diumenge, 20 de gener de 2013

A sotavent del Montseny

Avui volíem fer una excursió pel Pla de la Calma, al Montseny, però les prediccions de fort vent i el corró de boira que de bon matí tenia aquest massís, han fet que optèssim per un pla alternatiu encara més “light”, tot fent una curta passejada matinal arrecerats a sotavent del Montseny (donat que bufava vent del nord), per Cànoves (veïnat de Muntanya), l’ermita de Sant Salvador, el castanyer de Can Cuc i el pantà de Vallforners.

Ens arribem al poblet de Cànoves des de la Garriga per la carretera de Llinars, i seguim des de Cànoves vall amunt per una pista asfaltada fins al Pont de Muntanya (1,7 Km), sobre la riera de Vallforners; aquí, on s’acaba l’asfalt, deixem els cotxes al marge de la pista.

Des del Pont de Muntanya, que dóna accés al veïnat de Muntanya, comencem a caminar per l’ampla pista de terra, passant tot seguit pel costat del calcari Roc Fiter, amb vies d’escalada, i no triguem en arribar a una bifurcació de pistes. Deixem a l’esquerra el camí de la vall que porta al pantà de Vallforners, per on retornarem, i seguim per la pista de la dreta, que s’enfila fort i amb llaçades per l’alzinar de la solana.

Contraforts del Montseny amb el mas de Can Cuc, a la dreta


Malgrat que ens trobem en ple hivern, es poden veure algunes plantes florides entre les que destaquen els colitxos (Silene vulgaris), que també s’anomenen “petadors”; aquest curiós nom prové de la forma globulosa de la flor que, quan està seca, es pot fer petar com si fos una bossa de patates fregides.

Aviat arribem a un gran replà amb vistes al mas de Can Cuc i l’ermita de Sant Salvador, amb la seva peculiar forma neogòtica que ens recorda el temple del Tibidabo. Seguim sempre la pista principal, amb enlairades vistes sobre aquest sector meridional del Montseny, tot deixant les desviacions a diferents masos (encara que podriem pujar directament a l’ermita per Can Morera).

L'ermita de Sant Salvador emergint del bosc

Arribem així al collet que separa l’ermita de Sant Salvador del mas de Can Quintana (s. XVIII); en aquest collet es conserva l’enllosat de l’antiga era d’aquest mas.


La curiosa esglèsia de Sant Salvador de Terrades, barreja eclèctica d’estils (neogòtic i altres), fou construïda l’any 1934 en substitució d’una antiga capella del s. XIII.


Continuem per la pista, que ara més planera i estreta passa pel costat d’una bonica font, al racó del Sot de Can Font, i més endavant s’ajunta amb una pista cimentada que puja de la presa del pantà de Vallforners, per arribar tot seguit al gran mas de Can Cuc, convertit actualment en un luxós i discret hotel-restaurant.

Pantà de Vallforners

La pista voreja aquest mas i continua planera, enlairada sobre la vall i el pantà de Vallforners, per entrar poc després al gran sot de la Baga d’en Cuc, que resseguim primer per la banda obaga fins que travessem, quan la pista canvia de direcció, el rierol del Sot de Malforat, que més avall forma el torrent de la Baga d’en Cuc.

Avancem ara per la banda solana i no triguem en desembocar a una pista més ampla que puja de la cua del pantà, per on retornarem. Abans, però, seguim breument per la dreta aquesta pista per arribar tot seguit a l’indret on s’alça el Castanyer Gros de Can Cuc. Aquest arbre monumental, de gairebé 4 metres de diàmetre i 12 de perímetre, i amb una antiguitat que podria superar els 500 anys, és el més gruixut de Catalunya.


Castanyer Gros de Can Cuc

A l'interior del castanyer

El seu principal atractiu és la cavitat que hi ha al seu interior, que fa les delícies de les criatures (i no tan criatures), originada per un incendi l’any 1936. Aquest interior fou habitat antigament per un carboner (o potser era un hobbit?), que aquí hi tenia llit, taula, cadira i llar de foc.

Després de les fotos de rigor per a la posteritat, reculem fins a la pista anterior per iniciar la baixada pel sot de la Baga d’en Cuc. Els núvols han anat desapareixent i ha quedat un migdia radiant. Per aquesta pista, amb algun corriol opcional que la talla, anem resseguint el torrent de la Baga d’en Cuc en mig d’una frondosa vegetació de ribera.



Arribem així a la cua del pantà de Vallforners, avui amb un nivell d’aigua bastant baix, i anem vorejant aquest pantà fins a la presa, construïda els anys vuitanta del segle passat amb terra compactada, que fa que quedi ben integrada dins el paisatge.

Anem baixant per la pista cap al fons de la vall, paral·lels a la riera de Vallforners. Passem per una zona d’aparcament, d’on surt la pista cimentada que puja al mas de Can Cuc, i retrobem més endavant, a l’esquerra, la pista per on hem pujat a l’inici; poc després arribem al Pont de Muntanya, punt final d’aquesta matinal que, malgrat la seva modèstia, ens ha permés gaudir d’una bona estona de companyonia entre amics i dels sempre meravellosos paisatges del Montseny.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.01.13 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Beinchón, Anna Torres, Ferran Guillén, Laura Cabedo i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada