Serrat del Poll, via Olga Frontera

19.02.17  Després d’uns dies de pluja, sembla que pel diumenge s’anuncia bon temps, per això en Pau em proposa d’anar a Alós de Balaguer i pujar el Serrat del Poll per la primera via que es va obrir: l’Olga Frontera, d’orientació sud i 230 m de llargada, repartits en sis tirades dins un entorn espèndid.

Aquesta via, qualificada pels experts d’”atractiva i accessible”, puja directament per un marcat esperó format per una sèrie d’estrats de roca calcarenítica que es troben en posició quasi vertical degut a que estem en el flanc occidental d’un plec sinclinal, molt apretat en aquest sector de geologia extraordinàriament complexa. Més tard l’erosió es va encarregar de fer que ara semblin llibres posats en una prestatgeria.

Per a accedir-hi, cal arribar a Alòs de Balaguer, petit poble de la Noguera al qual hem arribat per la carretera LV-9137 des d’Artesa de Segre, i continuar per una pista, estreta i en no gaire en bon estat, que va paral·lela al curs riu Segre aigües avall pel seu marge esquerre, tot passant a frec de l’àrea de picnic de la font de l’Espadella. Així arribem a un eixamplament on la pista finalitza just a l’entrada de l’espectacular congost del Mu. Des d’aquest aparcament ja només cal prendre un sender marcat amb fites, que en poca estona ens deixa al peu de la via.

Inici de la via

Les dues primeres tirades progressen per una placa força inclinada que fa de sòcol, amb moltes i molt bones bústies on arrelen les més diverses plantes, entre les quals destaquen els almesquins (Narcissus assoanus) que en aquesta època de l’any mostren les seves petites però vistoses flors grogues.

A la primera reunió

A la segona tirada

Així arribem a un replà boscós pel qual cal anar caminant per un sender en suau puada fins al peu d’una magnífica placa triangular on comença l’esperó propiament dit i per on continua la via cap a la dreta, tot ascendint per una feixa de roca fins a trobar la xapa que ens indica l’inici de l’atac a la placa.

Inici de la tercera tirada

Per aquesta placa cal progressar en flanqueig ascendent cap a l’esquerra. Prop de la tercera reunió, la placa cada cop es posa més vertical i això ja es veu de lluny perquè hi ha menys vegetació arrapada a la roca.

Arribant a la tercera reunió

Aquesta roca ens ofereix bones preses de mà, en forma de bústies amb cristal·litzacions i que semblen boques plenes d’esmolades dents que et mosseguen els dits; per contra no hi ha tantes bones preses per al peus, i per això ens hem de refiar de l’excel·lent adherència que ens proporcionen les calcarenites, que són roques que semblen un paper de vidre.

Pujant per la placa

Per tal de reforçar les antigues reunions, als dos espits originals s’hi ha afegit un parabolt i, a més, des d’algunes reunions es pot rapelar. També al llarg de la via s’hi han col·locat alguns parabolts que acompanyen als espits que ja hi havien, i això la converteix en “generosament semiequipada”. El dia, que ha començat molt tapat però gens fred, es va obrint poc a poc i, a estones, els núvols ens deixen veure un sol que escalfa de valent.

Inici de la quarta tirada

Des de la tercera reunió la via avança per un diedre un xic descompost. A mig diedre, la via surt a la dreta a buscar el fil de l’esperó, cada cop més estret. Des del capdamunt de l’agulla es veu que la via progressa per un mur color rovell molt vertical i llis graduat de V i V+, però com en aquesta via els graus els fan pagar molt cars, jo supero el mur en artificial. Per sobre d’aquest mur es situa la quarta reunió.

A la quarta reunió

Cinquena tirada

El cinquè llarg torna a iniciar-se en una placa amb una fisura central per la qual es progressa; després d’ascendir per un diedre es passa per sobre d’una gran sabina i, un cop més, quan s’abandona el fil de l’esperó, cal anar en compte amb els blocs inestables que hi ha entre els estrats.

Arribant a la cinquena reunió, amb el Segre a sota

Les parets del serrat del Poll des de la cinquena reunió

Així arribem a la cinquena reunió situada en una petitra bretxa; des d’aquest punt es tenen molt bones vistes dels murs que ens rodegen, i pels quals pugen vies d’extrema dificultat, i també de la cinta blava del riu Segre circulant als nostres peus. De tant en tant, però, bufa un vent gelat que contrasta fortament amb l’escalfor del sol.

Sisena tirada

La sisena i darrera tirada també comença per una placa bonyeguda i per la qual avancem pel fil de l’esperó fins arribar a una petita balma; llavors cal desplaçar-se en flanqueig cap la dreta i entrar en una canal, tot deixant sota nostre un pati que fa feredat. En la darrera reunió ens espera un petit insecte: es tracta d’un banyarriquer, potser del gènere Iberodorcadion, que s’arrapa a la roca amb envejable adherència.

Banyarriquer escalador

Sisena i darrera reunió des del cim

Ara ja només cal remuntar entre blocs fins al cim de l’esperó, on finalitza la via. Ens fem el sefie de rigor i ens felicitem per tan lluïda escalada.

Fotocim

Des del cim desgrimpem un metres en direcció NW fins atènyer un arbret des del qual baixem en ràpel fins a la gran canal que tenim just a sota.

A la canal de baixada

El descens per aquesta dreturera canal, oberta entre parets verticals, es fa molt lenta ja que cal anar molt en compte de no relliscar pel descarnat sender que baixa de dret fins a desembocar al camí amb passarel·les metàl·liques que recorre el congost del Mu.

El serrat del Poll des de la pista d'accés al congost del Mu

Quan abandonem el pàrking en direcció al poble d’Alós, encara tenim temps de mirar enrera i  donar un darrer cop d’ull a la imponent cresta del Serrat del Poll: Olga ens ha agradat de coneixe’t.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.02.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.