El poble on fem nit no té, aparentment, res d'especial llevat del Santuario de la Virgen del Camino, un magnífic exemple d'esglèsia moderna amb escultures de Josep Maria Subirachs molt imponents.
Pel matí, amb el cel molt cobert, sortim de nou, i per darrer cop, als camps que la rosada arrenca una suau aroma de palla fresca. Ens decidim per la variant que passa per Villar de Mazarife, més llarga però més allunyada de la carretera. Una colla de rectes que es perden en l'infinit ens porten cap a Villavante... tot cremant quilòmetres, en aquesta cursa boja cap a ponent. La silueta dels Montes de León es fa cada cop més nítida, tancant-nos l'horitzó. De moment la roba d'abric no sobra.
A Hospital de Órbigo creuem el riu homònim pel Puente del Passo Honroso. Aquest pont de 19 arcs és una construcció medieval que es remunta a l’època romana; a més es famós pels fets que el cavaller don Suero de Quiñones va protagonitzar, l'any 1434, per amor a una dama i que fins i tot s'esmenten al Quixot.
El dia ha millorat molt i ara fa un sol molt agradable. Des d'aquí tenim l'opció d'anar a Astorga per carretera, però nosaltres, que sóm molt "xules", optem pel camí que és, a voltes, estret i pedregós però que passa pel Cruceiro del Valle i pel Cruceiro Toribio.
Cruceiro Toribio
Des d'aquest darrer "cruceiro" ja divisem Astorga, final de la nostra etapa d'avui. En aquesta ciutat, capital de la Maragatería, hi destaca la seva impressionant catedral gòtica, que tampoc podrem visitar, doncs la trobem incomprensiblement tancada "a cal y canto".
Catedral d'Astorga
Demà ens toca creuar els Montes de León pel cèlebre port de la Cruz de Ferro. Que Déu, o qui sigui, ens agafi confessades!
14.08.12 - Km 505 - 10a etapa: Astorga - Ponferrada (54 Km)
Ens llevem a les sis per preparar-nos per a l'ascensió de la jornada: la Cruz de Ferro (en gallec) o Fierro (en lleonès), punt mes alt de la ruta xacobea (1500 m). Hi ha amenaça de pluja, volem esmorçar a l'alberg, però a aquesta hora encara està tancat; a més, la màquina de cafés no funciona. Ens acomiadem dels camps amb una bonica sortida de sol i per una carretera d'or arribem a Santa Catalina de Somoza.
Santa Catalina de Somoza
Amb un cel ennuvolat, continuem fins a Rabanal del Camino, on fem l'esmorçar (el primer!). Aquí comença la pujada seriosa. Anem per carretera, que es puja molt bé, i arribem en un ras-ras a la Cruz de Ferro, on dipositem, com és tradició, una pedra que hem portat durant tot el Camí.
Després de les fotos de rigor, ens preparem pel descens vertiginós entre la boira espessa. I a poc de baixar, es posa a ploure, i la pluja no ens deixa fins passat Molinaseca. Seguim uns 8 Km i arribem a Ponferrada, capital de El Bierzo, on ens costa trobar l'alberg perquè no esta indicat, per això acabem per refugiar-nos en un hostal de "luxe". I per la tarda ens dediquem a visitar el castell dels templers.
Castell dels templers de Ponferrada
15.08.12 - Km 559 - 11a etapa: Ponferrada - O Cebreiro (54 km)
Estem a 200 Km de Santiago, i avui toca l'etapa reina: l'ascensió a O Cebreiro. El dia comença núvol i a aquestes hores només els pelegrins caminen pels carrers en la penombra.
A la sortida de la ciutat ja comencem a veure camps de vinyes i terres roges: això es el Bierzo. El dia s'ha arreglat molt i ara fa un bon sol i l'aire és fresc i no molesta. Arribem a Cacabelos, on ens sorprèn la gran quantitat de detalls: balcons plens de flors, cartells de fusta gravats, bústies, ponts, molins, gatets.... No veiem el moment de abandonar aquest bonic poble, a la riba del riu Cúa.
A Villafranca del Bierzo fem el segon esmorçar. A l'entrada d’aquest poble hi ha una ermita amb el Pórtico del Perdón, on els pelegrins que no podien seguir rebien el "xubileo"; esperem que no sigui el nostre cas. Villafranca també té un castell i una esglèsia enormes. Deixem aquest poble per endinsar-nos a les gorges del riu Valcarce, camí de O Cebreiro.
Monument al pelegrí a La Portela (Vega de Valcarce)
A Vega de Valcarce entrem en matèria: demanem una empanada de tonyina que treu els sentits. Ens espera una dura pujada de 700 m de desnivell, però fa un dia preciós i això ens omple d’optimisme; ens queden només 190 Km fins a Santiago.
O Cebreiro
Amb pujades i replans guanyem alçada poc a poc, pedalada a pedalada, fins arribar a la meta "en alto" de O Cebreiro, poble situat en una collada entre les serres dels Ancares i el Caurel. Per a celebrar-ho sopem el típic “pulpo gallego” regat amb els millors vins de la casa i per postre “queixo” amb mel d'aquesta terra.
ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia (continuarà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada