Serrat d'en Muntaner, via Traca i Mocador

21.03.18  Una tarda de gresca i xerinola de l’any 2012, un grup de joves que van sortir a passejar pel Clot de la Mònica van obrir, com qui no vol la cosa, una nova via d’escalada a l’extrem més septentrional del serrat d’en Muntaner, esmolat contrafort que s’alça entre els barrancs del citat Clot de la Mònica i de les Artigues a la cara sud de Montserrat; i com era un 23 de juny, revetlla de Sant Joan, la van batejar amb el joiós nom de Traca i Mocador.

El serrat d’en Muntaner amb el recorregut de la via

Traca i Mocador des del peu del serrat de la Pastereta

I cap allà que anem per veure si se’ns enganxa un xic de l’esperit jovenívol, que de ben segur encara deu desprendre l’esmentada via, en el primer dia d’aquesta primavera que ha començat amb nevades i gelades, però com diu en Jaume: anem a jugar les nostres cartes amb la meteorologia!

Des del barri del Pujolet de Collbató, marxem per la pista en direcció a la Vinya Nova fins que ens desviem a la dreta per un camí ample i marcat en blau que s’encara al massís i s’endinsa al Clot de la Mònica, des d’on continuem cap al peu de la via per un sender que ressegueix la base del serrat d’en Muntaner, tot passant sota la destacada agulla del Frare de Baix, molt concorreguda avui.

Avançant cap al peu de la placa

El peu de la nostra via està indicat amb una fletxa gravada a la roca i comença remuntant un passadís de roca entre dos claps de bosc, passat el qual s’arriba al peu d’una placa prou dreta on en Jaume llaça el tronc d’un arbust abans d’arribar al primer parabolt que està a “la quinta punyeta”com se sol dir.

Progressant per la placa del primer llarg

El llarg continua en constant diagonal ascendent cap a la dreta, per bona roca encara que amb preses ben menudes que ens obliguen a fer bonics passos d’equilibri. Així arribo a la primera reunió situada a mitja placa i a l’alçada d’un gran pi característic que tenim a mà dreta.

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

Seguidament en Jaume continua amunt, i en diagonal cap a la dreta, per la fina placa i amb compte ja que, entre el primer i el segon parabolt, hi ha una llesca de roca delicada i un bon tros ja s’ha desprès.

Superant un dels trams delicats de la via

Superat aquest mal pas, deixo de veure en Jaume car s’endinsa en una canal plena de pedres soltes on li cal fer un canvi de placa per continuar pujant vers el capdamunt de la via. Entretant jo faig una llambregada enrera per donar un cop d’ull a la formosa cara oest del serrat de la Pastereta on avui, amb el fred que fa, no hi ni una ànima.

Vista de la cara oest del serrat de la Pastereta

Quan em toca pujar a mí, jo també vaig amb molt de compte de passar delicadament pel tram on la llesca mig solta té aquell so que posa els pels de punta... toc-toc. També vaig amb molt de compte de no llençar pedres avall en el moment de creuar la canal per canviar de placa.

Prop de la canal mentre en Jaume m’assegura des del cim de la via

Ara només em cal pujar per la nova placa en la qual només hi ha un pobre pont de pedra com a assegurança i arribar al capdamunt de la via on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem la selfie de rigor tot procurant copsar l’impressionant paisatge que ens envolta.

Assegurant des de la segona i darrera reunió

Fotocim amb els serrats de l’Artiga Alta i dels Pollegons

En fi, ha estat una via molt adeqüada per aquests temps tan canviants que estem patint darrerament... i com diu en Jaume: hem jugat les nostres cartes... i hem guanyat!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.03.18 per Isabel Benet i Jaume Salat.