dilluns, 1 de febrer de 2016

Els megàlits de Can Planes i el Bosc Màgic

16.01.16  Segona ruta al voltant dels megàlits i pedres singulars de la Roca del Vallès, després de la que vam fer pel sector de la muntanya de Céllecs. En aquesta ocasió seguirem a l’anada la Ruta Prehistòrica II per visitar el dolmen de Can Planes, la Pedra de l’Escorpí i la Roca Foradada de Can Planes, els tres megàlits que conformen la ruta, però que es troben incomprensiblement mal indicats. Seguirem fins a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, punt d’unió amb l’anterior itinerari, i retornarem per l’anomenat Bosc Màgic, on trobarem les curioses pedres, esculpides al segle XX, de l’Elefant i l’Indi-Moai. En aquesta ruta de la pedra, l’aigua també hi serà present, doncs passarem per les fonts de la Mansa i de Sant Bartomeu, i per la bassa de Ca l’Argent.

Situats a la plaça de l’Ajuntament de la Roca del Vallès (120 m), on hi ha un plafó indicatiu, comencem a caminar en direcció muntanya seguint les profuses balises amb senyals dels senders SL-C 137 Ruta Prehistòrica II, del PR C-36 del qual forma part, i de la Ruta del Meridià Verd. Passem pels carrers Montseny, Camèlies, Girasol i Rocatomba, on s’acaba l’asfalt. Seguim per ampla pista que ens mena tot seguit als camps i a la gran masia de Can Planes, que tenim a mà dreta.

El gran mas de Can Planes

Un cop hem deixat enrera la masia, arribem a una bifurcació un xic confosa. Els indicadors de la ruta semblen assenyalar a mà dreta una drecera de la pista (útil a la tornada), que no hem d’agafar, malgrat els senyals del PR als arbres, perquè evita passar pel primer dels megàlits; seguim doncs per la pista, per on també anem veient indicadors, fins a trobar tot seguit, a l’esquerra, el dolmen de Can Planes (212 m). Es tracta d’una petita cambra sepulcral datada al calcolític (2200-1800 aC), que conserva una gruixuda llosa de coberta recolzada en dues de laterals, lleugerament inclinades a un costat, i en la de capçalera, caiguda però en contacte amb la coberta.


Dolmen de Can Planes

Continuem per l’ampla pista, per on s’ajunta més amunt la drecera abans esmentada. D’aquí seguim endavant un 300 m fins que trobem a la dreta una gran acumulació de roques granítiques, al sector de la Replana de Can Planes (265 m), on cal parar atenció per trobar els altres dos megàlits esmentats. Girem tot seguit a la dreta per entrar a una petita clariana del bosc, on un indicador a mà dreta assenyala erròniament aquest conjunt granític com la Pedra de l’Escorpí; cal seguir un petit corriol a l’esquerra, sense cap indicació, que en uns escassos 30 m ens mena en primer lloc a la Roca Foradada de Can Planes.

Roca Foradada de Can Planes

Es tracta d’un bloc de granit buidat artificialment, semblant a la Roca Foradada de Can Gol que vam veure a l’anterior excursió, però amb el forat arran de terra i de dimensions més petites, i que també podria haver tingut funcions de cambra sepulcral. Aquesta roca també era coneguda com a Pedra del Marxant, doncs sembla ser que un antic traginer que feia ruta entre els pobles de la comarca hi sojornava al seu interior quan se li feia de nit.

Retornem a la pista i continuem només uns 20 m fins que veiem a la dreta un altre conjunt de blocs. Ens apropem i, ara sí, trobem la veritable Pedra de l’Escorpí. Es tracta d’una petita cavitat natural entre blocs de granit, que sembla haver estat aprofundida i tancada parcialment amb una paret de pedra seca, restes de la qual encara es poden veure a l’interior. La seva funció podria ser també la d’un lloc d’enterrament durant el neolític final, però no deixa de ser una suposició, doncs fins ara no s’han fet treballs sistemàtics d’arqueologia.

Pedra de l'Escorpí

Interior de la cavitat

Seguim avançant per la pista. Deixem poc després un camí a la dreta, per on tornarem, i més endavant trobem a l’esquerra un corriol que porta a la font de la Mansa, a poc més de 100 m (pal indicador), per on ens desviem un moment de la ruta. Aquesta font es troba en una raconada ombrívola, al mig del torrent de Can Companys. La font té un petit bassiot on veiem moure’s petits amfibis; l'aigua desguassa per una canaleta de pedra que creua el camí i mena directament al torrent.

Font de la Mansa

Detall del bassiot

Per continuar la ruta no ens cal tornar enrera, sino que seguim pel corriol fins a sortir poc després a una pista que agafem a la dreta fins enllaçar al cap de poc amb la que seguíem anteriorment, per on transcorre la Ruta Prehistòrica. Poc més amunt arribem a un prat i continuem per un bosc d’alzines sureres. Sempre per la pista principal, arribem a l’encreuament amb la que per l’esquerra mena a Can Pahissa; aquí, en un marge de la pista, es desplega l’extens i eclèctic pessebre de Can Pahissa. Seguim pujant, tot deixant desviacions a banda i banda, fins arribar a la part superior d’una pedrera, on enllacem per l’esquerra amb el sender GR 92. Podem veure aquesta pedrera mitjançant un petit corriol que surt a l’esquerra de la pista i mena al caire de la carena, des d’on veiem també la veïna població d’Òrrius i un tram de la costa del Maresme.

Continuem avançant per la pista, amb la pedrera a la nostra esquerra, fins que als 400 m arribem a la carretera d’Òrrius a La Roca del Vallès, al coll de Sant Bartomeu (395 m). Creuem la carretera per arribar tot seguit a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, punt d’unió amb l’altra Ruta Prehistòrica, on ja vam arribar des de la muntanya de Céllecs en l’anterior excursió. Esperàvem dinar aquí, però el fort vent que bufa ens fa decidir continuar per trobar un lloc més arrecerat.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Des de Sant Bartomeu iniciem el retorn per camins no senyalitzats. Retrocedim fins a la carretera i, sense creuar-la, agafem un corriol a l’esquerra (pal indicador) que en uns 300 m ens mena a la font de Sant Bartomeu (366 m), situada al capdamunt del torrent del mateix nom, en un revolt del camí.

Font de Sant Bartomeu

Continuem per aquest camí, que de seguida esdevé una torrentera, fins a desembocar poc després a una pista, que seguim a la dreta, de baixada, durant uns 700 m. En la primera bifurcació girem a la dreta, gairebé 180º, per continuar per un camí carreter. Al cap d’uns 500 m el camí creua per un gual el torrent de Sant Bartomeu, i uns 100 m més endavant trobem a l’esquerra un parell de xiprers i al seu costat l’entrada d’un camí delimitat amb dues pilones de pedra; ens desviem aquí per arribar tot seguit a la bassa de Ca l'Argent, on trobem, ara sí, el millor indret per fer-hi un mos.

Bassa de Ca l'Argent

Es tracta d'una bassa-piscina circular d'uns 12 m de diàmetre i uns 2 m de profunditat, construïda amb finalitats lúdiques a principis del segle XX per l’antic propietari de Ca l’Argent, amb una terrassa de rajoles, un mur amb una bancada també de rajoles i escales d’accés, la qual encara avui dia s'omple mitjançant una sèquia que agafa l'aigua del torrent de Sant Bartomeu uns metres més amunt.

Tornem al camí i reprenem la marxa. Deixem un camp de conreu a la dreta i tot seguit arribem a pocs metres de l’esmentada carretera d’Òrrius a La Roca, a l’entrada de l’anomenat Bosc Màgic d’Òrrius o de Ca l’Argent (255 m), indret de trobades i experiències esotèriques (segons consta en diversos blocs d’internet i videos penjats a youtube) degut, sobre tot, a les nombroses roques granítiques que afloren al seu interior, on alguns hi veuen un simbolisme màgic. De seguida veiem a l’esquerra una gran roca amb el cap esculpit d’un Elefant, i a la dreta, una llosa vertical amb el perfil d’un Indi, mentre que al seu costat superior hi ha la talla d’un Moai de l’Illa de Pasqua.

Un elefant treu el cap pel bosc

Sota el cap de l'Indi

El Moai, a la mateixa roca

Roca de l'Elefant

Sembla ser que cap a la meitat del segle passat uns escultors picapedrers van esculpir aquestes curioses figures. A tot això cal afegir que dins del bosc hi ha altres roques amb formes naturals singulars, com la d’una granota, una tortuga o una bota, encara que nosaltres només sabrem veure aquesta darrera.

Des de la roca de l’Elefant continuem pel camí, que primer gira a l’esquerra i baixa uns metres fins a una bifurcació, per on seguim a la dreta, acció que repetirem en els següents encreuaments fins que als 400 m arribem a una esplanada, al costat de la carretera que hem anat resseguint; abans de creuar-la encertem a veure, a la nostra esquerra i al límit del bosc, la roca amb la forma d’una gran bota.


Creuem tot seguit la carretera per continuar a l’altre costat per un camí carreter, barrat per una cadena. Ens endinsem al bosc, per on avancem al llarg d’uns 900 m amb petites pujades i baixades fins passar per sota d’una línia elèctrica, i arribar, uns 100 m després, a la pista principal per on hem vingut a l’anada.

Seguim, doncs, ara a la inversa el recorregut, tot passant altre cop pel sector de la Pedra de l’Escorpí i la Roca Foradada, però agafant mes avall la drecera que mena directament als camps de Can Planes, bellament il·luminats pel sol de la tarda, d’on no triguem en arribar als primers carrers de La Roca del Vallés.

El bell entorn de Can Planes

Ha estat un tranquil itinerari d’uns 10 Km de recorregut i 300 m de desnivell, per on hem completat la Ruta Prehistòrica iniciada a l’anterior excursió, i que ens ha permés també de descobrir i compartir altres indrets en bona companyia.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.01.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia i Anna Torres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada