més complicada perquè l’estretor de la fissura obliga a treure’s la motxilla i, a més, al final hi ha un petit desplom.




Sortida de la cova i final de la ferrada

Finalment se surt de la foscor de nou a la llum per un forat on s’acaba aquest recorregut pels cingles del Tossal de les Venes. Definitivament aquesta via ferrada ha estat, sens dubte, el millor remei a l’excés de torrons i neules d’aquest Nadal... Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.01.17 per Isabel Benet, Pau Vázquez, Alfons Belinchón, Ramón Boldú, Pep Beltran, Xavier Samsó, Glòria Furdada, Agustín Pérez, Ferran Guillén i Lola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada