Ens
arribem al poblet de Cànoves des de la Garriga per la carretera de Llinars, i
seguim des de Cànoves vall amunt per una pista asfaltada fins al Pont de
Muntanya (1,7 Km), sobre la riera de Vallforners; aquí, on s’acaba l’asfalt,
deixem els cotxes al marge de la pista.
Des
del Pont de Muntanya, que dóna accés al veïnat de Muntanya, comencem a caminar
per l’ampla pista de terra, passant tot seguit pel costat del calcari Roc
Fiter, amb vies d’escalada, i no triguem en arribar a una bifurcació de pistes.
Deixem a l’esquerra el camí de la vall que porta al pantà de Vallforners, per
on retornarem, i seguim per la pista de la dreta, que s’enfila fort i amb
llaçades per l’alzinar de la solana.
Contraforts del Montseny amb el mas de Can Cuc, a la dreta
Malgrat
que ens trobem en ple hivern, es poden veure algunes plantes florides entre les
que destaquen els colitxos (Silene
vulgaris), que també s’anomenen “petadors”; aquest curiós nom prové de la
forma globulosa de la flor que, quan està seca, es pot fer petar com si fos una
bossa de patates fregides.
Aviat
arribem a un gran replà amb vistes al mas de Can Cuc i l’ermita de Sant
Salvador, amb la seva peculiar forma neogòtica que ens recorda el temple del
Tibidabo. Seguim sempre la pista principal, amb enlairades vistes sobre aquest
sector meridional del Montseny, tot deixant les desviacions a diferents masos (encara
que podriem pujar directament a l’ermita per Can Morera).
L'ermita de Sant Salvador emergint del bosc
Arribem així al collet que separa l’ermita de Sant Salvador del mas de Can Quintana (s. XVIII); en aquest collet es conserva l’enllosat de l’antiga era d’aquest mas.
La curiosa esglèsia de Sant Salvador de Terrades, barreja eclèctica d’estils (neogòtic
i altres), fou construïda l’any 1934 en substitució d’una antiga capella del s.
XIII.
Continuem
per la pista, que ara més planera i estreta passa pel costat d’una bonica font,
al racó del Sot de Can Font, i més endavant s’ajunta amb una pista cimentada
que puja de la presa del pantà de Vallforners, per arribar tot seguit al gran
mas de Can Cuc, convertit actualment en un luxós i discret hotel-restaurant.
Pantà de Vallforners
La pista voreja aquest mas i continua planera, enlairada sobre la vall i el pantà de Vallforners, per entrar poc després al gran sot de la Baga d’en Cuc, que resseguim primer per la banda obaga fins que travessem, quan la pista canvia de direcció, el rierol del Sot de Malforat, que més avall forma el torrent de la Baga d’en Cuc.
Avancem
ara per la banda solana i no triguem en desembocar a una pista més ampla que
puja de la cua del pantà, per on retornarem. Abans, però, seguim breument per
la dreta aquesta pista per arribar tot seguit a l’indret on s’alça el Castanyer
Gros de Can Cuc. Aquest arbre monumental, de gairebé 4 metres de diàmetre i 12
de perímetre, i amb una antiguitat que podria superar els 500 anys, és el més
gruixut de Catalunya.
Castanyer Gros de Can Cuc
A l'interior del castanyer
El seu principal atractiu és la cavitat que hi ha al seu
interior, que fa les delícies de les criatures (i no tan criatures), originada
per un incendi l’any 1936. Aquest interior fou habitat antigament per un
carboner (o potser era un hobbit?), que aquí hi tenia llit, taula, cadira i
llar de foc.
Després
de les fotos de rigor per a la posteritat, reculem fins a la pista anterior per
iniciar la baixada pel sot de la Baga d’en Cuc. Els núvols han anat
desapareixent i ha quedat un migdia radiant. Per aquesta pista, amb algun
corriol opcional que la talla, anem resseguint el torrent de la Baga d’en Cuc
en mig d’una frondosa vegetació de ribera.
Arribem així a la cua del pantà de
Vallforners, avui amb un nivell d’aigua bastant baix, i anem vorejant aquest
pantà fins a la presa, construïda els anys vuitanta del segle passat amb terra
compactada, que fa que quedi ben integrada dins el paisatge.
Anem
baixant per la pista cap al fons de la vall, paral·lels a la riera de Vallforners.
Passem per una zona d’aparcament, d’on surt la pista cimentada que puja al mas
de Can Cuc, i retrobem més endavant, a l’esquerra, la pista per on hem pujat a
l’inici; poc després arribem al Pont de Muntanya, punt final d’aquesta matinal
que, malgrat la seva modèstia, ens ha permés gaudir d’una bona estona de companyonia
entre amics i dels sempre meravellosos paisatges del Montseny.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.01.13 per
Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Beinchón, Anna Torres, Ferran
Guillén, Laura Cabedo i Ricard Herrero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada