dimarts, 21 de gener de 2014

Un tomb pels Motllats

19.01.14  El dia 6 de desembre de 1992, el Ventura, el Ricard i jo mateixa, vam fer una excursió als Motllats, una mola situada al sud de la serra de Prades a la comarca del Baix Camp. La ressenya d’aquella sortida, que es va publicar al núm. 314 del nostre butlletí intern, començava amb aquest paràgraf: Pocs recorreguts hi ha que, essent tant curts, ofereixin tantes satisfaccions com el camí que puja als Motllats des de Capafonts...; així que avui, desafiant la meteorologia adversa, hem anat els mateixos components d’aquella sortida per tal de repetir-la vint-i-un anys després.

Arribem a Capafonts des d’Alcover per la carretera TV-7041 on, passat el pont sobre el torrent de la Font Nova, deixem el cotxe en un petit aparcament que hi ha just sota el turó on s’alça el poble. Mirant cap al sud es despleguen els cingles dels Motllats i, malgrat que el cel està molt tapat, no plou... que ja és molt!

Baixem per la carretera uns metres per a prendre un camí carreter mig asfaltat que surt de la corba, on un pal indicador ens assenyala la direcció a la Mussara. Poc més enllà hem de creuar el barranc del Ribatell per un gual de ciment totalment inundat degut a les fortes pluges del dia anterior, sort que la làmina d’aigua no és gens profunda i podem creuar pel gual sense dificultat i prosseguir per una pista cimentada, marcada en blau i groc, la qual s’endinsa a la gorja tot travessant camps de conreu.


En una cruïlla prenem la pista de l’esquerra, tancada amb una cadena, que es dirigeix cap a la font de la Llúdriga. Ens sorprèn veure molts cartells advertint que està prohibit acampar, i és que fa vint anys per aquests topants hi havia moltes petites esplanades on la gent acampava lliurement.

Deixem a mà dreta el viarany que puja als Motllats i anem fins al final de la pista on, a l’altra banda del riu, està la font de la Llúdriga que neix en forma de brollador; però avui no ens hi podem ni acostar perquè el torrent de la Font Nova baixa molt crescut.

Tornem un xic enrera per a prendre el corriol que puja fort en direcció a la Mussara on uns esglaons de fusta ens ajuden a progressar. La muntanya regalima aigua per tot arreu. A mitja alçada, però, sortim a una clariana des d’on veiem com l’aigua del barranc de la Pixera cau en un vistós salt d’aigua.

Salt d'aigua al barranc de la Pixera

Salt d'aigua sobre la Cova de les Gralles

Un xic més enllà un pal indicador ens assenyala el camí d’accés a la Cova de les Gralles, una immensa balma com una mossegada oberta al cingle, on també veiem precipitar-se l’aigua del torrent de la Font Nova. El camí que hi duu va a frec del sorollós torrent per l’interior d’un espès bosc i està marcat amb fites, però encara es poden veure les antigues marques de pintura liles i blanques que seguiem fa vint anys. La porta d’entrada a l’indret de la Cova de les Gralles és un estret forat entre dues roques per on amb prou feines hi podem passar. Des del peu del salt veiem com l’aigua cau amb força des d’uns bons 60 metres d’alçada al toll que té al seus peus. Molta és la gent que s’hi acosta per a veure l’espectacle.

El forat que dóna entrada a la Cova de les Gralles

A la base de la Cova de les Gralles


Retornant al camí principal sembla que hi ha més llum i, de tant en tant, un sol lleganyós es deixa veure entre les boires. Pel camí seguim pujant fins a superar l’esglaó rocós i un cop situats damunt la Cova de les Gralles, un sender a mà esquerra porta directament a la Font Nova seguint el curs del barranc. Nosaltres, però, volem passar pel Pont de Goi i per això seguim remuntant fins al darrer esglaó que superem a través d’aquest pont natural per on el camí passa primer per sota i després per sobre, tot fent un traçat helicoidal.

Dirigint-nos al Pont de Goi

El camí passa per sobre el Pont de Goi

El camí desemboca a una de les moltes pistes que recorren l’extensa mola dels Motllats i, tot seguit, ens arriba un airet fred i humit que ens deixa ben glaçats i el cel torna a estar ben cobert . Seguim la pista a l’esquerra en direcció a la Font Nova; poc abans d’arribar a la font, trobem a mà dreta la desviació que va a la Creu Trencada, mirador encarat a ponent des del qual es té una bona vista del Montsant... quan fa bon temps, però com avui no és el cas, deixem de banda la Creu Trencada i fem cap a la Font Nova, situada a la capçalera del barranc homònim.

Font Nova

A la font prenem ràpidament els entrepans del dinar i seguim ruta cap a la capçalera del barranc de la Pixera que és per on baixarem. En molt llocs trobem la pista interrompuda per grans bassals que sortegem com podem i en alguns racons encara es conserva la calamarsa que va caure ahir. Aquí dalt trobem a faltar els senyals de pintura i hem observat que al llarg de la ruta molts pals indicadors jauen per terra amb els cartells de les direccions desapareguts. Arribant a la font de l’Abeurada comprobem que aquesta està totalment desbordada i això ens obliga a fer una complicada marrada.

Un dels pals indicadors caiguts

Travessant l'indret inundat de la font de l'Abeurada

A partir d’aquí ja enfilem la baixada per un camí carreter, passant a frec d’una caseta metal·lica d’obrers que fa la funció de petit refugi. Tot seguit el camí carreter es converteix en un corriol pedregós i ple d’aigua, pel qual arribem a la Cova del Grèvol, profunda balma on raja una font abundosa i on s’obre una petita cavitat que aprofitem per visitar.

A l'interior de la Cova del Grèvol

El camí continua planejant per una estreta feixa amb el cingle a mà dreta i el barranc de la Pixera a mà esquerra. Al Puntal del Colomer, portentós balcó, fem un cop d’ull al fons de la vall on veiem la font de la Llúdriga a l’aiguabarreig dels barrancs de la Pixera i de la Font Nova. També hi veiem el poble de Capafonts a la sortida de la gorja. A partir d’aquí el camí baixa decidit i és aprofitat per l’aigua en el seu descens cap al barranc; això fa que haguem d’anar molt en compte de no relliscar.

Capafonts des de la Foradada

Seguidament el camí passa per sota la Foradada, on s’enmarca el poble de Capafonts tocat pel sol ponent que treu el cap d’entre les boires escombrades pel mestral que ja s’aixeca. Continua el descens, ara ja per l’interior del bosc fins trobar de nou la carretera uns metres abans del pont.

Un cop hem arribat de nou al cotxe i ens hem tret les botes (el millor moment del dia...) fem cap a l’agradable bar del bonic i endreçat poble de Capafonts. Allà, davant uns cafés amb llet ben calents i d’uns bombons carregats de licor, pensem que aquell “recorregut tan curt...” de fa vint anys, avui ens ha sembla prou llarg (s’ha eixamplat el món?), però, això sí, la càrrega de satisfaccions continua essent la mateixa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.01.14 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Ricard Herrero.

1 comentari:

  1. Un itinerari ben interessant, vau triar un bon dia per veue els salts d'aigua!
    Jo també guardo molt bons records de la serra de Prades.
    Una abraçada!

    ResponElimina