Per la Valldonzella amb bicicleta

11.02.18  Aprofitant una treva de bon temps dins d’aquest periode de meteorologia tan adversa, les Isabels ens trobem a la plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació inferior del funicular del Tibidabo, per a fer una de les nostres “matinals” per Collserola. Aquest cop les nostres rodes ens duran a la recòndita Valldonzella o vall de Can Parellada, on al segle XIII hi va haver un convent de monges.

Estació inferior del funicular del Tibidabo

Des del peu del Tibidabo ens posem en marxa tot pujant cap a la Carretera de les Aigües, per la qual anem només uns pocs metres ja que aviat ens desviem a mà dreta per una costeruda pista que s’enfila per la falda d’un turonet, al capdamunt del qual es troba l’Observatori Fabra. Un cop hem passat prop de l’edifici de l’Escola Judicial, sortim a la carretera i anem a l’esquerra en direcció a Vallvidrera, un barri de Barcelona suspès sobre la carena principal de Collserola i que creuem ràpidament d’est a oest fins arribar a la plaça dels Pins de Vallvidrera.

A la plaça del Pins de Vallvidrera

A partir d’aquí anem pel carrer del Camí Vell de Santa Creu d’Olorda que aviat es converteix en una pista de terra tancada al trànsit de vehicles i que s’endinsa a l’ombrívola coma del Fondal de l’Espinagosa per on anem en franca, i fresca, baixada cap al coll de Can Cuiàs, tot deixant a mà dreta una pista procedent del Pantà de Vallvidrera.

Coll de Can Cuiàs

Des d’aquest coll, obert entre els turons d’en Merlés i l’Espinagosa, anem uns 400 metres per la carretera B-1468 en direcció a Molins de Rei fins al coll de les Torres, farcit de torres elèctriques, encara que no és aquest l’origen de la seva toponímia sinó que fa referència a la Torre de Santa Margarida (o Torre de Dalt) i a la Torre del Bisbe (o Torre de Baix), dos masos històrics pels quals passarem tot seguit.

Coll de les Torres

Al coll de les Torres, entre els turons d’en Merlés i la Coscollera, deixem l’asfalt i prenem una pista a mà esquerra que davalla fort tot endintsant-se a la Valldonzella fins trobar una cruïlla; a mà esquerra la pista va cap a Sant Feliu de Llobregat tot passant pel peu de la Penya del Moro on recentment s’hi han excavat les restes d’un poblat ibèric i d’una torre de vigilància medieval. Nosaltres, però, anem a la dreta per on continuem baixant fort fins a tocar el curs del torrent de Can Parellada on, a frec de la pista, trobem un gran arbre amb ofrenes de flors artificials als seus peus.

Seguim baixant per la pista, ara a frec del torrent aigües avall, fins que, poc després, trobem, a mà esquerra i a tocar de la pista, la font de Santa Margarida, amb coberta de volta de pedra, i a l’altra banda les ruïnes del mas de la Torre de Santa Margarida. Aquí hi havia l’antic convent de monges de Santa Maria de Valldonzella (s. XIII), però d’aquest monestir només en resten un parell de murs de la seva església romànica.

Font de Santa Margarida

Torre de Santa Margarida

Absis de l’església de Santa Maria de Valldonzella

Seguim baixant per la pista fins al Pla de les Torres, on enfront nostre s’aixeca la Torre del Bisbe, un gran mas fortificat que va pertànyer al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (s.XIII), qui féu donació dels terrenys dels voltants perquè s’hi establís l’esmentada comunitat de monges; actualment aquest mas és una finca agricola.

Torre del Bisbe des del Pla de les Torres

Per la pista passem a frec del mur nord de la Torre del Bisbe, on hi ha una cruïlla amb un pal indicador; nosaltres seguim recte tot planejant pel vessant est de la serra del Ginestar fins a una corba molt pronunciada. Just abans de baixar cap a la vall de Can Ferriol, deixem la pista i marxem per un sender estret que surt a mà esquerra i que recorre la carena de l’esmentada serra, pel qual ens estalviem una gran marrada de la pista; es tracta, però, d’un sender massa descarnat i poc ciclable per al nostre nivell, i en gran part l’hem de fer a peu.

Baixant per la carena de la serra del Ginestar

Passem pel mas de Can Parellada

Al final del sender anem a desembocar a la pista d’accés a Can Parellada, una gran masia que dóna nom a la vall, i des d’aquí baixem fins al Pla de Can Ferriol on tornem a trobar la pista que hem deixat més amunt. Ara ja només toca continuar per la pista fins a l’ermita de la Salut (s.XVIII), adossada a la Casa Gran de la Gleva, una casa pairal del s.XV que actualment acull dos centres educatius, un restaurant i una àrea de picnic, però quan nosaltres hi passem ho trobem tot tancat i barrat i per això hem de fer una marrada al voltant del mas.

Casa Gran de la Gleva

Després de revoltar l’ermita de la Salut, prenem la pista que ens porta, entre camps de conreu, al Parc del Mas Lluhí, una antiga finca agricola reconvertida en espai lúdic a tocar de la part alta de Sant Feliu de Llobregat on contemplem com els ametllers, aliens al fred viu que fa aquests dies, ja han començat a florir.

Ametllers florits al Parc de Mas Lluhí

Des del parc prenem l’ample passeig Comte de Vilardaga que ens deixa de dret a les vies del tren molt a prop de l’estació. Aquí ens encomanem a la informació de “sant Google”, gràcies a la qual creuem ràpidament el nucli de Sant Feliu en direcció al Llobregat, on prenem la pista del marge esquerre per tornar de nou a Barcelona. Track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.02.18 per Isabel Benet i Isabel Salvia.